Centre d’Estudis d’Història de les Ciències

Membres del Grup

Ordinaris:

Extraordinaris:

Adscrits:

Personal tècnic:

Carmen Morés Ros (Secretària del Centre)
Maria Sala Mora (Secretària del Centre)
Mireia Bachs Fraga (Biblioteca d’Història de les Ciències)

Línies de recerca prioritàries

La recerca dels membres del CEHIC està molt diversificada, com correspon a un centre d’estudis d’aquestes característiques i a una disciplina com la història de les ciències. Les principals línies d’investigació tenen a veure amb la història de la física en els segles xix i xx, la història de la química a l’època de l’anomenada revolució química i la seva evolució al segle xix, la qüestió de la tradició i renovació en la medicina de l’Espanya moderna, i la història de la salut pública. El Centre coordina també el Grup de Recerca Consolidat (GCR) «Francesc Salvà» d’Història de la Ciència, de la Tècnica i de la Medicina a la Catalunya Contemporània (segles xviii-xx), i participa en el projecte de creació del Servei d’Arxius de Ciència, patrocinat per l’IEC i promogut per la SCHCT.

Projectes de recerca (1996-2002)

Títol del projecte: Desarrollo histórico de la física subatómica

Entitat finançadora: Dirección General de Investigación, MCyT
Període: 1996-1999

Investigador responsable: Manuel García Doncel

Títol del projecte: La cultura material de la ciència: recuperació i usos historiogràfics
Entitat finançadora: Dirección General de Investigación, MCyT
Període: 2001-2004
Investigador responsable: Xavier Roqué Rodríguez
Títol del projecte: Creació d’un Servei d’Arxius de Ciència
Entitat finançadora: Institut d’Estudis Catalans
Període: 1-9-2001 a 1-9-2004
Investigador responsable: David Jou (Universitat Autònoma de Barcelona)
Títol del projecte: Grup de Recerca Consolidat «Francesc Salvà»
Entitat finançadora: DURSI Generalitat de Catalunya
Període: 2002-2004
Investigador responsable: Agustí Nieto Galan
Títol del projecte: Tecnologies mèdiques en context: escenaris populars i agendes professionals al Protectorat Espanyol del Marroc
Entitat finançadora: Dirección General de Investigación, MCyT
Període: 2001-2004
Investigador responsable: Jorge Molero Mesa
Títol del projecte: La divulgació científica en la Barcelona Industrial (1805-1929)
Entitat finançadora: Dirección General de Investigación, MCyT
Període: 2002-2005
Investigador responsable: Agustí Nieto Galan
Títol del projecte: Intercanvis tecnocientífics entre Espanya i Hispanoamèrica
Entitat finançadora: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, MCyT
Període: 1-1-2003 a 31-5-2003
Investigador responsable: Xavier Roqué

Publicacions (1996-2002)

1. Baig, Marià (2001), «Un nuevo documento sobre Guillem Soler y la cuestión de la cartografía Mallorquina», Llull, 24: 587-603.

2. Camós, Agustí (1997), «La difusión de la teoría evolucionista de Lamarck en la revista La Abeja (1862-1870) de Barcelona», Asclepio, xlix: 67-84.

3. Estany, Anna (2001), La fascinación por el saber. Introducción a la teoría del conocimiento, Barcelona: Crítica (colección NIU).

4. García Doncel, M. (1998), «On Herz’s Conceptual Conversion: from Wire Waves to Air Waves». A: D. Baird et al. (ed.) Heinrich Herz, Classical Physicist, Modern Philosopher, Boston: Kluwer Academic Publishers, 73-87.

5. Grapí, Pere (1997), «Berthollet’s Conception of Chemical Change in Context», Ambix, xliv (3): 113-130.

6. Grapí, Pere (2000), «The Marginalization of Berthollet’s Chemical Affinities in the French Textbook Tradition at the Beginning of the Nineteenth Century», Annals of Science, 58: 111-135sa.

7. Pardo Tomàs, José; Martínez Vidal, Àlvar (1996), «El Tribunal del Protomedicato y los médicos reales (1665-1724): entre la gracia real y la carrera profesional», Dynamis, 16: 59-89.

8. Arrizabalaga, Jon; Martínez Vidal, Àlvar; Pardo Tomàs, José (1998), La salut en la història d’Europa, Barcelona: Publicacions de la Residència d’Investigadors.

9. Pardo Tomàs, José; Martínez Vidal, Àlvar (2000), «Victims and Experts: Medical Practitioners and the Spanish Inquisition». A: J. Woodward; R. Jütte (coord.), Coping with Sickness. Medicine, Law and Human Rights – Historical Perspectives, Sheffield: European Association for the History of Medicine and Health Publications, 11- 27.

10. Molero Mesa, Jorge; Jiménez Lucena, Isabel; Martínez Antonio, Francisco J.  (2002), «Salud, enfermedad y colonización en el Protectorado de España en Marruecos». A: de Felipe, Helena; Rodríguez, Fernando (ed.), El Protectorado español en Marruecos: gestión colonial e identidades, Madrid: CSIC, 223-258.

11. Massa Esteve, Maria Rosa (1997), «Mengoli on ‘Quasi-Proportions’», Historia Matemática, 24: 257-280.

12.  Jorge Molero Mesa (2001), «Health and Public policy in Spain during the early Francoist regime (1936-1951): the Tuberculosis problem». A: Ilana Lowy and John Krige (ed.), Images of Disease. Science, Public policy and health in Post-war Europe, Luxembourg, Office for Official Publications of European Commission, 141-165.

13. Mülberger, A.  (2000), «La Escuela de Würzburg». A: M. Sáiz (coord.), Historia de la Psicología, Barcelona: UOC.

14. Navarro, Jaume (2000), «El neutrón de Chadwick y su interpretación», Cronos, 3 (2): 273-295.

15. Nieto Galan, Agustí (1997), «Calico-printing and chemical knowledge in Lancashire in the early nineteenth century. The life and “colours” of John Mercer», Annals of Science, 54(1): 1-28.

16. Fox, Robert; Nieto Galan, Agustí (ed.) (1999), Natural Dyestuffs and Industrial Culture in Europe, 1750-1880, Canton MA : Science History Publications.

17. Nieto Galan, Agustí; Roca Rossell, Antoni (eds.) (2000), La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona en els segles XVIII i XIX. Història, ciència i societat, Barcelona: IEC-RACAB.

18. Nieto Galan, Agustí (2001), Colouring textiles. A History of Natural Dyestuffs in Industrial Europe, Boston Studies in the Philosophy of Science. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers.

19. Pla, Joaquim (ed.) (2000), 10 impactes de la ciència del segle xx, Vic: Eumo Editorial.

20. Puig Pla, Carles (2000), «De la física experimental a la física industrial. Anàlisi d’una càtedra barcelonina (1814-1851)», Quaderns d’Història de l’Enginyeria, 4: 119-172 (en premsa).

21. Pumarola, M.; Arboix, M.; Pumarola, J.  (1995), «The Martí Pumarola's notebook: a clinical and pharmacological approach to 19th century veterinary activity», Veterinary History,  8: 85-90.

22. Roqué, Xavier (2000), La teoria de la relativitat i altres textos. Introducció, traducció i notes, Barcelona: Pòrtic; Institut d’Estudis Catalans; Vic: Eumo.

23. Roqué, Xavier (2001), «Displacing Radioactivity». A: B. Joerges i T. Shinn (ed.), Instrumentation Between Science, State and Industry, Dordrecht: Kluwer, 49-65.

24. Roqué, Xavier (1997), «The Manufacture of the Positron», Studies in History and Philosophy of Modern Physics, 28: 73-129.

25. Sáiz, Milagros (2002), Los inicios de la psicología científica y aplicada en Cataluña (1900-1939), Barcelona: Avesta.

Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica «Francesc Santponç i Roca»

Membres del grup

Publicacions periòdiques

Quaderns d’Història de l’Enginyeria (1996), anual.

Documentos de la Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona (1991), anual.

 Línies de recerca prioritàries

1) Història de la tècnica

2) Història de l’enginyeria

3) Tècnica, ciència i industrialització a la Catalunya contemporània

4) Els ensenyaments tècnics (segles xviii-xx). L’ETSEIB

5) Història de la matemàtica

6) Ciència, tècnica i patrimoni. Els museus tecnològics

 Activitats i projectes

1) Xarxa Temàtica d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Generalitat de Catalunya, 2001-2003, referència 2001XT00020, investigador principal: Antoni Roca Rosell.

2) Técnica, ciencia e industrialización en la Cataluña contemporánea (1700-1975). Proyecto MCYT, ref. BHA2001-1393, investigador principal: Guillermo Lusa Monforte.

3) La ingeniería en la Península Ibérica: contribución para un estudio comparativo del papel de la Ingeniería en la modernización de Portugal y España (siglos xviii-xx). Acción Integrada MCYT,  ref. HP2001-0006, investigador principal: Guillermo Lusa Monforte

4) Grup de Recerca Consolidat 2002-2004, Generalitat de Catalunya, ref. 2002SGR.0097, investigador principal: Agustí Nieto Galan.

 Publicacions 1996-2002

1. Barca Salom, F.X. (2000), «La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona com a cos docent». A: Nieto, A.; Roca, A. La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona als segles XVIII i XIX. Història, ciència i societat, Barcelona: RACAB-IEC, 165-196.

2. Barca Salom, F.X. (2002), «Les matemàtiques i la navegació: una estreta col·laboració».  A: Batlló, J. et al. (coord.) Actes de les VI Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona: SCHCT, 121-132.

3. Barca Salom, F.X. (2002), Els inicis de l’enginyeria nuclear a Barcelona. La Càtedra Ferran Tallada (1955-1962). Tesi doctoral. Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya.

4. Chabàs, J.; Roca Rosell, A. (1998), «Early Printing of Astronomy: the Lunari of Bernat de Granollachs», Centaurus, 40: 124-134.

5. Lusa, G. (2001), «El Fons Històric de Ciència i Tecnologia de la Biblioteca de l’ETSEIB», introducció al llibre Catàleg del Fons Històric de Ciència i Tecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya, 11-16.

6. Lusa, G. (2002), «Inquietudes y reformas de cambio de siglo. El proyecto de nueva Escuela Industrial», Documentos de la Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona, 12: 3-63.

7. Lusa, G.; Roca, A. (2002), «La ETSEIB (1851-2001), una trayectoria fructífera». A: Puerta Sales, F. (ed.), L’Escola d’Enginyers (1851-2001), Barcelona, Associació / Col×legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 15-72.

8. Massa, M. R.; Puig Pla, C. (2002), «Consideracions entorn la interacció de la Matemàtica i les altres ciències». A: Batlló, J.; Bernat, P.; Puig R. (coord.), Actes de la VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 195-199.

9. Nieto Galan, A.; Roca Rosell, A. (dir.) (2000), La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona als segles XVIII i XIX. Història, ciència i societat, Barcelona: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona-Institut d’Estudis Catalans.           

10. Puig Pla, C. (1999), «From the Academic Endorsement of the Mechanical Arts to the Introduction of the Teaching of Machinery in Catalonia (Spain)», ICON, 5: 20-39.

11. Puig Pla, C. (2002), «Sobre el significant del concepte Matemàtiques: Matemàtiques pures i mixtes en els segles xviii i xix». A: Batlló, J.; Bernat, P.; Puig R. (coord.), Actes de la VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 151-169.

12. Puig Pla, C. (2002-2003), «Las Memorias de Agricultura y Artes (1815-1821). Innovación y difusión de tecnología en la primera industrialización de Cataluña», Quaderns d’Història de l’Enginyeria, v: 27-58.

13. Roca Rosell, A. (2000), «Conservar (i fer actual) el patrimoni científic» Mètode, 25: 18-22.        

14. Roca Rosell, A. (2001), «Els reptes tècnics de la Revolució industrial: l’Escola Industrial de Barcelona de 1904». A: Garrigós Oltra, L.; Blanes Nadal, G. (coord.), 150 anys de la consolidació de l’ensenyament industrial a Alcoi. Cicle de conferències (2001), Alcoi: Escola Politècnica Superior d’Alcoi, Universitat Politècnica de València, 131-170.

15. Roca Rosell, A. (2002), «La ingeniería y el proyecto del Ictíneo de Monturiol (1857-1868)», Scripta Nova, Revista Electrónica de Geografía y Ciencias  Sociales, vol. vi, núm. 119 (96), 1 de agosto.     

Departament d’Història de la Ciència

Membres del grup

 Línies de recerca prioritàries

1)  Anàlisi sociològica dels practicants de la medicina a la Corona d’Aragó
durant la baixa edat mitjana 

2)   Història de la veterinària medieval

3)   Història de la medicina baixmedieval i renaixentista

4)   Història de la malaltia i de la salut

5)   Història social de la medicina, segles xvi-xviii

6)   Història natural d’Europa i Amèrica, segles xvi-xvii

7)   Història del llibre científic, segles xvi-xviii

8)   Història de la medicina catalana, segles xviii-xx

9)   Teories de l’evolució i societat

10) Història de l’antropologia catalana i hispànica, segles xix-xx

 Activitats (1996-2002)

Organització de reunions científiques

VII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica

J. Arrizabalaga; J. Pardo Tomás (membres del comitè científic)

Barcelona, 14, 15, 16 i 17 de novembre del 2002

I Escola de Primavera d’Història de la Ciència. «Història de la ciència i divulgació científica: els museus»

J. Pardo Tomás (membre del comitè organitzador)

Maó, del 17 al 19 de maig de 2001

VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica

J. Arrizabalaga (membre del comitè científic); J. Pardo Tomàs (membre del comité organitzador)

Vic, 27, 28 i 29 d’octubre del 2000

Simposi: The Healthy Life: People, Perceptions, Politics [Joint Conference of the European Association for the History of Medicine and Health, and the International Network for the History of Public Health]

J. Arrizabalaga (membre del comitè científic)

Casa de la Cultura, Almuñécar (Granada), 1999

Exposició: «La salut en la història d’Europa / La salud en la historia de Europa / Health in the History of Europe» [nova edició ampliada amb vitrines]

J. Arrizabalaga; À. Martínez Vidal; J. Pardo Tomàs, (coordinadors)

Sala d’Exposicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1999

Exposició: «La salut en la història d’Europa / La salud en la historia de Europa / Health in the History of Europe»

J. Arrizabalaga; À. Martínez Vidal; J. Pardo Tomàs, (coordinadors)

Barcelona, Residència d’Investigadors, 1998

European Conference «Science, Public Policy, and Health in Europe», organitzada en col·laboració amb la Comissió Europea dins del marc del European Science and Technology Forum

J. Arrizabalaga; J. Pardo Tomás (membres del comitè organitzador)

Barcelona, 25-28 novembre, 1998

Simposi Internacional (Fundació Areces) Jaume d’Agramunt sobre enfermedades infecciosas y respuesta social en la historia y el mundo actual

J. Arrizabalaga (membre del comitè científic)

Lleida, Universitat de Lleida, 1998

V Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica

J. Arrizabalaga i J. Pardo Tomás (membres del comitè científic); J. Josa (membre del comitè organitzador)

Observatori de l’Ebre, 11, 12 i 13 de desembre del 1998

Incontro di studio italo-spagnolo «I luoghi dell'anatomia nei secoli XVI e XVII» Pardo Tomàs, José (coordinador juntament amb M. Rippa Bonati)

Palazzo del Bo, Archivio antico dell’Università di Padova. Pàdua, 25 de setembre del 1996

Conference «Health Care and Poor Relief in Counter-Reformation Europe» (CSIC, Barcelona /  Wellcome Unit for the History of Medicine, University of Cambridge)

J. Arrizabalaga (organitzador juntament amb O. P. Grell i A. Cunningham)

Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1996

Participació en reunions científiques

XII Congrés d’Història de la Medicina Catalana

Pollença, 31 de maig–2 de juny de 2002

J. Pardo Tomás (comunicació)

Convegno Celebrativo di William Harvey nel Quarto Centenario della Laurea: «Harvey e Padova»

Padova, 21 i 22 de novembre del 2002

J. Pardo Tomás (membre del comitè científic)

Primer Encuentro Loimós de Epidemiología

Oviedo, Fundación Gustavo Bueno, 11-12 de novembre de 2002

J. Arrizabalaga (conferència)

5th Congress of the European Association for the History of Psiquiatry

Madrid, Universidad Complutense, 2002

J. Arrizabalaga (ponència a la taula temàtica «To console and to cure: Church vs. civil society»)

XII Congreso Nacional de Historia de la Medicina

Albacete, Universidad de Castilla-La Mancha, Facultad de Medicina, 7-9 de febrer del 2002

J. Arrizabalaga (ponència a la taula temàtica «Tecnologías médicas»); J. Pardo Tomás (ponent i organitzador de la taula temàtica «La invención de la perversión: la medicina y el régimen de la sexualidad»)

Simposio «La realidad de la práctica médica: el pluralismo asistencial en la monarquía hispánica (siglos XVI-XVIII)»

Valencia, Instituto de Historia de la Ciencia y Documentación «López Piñero», Universitat de València — CSIC, setembre del 2001

J. Arrizabalaga (ponència); J. Pardo Tomás (ponència)

Homenaje académico a Luis García Ballester, in memoriam

Santander, Universidad de Cantabria, Facultad de Medicina, 2001

J. Arrizabalaga (ponència)

Workshop «Accidente vascular cerebral y medicina basada en la evidencia: una perspectiva interdisciplinar»

Barcelona, Hotel Majestic, octubre del 2000

J. Arrizabalaga (ponència)

Curso «Para una historia de la objetividad: la Ilustración y las ciencias»

Valencia, UIMP, 16–20 d’octubre del 2000

J. Pardo Tomás (ponència)

Seminario Internacional da Hispanidad «500 anos de aventura e conhecimento: o homem se redescobre»

Sâo Paulo, setembre del 2000

J. Pardo Tomàs (conferència)

XI Simposio de la Sociedad Española de Historia de la Medicina «Enfoques y perspectivas historiográficas en la historia de la medicina»

Instituto Hofmayer del CSIC, Jaraiz de la Vera, Cáceres, setembre del 2000

J. Arrizabalaga (ponència)

19th International Congres of Historical Sciences / XIXe Congrès International des Sciences Historiques

Oslo, Universidad de Oslo, 8-13 d’agost del 2000

J. Arrizabalaga (ponència a la taula rodona «The History of Disease / L’histoire de la maladie»)

XVIII Jornadas de Estudios Históricos Locales «Tradición medieval y cultura humanista al final de la Edad Media»

Palma de Mallorca, Casa de Cultura, desembre del 1999

J. Arrizabalaga (conferència de cloenda)

Simposio Internacional «Presente y futuro de la historia de la Inquisición»

Cuenca, UIMP, desembre de 1999

J. Pardo Tomàs (ponència)

Curso Internacional «Claves de la Ilustración: Josefa Amar y Borbón. La figura y la obra»

Albarracín, juliol del 1999

J. Pardo Tomás (ponència)

Simposio Internacional (Fundación Areces) Jaume d’Agramunt sobre enfermedades infecciosas y respuesta social en la historia y el mundo actual

Lleida, Universitat de Lleida, octubre del 1998

J. Arrizabalaga (conferència)

Curso Internacional «La ciencia y la técnica en la época de Felipe II»

San Lorenzo de El Escorial, setembre del 1998

J. Pardo Tomás (conferència)

Convegno Internazionale «Francesco Redi. Testi, immagini e documenti della scienza moderna»

Arezzo (Italia), novembre del 1997

J. Pardo Tomás (ponència)

Enfermedad y sociedad a finales del siglo XX. Curso de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo

Valencia, Palau de Pineda, octubre del 1997

J. Arrizabalaga (ponència)

IX Simposio de la Sociedad Española de Historia de la Medicina: "Perspectivas actuales de la investigación historicomédica"

Granada, 25 i 26 d’abril del 1997

J. Pardo Tomás (ponència)

European Research Conference «Coping with Sickness. Medicine, law and human rights: historical perspectives»

European Science Foundation. Castelvecchio Pascoli, 22-27 de març del 1997

J. Pardo Tomás (ponència)

Convegno Internazionali di Studi «Natura-cultura. L'interpretazione del mondo fisico nei testi e nella immagini»

Mantova, Accademia Nazionale Virgiliana, 5-8 d’octubre del 1996

J. Pardo Tomás (ponència)

Col·loqui Internacional «Civitas Europa. L'Europa de les ciutats i dels camins. Art, cultura i societat al segle XV»

València, UIMP, 4-9 de novembre del 1996

J. Arrizabalaga (comunicació); J. Pardo Tomás (ponència)

Conference «Health Care and Poor Relief in Counter-Reformation Europe» (CSIC, Barcelona /  Wellcome Unit for the History of Medicine, University of Cambridge)

Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 27-29 de juny del 1996

J. Arrizabalaga (ponència), J. Pardo Tomás (col·laboració)

I Symposium «The Modern Dissecting Room Facility»

Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 22 de juny del 1996

J. Pardo Tomás (ponència)

Comparative Perspectives on the History of Sexually Transmitted Diseases

Londres, Institute of Commonwealth Studies, University of London, abril del 1996

J. Arrizabalaga (ponència)

Altres activitats

Revista Humanitas. Humanidades Médicas

J. Pardo Tomàs (membre del consell editorial des del 2002)

Revista Asclepio

J. Arrizabalaga i J. Pardo Tomàs (membres del consell de redacció des del 1995 i des del 1999, respectivament)

Revista Dynamis

J. Arrizabalaga (membre del consell editorial des del 1993; director juntament amb Teresa Ortiz des del 1999)

Revista electrònica Biblio 3w. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias

Sociales

J. Pardo Tomàs (membre del consell de redacció des del 1997)

Medciències, portal multimèdia dels centres i museus científics de l’Ajuntament de Barcelona

J. Pardo Tomàs (membre del consell científic des del 2002)

Centre d’Estudis d’Història de les Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona

J. Arrizabalaga (membre extraordinari); J. Pardo Tomàs (membre extraordinari)

Programa de Mestratge i Doctorat en Història de les Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona

J. Arrizabalaga (professor des del 1989); J. Pardo Tomàs (professor des del 1998)

Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

J. Arrizabalaga i J. Pardo Tomàs (membres del consell assessor des del 2002)

Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica

Consell directiu: J. Arrizabalaga (vicepresident, 1994-2001); J. Pardo Tomàs (vocal 1999-2002; vicepresident, des del novembre de 2002)

Comisió organitzadora dels Col·loquis d’Història de la Ciència i de la Tècnica: J. Arrizabalaga (membre, 1994-2001)

 Projectes de recerca (1996-2002)

1) Teoría y práctica en la medicina medieval y renacentista europea. I: Práctica médica en el siglo xiv: medicina en tiempos de crisis, 1350-1387

1996-1999. Dirección General de Enseñanza Superior (Clau: PB95-0001-C03-01), investigador principal: Luis García Ballester

2) Teoría y práctica en la medicina medieval y renacentista. II. Fundamentación teórica de la práctica médica. II.2. La conceptualización de la peste (1348-1600) y de las modificaciones de la superficie del cuerpo femenino (siglo xiv)

1996-1999. Dirección General de Enseñanza Superior (Clau: PB95-0001-C03-03), investigador principal: Jon Arrizabalaga

3) La relación médico-enfermo en la literatura médica de los reinos hispánicos (1300-1750): la construcción del paciente y los problemas de autorrepresentación del médico (projecte coordinat) 1999-2002. Dirección General de Enseñanza Superior (Clau: PB98-0406-C02), investigador principal: Luis García Ballester (Jon Arrizabalaga des del 2/11/2000, pel traspàs del coordinador)

4) La relación médico-enfermo y sus representaciones: la imagen del médico y del cirujano en la literatura de los reinos hispánicos (1400-1750) 1999-2002. Dirección General de Enseñanza Superior e Investigación Científica (Clau: PB98-0406-C02-02), investigador principal: Jon Arrizabalaga

5) El mundo del licenciado Francisco López de Villalobos (c.1473-c.1549), médico de la corte real castellana 2002-2005. Dirección General de Investigación (Clau: BHA2002-00512), investigador principal: Jon Arrizabalaga

6) Iatroquímica y materia médica en el movimiento novator (1687-1721)

DGESIC (PB96-0761-C03-02) 1998-2000, investigador principal: José Pardo Tomàs

7) Los públicos de la ciencia, la técnica y la medicina en la España contemporánea: Divulgación médica en la Cataluña noucentista: la Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques y la difusión de la medicina de laboratorio (1907-1939). Dirección General de Investigación (Clau: BHA2002-04611-C03-01) 2002-2005, Investigador principal: José Pardo Tomàs

 Publicacions (1996-2002)

1. Arrizabalaga, J. (2002), «Francisco López de Villalobos (c.1473-c.1549), médico cortesano», Dynamis, 22, 29-58.

2. Arrizabalaga, J. (2002), «Problematizing retrospective diagnosis in the history of disease», Asclepio, 44/1, 51-70.

3. Arrizabalaga, J. [ed. apéndice por Sebastià Giralt Soler] (2000), «Tradició medieval i cultura humanista en la medicina universitària: les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldentei per a les premses italianes de les acaballes del segle xv». A: Maria Barceló Crespi (coord.), XVIII Jornades d’Estudis Històrics Locals: Al tombant de l’edat mitjana. Tradició medieval i cultura humanista. Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 175-198.

4. Arrizabalaga, J. (1999), «Medical Causes of Death in Preindustrial Europe: Some Historiographical Considerations», Journal of the History of Medicine and Allied Sciences [número monográfico: George C. Alter; Ann G. Carmichael (eds.), Classifying the Dead: Toward a History of the Registration of Causes of Death], 54/2, 241-26.

5. Arrizabalaga, J. (1996), «The ideal medical practitioner in counter-reformation Castile: The perception of the “Converso” physician Henrique Jorge Henriques (c. 1555-1622) ». A: Samuel S. Kottek; Luis García Ballester (ed.), Medical-Ethical Problems in Medieval Spain: An Interfaith Comparative Perspective, Jerusalén, Magnes Press, 61-91.

6. Arrizabalaga, J.; Cifuentes, Ll. (1999), La medicina: institucions, sabers, pràctiques, protagonistes. Dins: Pere Gabriel (ed.), Història de la Cultura Catalana. Vol. I: L’esplendor medieval, Barcelona, Edicions 62, vol. i, 247-270.

7. Arrizabalaga, J.; Cabré, M.; Cifuentes, Ll.; Salmón, F. (eds.) (2002), Luis García Ballester, Galen and Galenist Theory and Medical Practice from Antiquity to the European Renaissance, Aldershot, Ashgate/Variorum, xii+320.2

8. Arrizabalaga, J.; García Ballester, L.; Veny, J. (ed.) (1998), Jacme d’Agramont. Regiment de preservació de pestilència (Lleida, 1348). Estudis introductoris i Glossari, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 90+ [8]+[31].

9. Arrizabalaga, J. [ed. apèndixs per J. A. y S. Giralt] (1998), The Articella in the early press, c. 1476-1534, Cambridge, Cambridge Wellcome Unit for the History of Medicine / CSIC Barcelona - Dept. of History of Science.

10. Arrizabalaga, J.; Henderson, J.; French, R. K. (1997), The Great Pox: The French Disease in Renaissance Europe, New Haven-Londres, Yale Univ. Press.

11. Cifuentes, Ll.; Ferragud, C. (2002), «El cuidado de los animales y sus enfermedades». A: García Ballester, L.; López Piñero, J. M.; Peset, J. L. (coord.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla, Valladolid, Junta de Castilla y León, 2002, 4 vol.: vol. i (L. García Ballester, coord.), 915-926.

12. Cifuentes, Ll.; Ferragud, C. (1999), «El Libre de menescalia de Manuel Dies: de espejo de caballeros a manual de albéitares», Asclepio, 51/1, 93-127.

13. Cifuentes, Ll.; García Ballester, L. ; Ferragud, C. (1999), «Els menescals i l’art de la menescalia a la Corona d’Aragó durant la baixa edat mijtana». A: Història de la ramaderia i la veterinària als Països Catalans. IV Col·loqui
d’Història Agrària (maig del 1997). Actes, Barcelona, Centre d’Estudis
Històrics Internacionals - Universitat de Barcelona, 75-98.

14. Ferragud, C. (2003), El naixement d’una vila rural valenciana. Cocentaina, 1245-1304, València, Universitat de València - Ajuntament de Cocentaina.

15. French, J.; Arrizabalaga, J.; Cunningham, J.; García Ballester, L. (ed.) (1998), Medicine from the Black Death to the French Disease, Aldershot, Ashgate.

16. Gomis, A.; Josa, J. (2002), Imágenes de la polémica darwinista en España, Mundo Científico, 233, 20-29.

17. Gomis, A.; Josa, J. (2002), «Iconografía darwiniana en España». A: Puig-Samper, M. A.; Ruiz, R.; Galera A. (ed.) Evolucionismo y Cultura. Darwinismo en Europa e Iberoamérica, Madrid, Junta de Extremadura - UNAM - Doce Calles, 151-173.

18. Grell, O. P.; Cunningham, A.; Arrizabalaga, J. (ed.) (1999), Health Care and Poor Relief in Counter-Reformation Europe, Londres, Routledge.

19. Josa, J. (2000), «José Clavijo y la traducción de la Historia Natural de Buffon», Mundo científico, 209, 66-67.

20. López Piñero, J. M.; Pardo Tomás, J. (1996), La influencia de Francisco Hernández (1515-1587) en la constitución de la botánica y la materia médica modernas. Valencia, Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia.

21. López Piñero, J. M.; Pardo Tomás, J. (2001), «The Contribution of Hernández to European Botany and Materia Medica». A: Simon Varey; Rafael Chabrán; Dora B. Weiner (ed.), Searching for the secrets of nature: the life and works of Dr. Francisco Hernández, Los Angeles, Standford Universty Press, 340-382.

22.  Martínez Vidal, À.; Pardo Tomás, J. (2002), «Un siglo de controversias: la medicina española de los novatores a la Ilustración». A: J. L. Barona; J. Moscoso; J. Pimentel (ed.), La Ilustración y las ciencias. Por una historia de la objetividad, València, Universitat de València, 107–136.

23.  Martínez Vidal, À.; Pardo Tomás, J. (2001), «Un conflicto profesional, un conflicto moral y un conflicto de género: los debates en torno a la atención al parto en la Ilustración», Cronos, 4 / 1–2, 3–27.

24. Martínez Vidal, À.; Pardo Tomás, J. (2000), «Un programa, dues acadèmies: Jaume Bonells i el foment de la medicina i de les ciències naturals a Barcelona (1766-1786) ». A: Agustí Nieto-Galán; Antoni Roca i Rossell (dir.), La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona als segles XVIII i XIX. Història, ciència i societat, Barcelona, Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona - Institut d’Estudis Catalans, 137-164.

25. Pardo Tomás, J.; Martínez Vidal, À. (2000), «Victims and Experts: Medical Practitioners and the Spanish Inquisition». A: John Woodward & Robert Jütte (ed.), Coping with Sickness. Medicine, Law and Human Rights. Historical Perspectives, Sheffield, European Association for the History of Medicine and Health Publications, 11-27.

26. Pardo Tomás, J. (2002), El tesoro natural de América. Colonialismo y ciencia en el siglo XVI, Madrid, Nivola Libros Ediciones.

27. Pardo Tomás, J. (2002), «Physicians’ and Inquisitors’ Stories? Circumcision and Crypto–Judaism in Sixteenth–Eighteenth–Century». A: F. Egmond & R. Zwijnenberg (ed.), Bodily Extremities, Aldershot, Ashgate Publishing Ltd., 168–194.

28.  Pardo Tomás, J. (2000), «Le immagini delle piante americane nell’opera di Gonzalo Fernandez de Oviedo (1478-1557) ». A: Giuseppe Olmi; Lucia Tongiorgi; Attilio Zanca (cur.), Natura-Cultura. L'interpretazione del mondo fisico nei testi e nelle immagini, Firenze, Leo S. Olschki, 163-188.

29.  Pardo Tomás, J. (coord.) (1998), Historia de yervas y plantas. Un tratado renacentista de materia médica, 2 vols. Barcelona, Edicions Joan de Serrallonga.

Geografia Històrica

Membres del grup

 Línies de recerca prioritàries

1) Geografia històrica d’Europa

2) El transport ferroviari

 Activitats (1996-2002)

2002-2004: Acció integrada atorgada per la Generalitat de Catalunya per consolidar la relació acadèmica amb el grup del professor Peter Flora de la Universitat de Mannheim.

Direcció de convenis

1997-2001: Atlas histórico de Lleida, Ajuntament, Diputació i Col·legi d’Arquitectes de Lleida. Equip: professors J. Burgueño (director de la recerca), J. Ganau i quatre becaris.

1998-1999: El impacto territorial del tren de alta velocidad en el área de Lleida, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya. Equip: prof. R. Giménez i els becaris G. Gairín i X. Farré.

2000-2001: El impacto socioeconómico del tren de alta velocidad en el área de Lleida, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya. Equip: R. Giménez, tècnic M. Guerrero (cartografia) i els llicenciats K. Burckhart, M. Gort i D. Vericat.

2001: Movilidad e intermodalidad en Lleida a partir del servicio del tren de alta velocidad, Cambra de Comerç, Ajuntament i Diputació de Lleida. Equip: consultora Gaudi S.L., R. Giménez, M. Guerrero, M. Gort i K. Burckhart.

Conferències

El projecte colonitzador de Raïmat, impartida a la Societat Catalana de Geografia amb el professor F. Nadal, IEC, Barcelona, 2001

Estado y provincia en Europa. Cambios en las fronteras administrativas (1850-2000), Curso de Geografía de Europa, Universidad de Salamanca, 16 d’abril del 2002

Congressos

Los proyectos en curso sobre digitalización de cartografía histórica en España, Col·loqui «Mapping Europe’s Historic Boundaries and Borders», Florencia, Instituto Universitario Europeo, maig del 2000

Ponència al curs «Efectos socioeconómicos y territoriales de la alta velocidad ferroviaria en ciudades de pequeño tamaño». Escuela de verano de la Universidad de Castilla-La Mancha, Cuenca, 18-20 de julio de 2001

Moderador al Congrés Internacional de Geo-crítica sobre «El trabajo», maig del 2002

Beques

1997 (4 mesos) Instituto Universitario Europeo, Florència, becari “Salvador de Madariaga”. Ministerio de Educación

2000 (1 mes) Department of Geography, London School of economics, Londres. Dotació UdL

2001 (1 mes) Department of Geography, Oxford Brookes, beca concedida pel DURSI de la Generalitat de Catalunya

 Projectes de recerca (1996-2002)

L’investigador principal és Jordi Martí.

1999-2001:  Desequilibrios regionales y cohesión territorial en Europa (1850-1995).Pprojecte avaluat per l'ANEP, Ajuntament de Lleida. El grup s’amplia amb M. Guerrero (investigadora a TC del departament) i els becaris X. Farré i D. Vericat. 1.600.000 pts.

2001-2003: Atlas socioeconómico de Europa. Los contrastes regionales (1850-2000). Ministerio de Ciencia y Tecnología (BSO2001-0747). 4.000.000 pts. El grup s’amplia amb dos professors del Departamento de Ingeniería Topográfica y Cartografía de la Universidad Politécnica de Madrid (M. L. Casado i L. Sebastián), així com un professor d’antropologia de la UdL (C. Feixa). A més de dos estudiants de segon cicle, contractats a càrrec d’aquest projecte, D. Paül i A. Gutiérrez, que ja participen en les nostres publicacions. L’avaluació altament positiva d’aquest projecte ha suposat la dotació d’un becari de doctorat (2002-2006) que reforçarà l’equip, Kerstin Burckhart.

2002: Support for European integration activities organised by the academic world. Projecte per subvencionar activitats acadèmiques i d’investigació. Dirigit pel Centre d’Estudis Europeus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Rebem de la Comunitat Europea 700.000 pts. Cofinança el contracte de D. Paül i A. Gutiérrez.

 Publicacions

1. Martí-Henneberg, J. (2000), «Un balance del tren de alta velocidad en Francia. Enseñanzas para el caso español», Ería, 52: 131-143.

2. Martí-Henneberg, J. (2000), «El canvi socioeconòmic a la regió de Lleida amb l’arribada de l’alta velocitat». A: Les oportunitats del tren d’alta velocitat, Lleida, Pagès ed., 129-146.

3. Martí-Henneberg, J.; Aldomà, I. (2000), «Els desequilibris territorials». A: Vilagrasa, J. (ed.), Transformacions territorials a Catalunya (s. XIX-XX), Pagès ed., 215-238.

4. Martí-Henneberg, J.; Nadal, F. (2000), «El proyecto colonizador de Raïmat», Historia Agraria, 22: 159-180.

5. Martí-Henneberg, J.; Vericat, D. (cartografia), «Representación cartográfica de los desequilibrios territoriales en España (1860-1995). Población y actividad económica», Congreso de la Asociación Española de Historia Económica, Zaragoza, 19-21 de septiembre de 2001. Comunicación editada en CD Rom. Text disponible a la nostra web.

6. Martí-Henneberg, J. (2001), «Les àrees d’influència de la Universitat de Lleida». A: Vilagrasa, J. (ed.), Ciutat i Universitat a Lleida, Lleida, Pagès ed., 17-52.

7. Martí-Henneberg, J. (2002), «L’impacte territorial del tren d’alta velocitat a Lleida», Revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1: 5-14.

8. Martí-Henneberg, J. (2002), «El mapa administrativo de Europa (1850-2000). Continuidad y cambio», Scripta Nova, 114, UB, (1 de maig. www.ub/geocrit/sn-114.htm)

9. Martí-Henneberg, J.; Burgueño, J.; Ganau, J. (2002), Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida, Lleida, Diputació de Lleida - Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Història de la Bioquímica 

Membres del grup

Breu història del grup

El grup d’Història de la Bioquímica de la Universitat Rovira i Virgili va néixer arran de l’organització de la III Trobada de la SCHCT a Tarragona, l’any 1994. D’aleshores ençà, l’interès per la història de la bioquímica s’ha compaginat amb altres objectius científics. L’activitat del grup de recerca té una projecció en l’activitat docent del departament, ja que amb el nom d’història de la bioquímica s’han impartit diverses assignatures, tant en programes de doctorat com en forma de crèdits extracurriculars. L’activitat de recerca s’ha centrat bàsicament en la preparació de comunicacions per a les trobades bianuals de la SCHCT. L’objectiu principal del grup de recerca és aprofundir en aspectes històrics relacionats amb l’evolució biològica, l’estudi de la qual, també des de la genòmica, és, a més, un objectiu principal dels membres del grup de recerca.

 Activitats i projectes

Títol: Desarrollo de herramientas bioinformáticas para la caracterización de genomas de procariotas. Identificación de codones óptimos y genes altamente expresados, genes específicos, adquisición y pérdidas de genes; y análisis genómico de las familias de genes de glucósido hidrolasas Plan Nacional de I+D+I (2000-2003). Ministerio de Ciencia y Tecnología Proyecto de Investigación Científica y Desarrollo Tecnológico. Programa Nacional Biotecnología. (Ref.BIO2003-07672) (26000€). Investigador principal: A. Romeu

 Publicacions 1996-2002

1. Rojas, A.; Garcia-Vallvé, S.; Montero, M. A.; Arola, Ll.; Romeu, A. (2003), «Frameshift mutation events in beta-glucosidases. GENE». (En premsa)

2. Garcia-Vallvé, S.; Guzmán S.; Montero M. A. i Romeu, A. (2003), «HGT-DB: a database of putative horizontally transferred genes in prokaryotic complete genomes», Nucleic Acids Research, 31: 187-189.

3. Garcia-Vallvé, S.; Simó, F. X.; Montero, M. A.; Arola, Ll.; Romeu, A. (2002), «Simultaneous horizontal gene transfer of a gene coding for ribosomal protein L27 and operational genes in Arthrobacter sp», Journal Molecular and Evolution, 55: 632-637.

4. Garcia-Vallvé, S.; Janssen, P.; Ouzounis, C. A. (2002), «Genetic variation between Helicobacter pylori strains: gene acquisition or loss?», Trends in Microbiology, 10: 445-447.

5. Garcia-Vallvé, S.; Montero, M. A.; Rojas, A.; Romeu, A. (2002), «El vitalisme i la seva crisi en el segle XIX». Actes de les VI Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, 313-317.

6. Garcia-Vallvé, S.; Romeu, A.; Palau, J. (2000), «Horizontal gene transfer in bacterial and archeal complete genomes», Genome Research, 10:1719-1725.

7. Garcia-Vallvé, S.; Romeu, A.; Palau, J. (2000), «Horizontal gene transfer of glycosyl hydrolases of the rumen fungi», Molecular Biology and Evolution, 17:352-361.

8. Garcia-Vallvé, S.; Montero, M. A.; Rojas, A.; Romeo, A. (2000), «Interès per les proteïnes: G. J. Mulder (1839); E. Fisher (1906); R. Willstätter (1915); J. B. Sumner (1926) i F. Sanger (1953)». Actes de les V Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, 375-380.

9. Garcia-Vallvé, S.; Mairal, T.; Francin, J. I.; Porta, S.; Garcia-Miracle, J. J.; Romeo, A. (2000), «De Mendel i les lleis de la probabilitat a la realitat del gen». Actes de les V Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, 381-386.

10. Garcia-Vallvé, S.; Palau, J.; Romeu, A. (1999), «Horizontal gene transfer in glycosyl hydrolases inferred from codon usage in Escherichia coli and Bacillus subtilis», Molecular Biology and Evolution, 16:1125-1134.

11. Rojas, A.; Garcia-Vallvé, S.; Palau, J.; Romeu, A. (1999), «Circular permutation in proteins», Biologia, 54:255-277.

12. Garcia-Vallvé, S.; Rojas, A.; Palau, J.; Romeu, A. (1998), «Circular permutants in b-glucosidases (family 3) within a predicted double-domain topology which includes a (b/a)8-barrel», Proteins, 31:214-223.

13.  Montero, M. A.; Garcia-Vallvé, S.; Rojas, A.; Segués, T.; Romeu, A. (1997), «Teories metabòliques de Lavoisier i els inicis de la bioquímica», Actes IV Jornades de la Societat Catalana de la Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, 579 –585.

14. Romeu, A. (1997), «Inici dels estudis de química a Tarragona», 25è Aniversari dels Estudis de Lletres i Química a Tarragona, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 142-144.

Grup d’Història de la Geofísica

Membres del grup

 Josep Batlló

Línies de recerca prioritàries

1) Història de la sismologia amb especial èmfasi a Europa

2) Instrumentació sísmica i estudi dels seus registres

3) Instrumentació magnètica

4) Història del registre meteorològic a Catalunya

 Activitats (1996-2002)

Chairman del working group «Historical seismometry and history of seismological sciences». European Seismological Comission. Des de setembre del 2002

President del comitè organitzador. V Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Roquetes (Tarragona), 11-13 de desembre del 1998

President del comitè local organitzador. V Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Roquetes (Tarragona), 11-13 de desembre del 1998

Membre del comitè científic. V Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Roquetes (Tarragona), 11-13 de desembre del 1998

Altres activitats

Comissari de l’exposició sobre les activitats del «Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939)» i la seva projecció internacional amb motiu de la celebració del L aniversari de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). Dia Meteorològic Mundial de 2000. Barcelona, 23 de març del 2000

Comissari de l’exposició «Antiguos sismógrafos en España». Vestíbul del Paraninf de la Universitat Politècnica de València. Realitzada en ocasió de la 3a. Asamblea Hispano - Portuguesa de Geodesia y Geofísica. València del 4 al 8 de Febrer del 2002

Exposició del sismògraf Bosch-Omori reconstruït per l’IGN a la XXVIII General Assembly of the European Seismological Commission a Gènova (Itàlia), 1 al 6 de Setembre del 2002

 Projectes de recerca (1996-2002)

1) Investigación de grandes terremotos del siglo XX en las Penínsulas Ibérica y Balcánica a partir de datos instrumentales registrados por antiguos sismógrafos. Acción Integrada. Comisión Mixta Hispano-Búlgara. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Acció núm. 98BG0003. 1998-1999.

Investigador principal.

2) Catálogo-inventario de sismógrafos antiguos. Instituto Geográfico Nacional. Expedient núm. 8161. 1998. Investigador principal.

3) El observatorio astronómico de Madrid y el laboratorio geofísico central. Los otros instrumentos sísmicos. Instituto Geográfico Nacional. Expedient núm. 9080. 1999. Investigador principal.

4) Recull i classificació de la documentació de l’antic Servei Meteorològic de Catalunya. Recull i classificació de les dades meteorològiques de la comarca del Baix Ebre. Servei de Meteorologia de Catalunya. 1999. Investigador principal.

5) Xarxa temàtica «Història de la Ciència i de la Tècnica». Grup de recerca: Grup d’Història de la Geofísica. Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT). Projecte núm. XT99-22. 2000-2001. Investigador, cap de grup.

6) Contribución del observatorio astronómico de Madrid al nacimiento y evolución de la geofísica en España. Catálogo de instrumentación magnética. Instituto Geográfico Nacional. Expedient núm. 00.077. 2000. Investigador principal.

7) Localització, inventariat i classificació d’informació meteorològica històrica a Catalunya. Servei de Meteorologia de Catalunya. 2000. Investigador principal.

8) Investigación de parámetros de terremotos fuertes del siglo xx en las Penínsulas Ibérica y Balcánica a partir de sismogramas antiguos - Evaluación y análisis de parámetros cinemáticos y dinámicos. Acción Integrada. AECI, Comisión mixta hispano-búlgara. Universitat Ramon Llull. Acció núm. 2000BG0003. 2001-2002. Investigador principal.

9) Manual de construcción, calibrado y utilización de los sismógrafos antiguos y sus registros. Instituto Geográfico Nacional. Expedient núm. 01.128. 2001. Investigador principal.

10) Xarxa temàtica «Física, Geología i Enginyeria dels Terratrèmols». Grup de recerca: Grup d’estudi de moviments corticals recents: sismologia i tècniques geodèsiques. Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT). Projecte núm. 2001XT 0065. 2002. Investigador.

11) Técnica, ciencia e industralización en la Cataluña contemporánea (1700-1975). Dirección General de Investigación (DGI). Projecte núm. BHA2001-1393. 2001 - 2003. Investigador.

 Publicacions

Llibres i capítols de llibre

1. Batlló, J., De la Fuente, P.; Puig, R. (Ed.) (2000), Actes de la V Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Institut d’Estudis Catalans. ISBN 84-7283-503-0.

Articles

2. Susagna, T., Batlló, J.; Roca, A. (1997), «Seismographs, seismograms and related materials preserved in Catalonia (NE Spain)», Cahiers du Centre Européen de Géodynamique et de Séismologie, 13: 37-48.

3. Batlló, J., Susagna, T.; Roca, A. (1997), «A processing system for old records of regional earthquakes: Analysis of the 19th November 1923 earthquake in the Pyrenees», Cahiers du Centre Européen de Géodynamique et de Séismologie, 13: 149-157.

4. Batlló, J.; Bormann, P. (2000), «A Catalog of Old Spanish Seismographs», Seismological Research Letters, 71: 570-582.

5. Batlló, J., Canas, J. A.; Vidal, F. (2002), «Inventory of Spanish old magnetic observatories and instruments: Preliminary results», Beiträge zur Geschichte der Geophysik und Kosmichen Physik, Band III, Heft 2: 226-241.

6. Dineva, S, Batlló, J., Mihailov, D.; Van Eek, T. (2002), «Source paramenters of four strong earthquakes in Bulgaria and Portugal at the eginning of the 20th century», Journal of Seismology, 6: 99-123.

Altres

7. Batlló, J. (1996), «Instruments i altres materials d’interès científic conservats a l’Observatori de l’Ebre», Actes de les III Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 523-532.

8. Batlló, J. (1996), «L’Observatori de l’Ebre», Butlletí d’Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica, 30: 2.

9. Batlló, J. (1998), «Els antics sismògrafs de l’Institut de Girona», Actes de les IV trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 479-486.

10. Batlló, J. (1999), «Les V Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica a l’Observatori de l’Ebre», Ictineu, 11: 1-3.

11. Batlló, J. (1999), «Un ensayo de reconstrucción de un archivo de sismogramas antiguos de la estación sismológica de Cartuja». A: Martín, J.; Pazos, A., «100 años de observaciones sísmológicas en San Fernando 1898-1998», Conferencias y trabajos presentados, Boletín del Real Instituto y Observatorio de la Armada (ROA), 5/99: 133-142.

12. Batlló, J. (2000), «L’instrument científic de l’Observatori de l’Ebre», Butlletí d'arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica, 43: 2-3, Dossier 10.

13. Batlló, J. (2000), «Catálogo-inventario de sismógrafos antiguos», http://www.geo.ign.es/servidor/sismo/red/inshis/inshis.html.

14. Batlló, J. (2000), «Revision of the catalogue of historical seismic stations in Spain», I Asamblea Hispano-Portuguesa de Geodesia y Geofísica. CD-ROM, Ix_asamblea, ficheros ..:\Datos\Sim2_01_.doc i:\Datos\Sim2_01_IMG.

15.  Batlló, J.; Farnós, A. (2000), «Els instruments científics». Actes de la V Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 151-153.

16. Batlló, J.; Alberca, L. F. (2000), «Mesura de l’electricitat atmosfèrica a l’Observatori de l’Ebre», Actes de la V Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 155-160.

17. Gaya-Piqué, L. R.; Batlló, J. (2000), «La secció solar de l’Observatori de l’Ebre», Actes de la V Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 191-196.

18. Batlló, J.; Ugalde, A. (2000), «Els sismògrafs de l’Observatori de l’Ebre», Actes de la V Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 161-165.

19. Batlló, J. (2000), «Servei de Meteorologia de Catalunya: Antecedents històrics», http://www.gencat.es/servmet/smc/c_histo.html.

20. Batlló, J. (2001), «L’estació meteorològica del Turó de l’Home. Petita història»,  La Sitja del Llop, núm. 23, (desembre), 5-8.

21. Batlló, J. (2002), «Sismologia colonial: la introducció de la sismologia instrumental a les illes Filipines (1865-1901)», Actes de la VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 215-224.

22.  Solé, J. G.; Batlló, J.; Alberca, L. F. (2002), «La secció meteorològica de l’Observatori de l’Ebre», Actes de la VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 483-489.

Grup d’Investigació «Jeroni Munyós»

Membres del grup

 Revista

V. Navarro és director de Cronos. Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, F. Pelayo n'és el secretari de redacció i J. I. Català, el coordinador de ressenyes.

V. L. Salavert és membre del Consell de Redacció d’Afers. Fulls de recerca i pensament.

J. I. Català és col·laborador permanent de la revista Mètode, editada per la Universitat de València.

Línies de recerca prioritàries

Confecció de repertoris de bibliografia científica espanyola impresa

Confecció del repertori de bibliografia d’història de la ciència i de la tècnica a Espanya

Tradició i renovació en el cultiu de la ciència espanyola i valenciana en el període de la revolució científica (segles xvi-xviii) i en els segles xix i xx, amb un interès especial en les ciències naturals i físicomatemàtiques

Higiene pública en la València moderna i contemporània

Catalogació d’instruments científics

Institucionalització i divulgació científica

Activitats (1996-2002)

Participació en l’elaboració d’exposicions

J. I. Català ha estat col·laborador en l’exposició «Las plantas del mundo en la historia: ilustraciones botánicas de cinco siglos» (València, 1996), dirigida per J. M. López Piñero i finançada per Bancaixa.

J. I. Català ha estat comissari responsable del muntatge de l’àrea expositiva permanent «La contribució valenciana a les ciències naturals» del Museu de Ciències Naturals de l’Ajuntament de València (1998-1999).

Participació en el disseny i muntatge de l’exposició «Cinc segles i un dia». Exposició dedicada a commemorar els cinc segles de vida de la Universitat de València (2000).

V. L. Salavert formà part del comitè organitzador: «Escola de Comerç de València. Un itinerari històric pels estudis d´empresarials». En commemoració de la fundació dels estudis de comerç a València el 1850 (2000).

J. I. Català i V. Navarro han estat col·laboradors a «Obrint les caixes negres». Recull una mostra de les peces que componen la col·lecció d’instruments científics de la Universitat de València. Forma part d’un projecte d’investigació de catalogació de l’instrumental científic de la Universitat de València (2002).

Organització de congressos i seminaris

Víctor Navarro: Organització del simposi «La institucionalització científica en la Restauració» en el marc de la IV Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Alcoi, desembre 1996.

V. L. Salavert: Organització del simposi «Ciència, Tècnica i Societat en l’agricultura del segle xix» en el marc de la IV Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Alcoi, desembre 1996.

Organització del Congrés Internacional les Universitats i la ciència en l'Edat Moderna Europea, València, setembre del 1999, el president del Comité Organitzador del qual fou Víctor Navarro.

Participació en la confecció de la «Bibliografía histórica sobre la ciencia y la técnica en España», que ha estat editant anualment la revista Asclepio fins a l’any 2000. A partir d’aquest número, apareix a la revista Cronos. La Bibliografía pot consultar-se en la següent adreça d’Internet: http://161.111.141.93/hcien/

Projectes de recerca (1996-2002)

1) Antropología y eugenesia en Europa. Desarrollo científico e implicaciones sociales. Investigador principal: Raquel Álvarez Peláez (DGCYT: PB 95-0095). Període: 1996-1999

2) Catalogació dels instruments científics de la Universitat de València. Projecte Tesaurus.Cat. Coordinador: Daniel Benito Goerlich. (Universitat de València). Període: 1999-2000

3) Temes i aspectes de l’activitat científica en la història d’Espanya. Investigador principal: Víctor Navarro (Generalitat Valenciana, GR00-98) Període: 2000

4) El exilio científico como expresión de la ciencia y la cultura de Madrid: los casos de México y Cuba. Investigador principal: Consuelo Naranjo Orovio (Projecte 060091/2.000 de la Comunidad Autónoma de Madrid) Període: 2001

5) Digitalització de l’Arxiu Rodrigo Pertegàs, i de les obres manuscrites «La Biblioteca Mèdica Hispano-Lusitana» i la «Biblioteca Quirúrgica Hispano-Lusitana» de León Sánchez Quintanar, i publicació de clàssics científics espanyols. (Fundació Marcelino Botín-Universitat de València). Directors: José L. Fresquet Febrer i M. L. López Terrada. Període: 2001-2003

6) Matemàtiques, cosmologia i història natural en l’Espanya de la Contrarreforma. Investigador principal: Víctor Navarro Brotóns (PGC. BHA2000-1456). Període: 2001-2003

7) Las relaciones científicas hispano-alemanas en la época ilustrada: Alejandro de Humboldt y las reformas de la minería y mineralogía en España e Iberoamérica. Investigador principal: Miguel Angel Puig-Samper (Plan Nacional I+D+I, BHA2000-1230). Període: 2001-2003

Publicacions

Només inclourem llibres o obres amb una representació notable de membres del grup.

Llibres signats per membres del grup

1. Ariño, A.; Salavert Fabiani, V. L. (dir.) (2000-2003), Calendari de festes de la Comunitat Valenciana, 4 vol., València, Fundació Bancaixa.

2. Pelayo López, F. (1996), Del Diluvio al Megaterio. Los orígenes de la paleontología en España, Madrid, CSIC.

3. Puig-Samper, M.A.; Pelayo, F. (1997), El viaje del naturalista francés Louis Feuillée a las Islas Canarias (1724), Santa Cruz de Tenerife, Taller de Historia / MNHN (París).

4. López Piñero, J. M.; Navarro Brotóns, V. et al. (1998), La actividad científica valenciana de la Ilustración, València, Diputació de València, 2 vol.

5. Català Gorgues, J. I. (1998), Los cultivadores de la historia natural en Valencia (1909-1936), Universitat de València, Tesi doctoral.

6. Navarro Brotóns, V.; Rodríguez Galdeano, E. (1998), Matemáticas, cosmología y humanismo en la España del siglo XVI. Los comentarios al segundo libro de la Historia Natural de Plinio, de Jerónimo Muñoz. València, (Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, núm. liv).

7. Pelayo López, F. (1999), Ciencia y creencia en España durante el siglo XIX. La paleontología en el debate sobre el darwinismo, Madrid, CSIC.

8. Navarro Brotóns, V.; Salavert Fabiani, V.L.; Rosselló Botey, V.; Darás Román, V. (1999), Bibliographia Physico-mathematica Hispanica, 1475-1900. Volumen I. Libros y folletos, 1475-1600. (Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia núm. LVI).

9. (2000) Nicolau Copérnic. De les revolucions dels orbes celestes. Estudi preliminar i traducció de V. Navarro, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans - Ed. Pórtic - Eumo.

10. Pelayo López, F. (2001), Darwin. De la creación a la evolución, Madrid, Nivola.

11. Català Gorgues, J. I. (coord.) (2000), «Col·leccions de la memòria», Mètode, 25: 17-47.

Publicacions col·lectives amb important participació de membres del grup

12. López Piñero, J.M. et al. (1998), Estudios sobre la profesión médica en la sociedad valenciana (1329-1898), València, Ajuntament de València.

13. Albiñana, S. (dir.) (2000), Cinc segles i un dia, València, Universitat de València.

14. Peset, M. (dir.) (1999-2000), Història de la Universitat de València, València, Universitat de València, 3 vol.

15. García Ballester, L. et al. (dir.) (2002), Historia de la Ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla, Salamanca, Junta de Castilla y León, 4 vol.

16. Participació en les Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica organitzades per la Societat Catalana en aquest període: de les IV a les VII.

17. Fresquet, J. L.; López, M. L. (dir) (2001-2002), Archivo Rodrigo Pertegás. Volúmenes: Siglos XI-XV. Siglo XVI. Siglos XVII-XVIII. Siglo XIX. 4 CD.

Grup de Recerca Consolidat (GRC) «Francesc Salvà» d'Història de la Ciència, de la Tècnica i de la Medicina a la Catalunya Contemporània (segles XVIII-XX)

Membres

Breu història

Grup de recerca, constituït per professors i investigadors pertanyents a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), al Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHM) i a la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT), que pretén desenvolupar un programa d'integració de les diverses categories disciplinàries sumant els esforços realitzats des de la Història de la Ciència, de la Tecnologia i de la Medicina (HCTM).

El grup compta amb un seguit de projectes en curs de realització dins l’àmbit de la Catalunya contemporània (segles xviii-xx), com ara l’estudi de la cultura material dels instruments científics de física o química, l’aproximació a la ciència i els seus públics, els treballs sobre els orígens de les especialitats mèdiques, la medicina colonial, la història de la tecnologia i el seu paper en el procés d’industrialització català, o el projecte col·lectiu d'una història de la ciència als Països Catalans.

Aprovat per la Generalitat de Catalunya, Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AUR. Expedient: 2002SGR 00097)

Objectius

1) Estudi històric dels públics de la ciència, la tecnologia i la medicina a la Catalunya contemporània, objectiu que permetrà a la llarga obtenir una visió històrica més madura sobre el paper que ha jugat la ciència, la tecnologia i la medicina en la nostra societat durant els darrers tres-cents anys.

2) Recuperació del patrimoni científic català. Des de l'estudi i catalogació d'instruments científics fins a la prosopografia de científics encara poc coneguts o el treball ja endegat a través del Servei d'Arxius de Ciència, projecte en col·laboració entre el CEHIC (UAB) i la SCHCT (IEC) per a la preservació de la memòria oral i escrita dels nostres científics del segle xx.

3) Intercanvi de punts de vista entre els membres del grup, noves publicacions conjuntes, així com la definició de noves preguntes de recerca que contribuiran sens dubte a reforçar la HCTM, i en darrer terme a consolidar la història de la ciència a Catalunya com una disciplina acadèmica homologable en l'àmbit internacional.

Activitats

1) Memorial «Félix Martí Ibáñez 1911-1972, metge, sexòleg i llibertari» (març-juny del 2003)

2) I Seminari «Francesc Salvà» d'Història de Ciència-Tecnologia-Medicina: treballs de recerca en curs (10 de maig del 2003)

3) Congrés 150 Aniversari de la Mort de Mateu Bonaventura Orfila (Maó, març del 2004)

Grup «Millàs Vallicrosa» d’Història de la Ciència Àrab

Membres del grup

Revista

Suhayl. Journal for the History of the Exact and Natural Sciences in Islamic Civilisation. Articles en anglès i en àrab. Periodicitat anual. Volum 1, 2000; vol. 2, 2001; vol. 3, 2002-2003.

 Línies de recerca prioritàries

Anàlisi de taules astronòmiques medievals: tècniques d’edició de taules hispàniques i magribines. Estudi dels models geomètrics subjacents. Recomputació

Estudi de taules de coordenades geogràfiques medievals. Anàlisi dels resultats obtinguts per tal d’establir relacions de dependència i documentar la circulació d’idees astronòmiques i geogràfiques a l’edat mitjana

Descripció dels instruments astronòmics àrabs medievals. Edició i traducció dels tractats de construcció i d’ús.  Estudi de l’aspecte tècnic i del lèxic

Explotació de fonts no astronòmiques per a l’estudi de la història de l’astronomia i altres ciències: diccionaris biogràfics, cròniques històriques i textos filosòfics i jurídics

Etnoastronomia àrab i textos jurídics sobre la determinació de l'alquibla

Cosmologia centrada en l’anàlisi de la informació astronòmica continguda en l’obra dels aristotèlics andalussins del segle xii

 Activitats (1996-2002)

Assistència a congressos (amb presència significativa de membres del grup)

VI International Symposium on the History of Arabic Science, Ras al-Khaima (Emirats Àrabs) 1996

XXth International Congress of  History of  Science, Lieja (Bèlgica) 1997

2nd International Symposium «Science in the Iranian World», Teheran (Iran) 1998

VII International Symposium on the History of Arabic Science, Al-Ain (Abu Dabi, Emirats Àrabs) 2000

XXIth International Congress of  History of Science, Mèxic DF (Mèxic) 2001

7e Colloque Maghrébin sur l’Histoire des Mathématiques Arabes, Marraqueix (Marroc) 2002

Congrés «La civilización islámica en Al-Andalus y los aspectos de la tolerancia», Rabat (Marroc) 2002

Organització de congressos

Taula Rodona Ciència i Islam, VII Trobada de la SCHCT, Barcelona 2002

Reconeixements i càrrecs electes

Grup consolidat per la Generalitat des del 1997 (II Pla de Recerca, 1997-2000)

Académie Internationale d’Histoire des Sciences: E. Calvo, M. Comes i R. Puig elegides membres d’aquesta Acadèmia: Calvo i Comes acadèmiques corresponents i Puig acadèmica numerària (J. Samsó ja és numerari de fa temps).

Académie Internationale d’Histoire des Sciences: durant la sessió de l’Acadèmia celebrada a Lieja (Bèlgica) durant el XIXth International Congress of History of Science (1997) es va lliurar al grup de recerca la medalla Koyré corresponent al 1995.

International Commission «Science in Islamic Civilisation»: J. Samsó ha estat president d’aquesta comissió entre el 1997 i el 2001. Des del 2001 M. Comes és secretària de la Comissió i responsable del Newsletter.

SCHCT: M. Rius és secretària i R. Puig vocal del Consell Directiu de la Societat.

La publicació, J. Casulleres i J. Samsó (ed.), From Baghdad to Barcelona. Studies in the Islamic Exact Sciences in Honour of Prof. Juan Vernet (Barcelona, 1996, 2 vol. 830 p.) va rebre el Premi del Ministeri de Cultura de la República Islàmica d’Iran a la Millor Publicació Estrangera de Tema Islàmic (1997).

El Dr. Joan Vernet, mestre del grup, ha estat Creu de Sant Jordi 2002.

Roser Puig: Des del 2002 vicepresidenta de la Sociedad Española de Estudios Árabes (SEEA).

 Projectes de recerca (1996-2002)

Astronomia teòrica i taules astronòmiques a al-Andalus i el Magrib en els segles xii i xiv. 1996-2002

La circulació d’idees astronòmiques a la Mediterrània entre els segles xii i xix. 2001-2003

 Publicacions (1996-2002)

1. Casulleras, J.; Samsó, J. (ed.) (1996), From Baghdad to Barcelona. Studies in the Islamic Exact Sciences in Honour of Prof. Juan Vernet, 2 vol, Barcelona. Premi a la Millor Publicació Estrangera de Tema Islàmic a Teheran (Iran) l’any 1997.

2. Calvo, E. (1998), «Astronomical Theories related to the Sun in Ibn al-Ha’im’s al-Zij al-Kamil fi-l-Ta‘alim», Zeitschrift für Geschichte der Arabisch Islamischen Wissenschaften, 12: 51-111.

3. Samsó, J. (1999), «Andalusian and Maghribi Astronomical Sources: What has been done and what remains to be done». A: Yusuf Ibish (ed.) Edtiting Islamic Manuscripts on Science, Londres, Al-Furqan Islamic Heritage Foundation, 75-104.

4. Samsó, J.; Berrani, H. (1999), «World astrology in eleventh-century al-Andalus: the Epistle on Tasyir on the Projection of Rays by al-Istijji», Journal of Islamic Studies, 10: 3, 293-312.

5. Calvo, E. (2000), «A Study of the Use of Ibn Baso's Universal astrolabe Plate», Archives Internationales d’Histoire des Sciences, 50, 264-295.

6. Comes, M. (2000), «Islamic Geographical Coordinates. Al-Andalus’ Contribution to the Correct Measurement of the size of the Mediterranean». A: Science in Islamic Civilization. Studies and Sources on the History of Science, Istanbul.

7. Forcada, M. (2000), «L’expression du cycle lunaire dans l’ethnoastronomie árabe», Arabica, 47, 37-77.

8. Forcada, M. (2000), «Astrology and Folk Astronomy: the Mukhtasar min al-Anwa’ of Amad b. Faris», Suhayl, 1, 107-205.

9. Forcada, M. (2000), «Las ciencias de los antiguos en al-Andalus durante el periodo almohade: una aproximación biográfica». A: Avila, M. L.; Fierro, M. (ed.) Estudios Onomástico-Biográficos de al-Andalus. Biografías almohades II, Madrid - Granada, CSIC, 359-411.

10. Puig, R. (2000), «The Theory of the Moon in the Al-Zij al-Kamil fi l-Tacalim of Ibn al-Ha’im», Suhayl, 1, 71-99.

11. Rius, M. (2000), La alquibla en al-Andalus y al-Magrib al-Aqsà, Barcelona.

12. Comes, M. (2001), «Ibn al-Ha’im’s Trepidation Model», Suhayl, 2.

13. Díaz, M. (2001), La teoría de la trepidación en un astrónomo marroquí del siglo XIV. Estudio y edición crítica del Kitab al-adwar fi tasyir al-anwar (parte primera) de Abu ‘Abd Allah al-Baqqar, Barcelona.

14. Samsó, J. (2001), «Astronomical Observations in the Maghrib in the Fourteenth and Fifteenth Centuries», Science in Context, 14 (1/2), 165-178.

15. Rius, M. (2002), «Implicacions matemàtiques d’esdevenir musulmà: càlculs per a la pràctica religiosa». A: Batlló, J.; Bernat, P.; Puig, R. (coord.), VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, SCHCT, 181-186.

16. (2002) Articles a Enciclopedia de al-Andalus. Diccionario de Autores y Obras Andalusíes, Granada, Fundación El Legado Andalusí, I: «Ibn Baso» (E. Calvo), 599-601; «Ibn Abi-l-Salt al-Dani» (M. Comes), 373-380; «Ibn Arqam, Abu Yahyà» (R. Puig), 480-481; «al-Gazal», «al-Dabbi». (M. Rius), 226-229 i 147-149; «al-Bitruji» (J. Samsó), 127-131.

Historia de la ciencia y sus lenguajes

Membres del grup

Línies de recerca prioritàries

1) Història de l’astronomia

2) Història del llenguatge de la medicina i de la ciència

3) Estudis sincrònics de lexicografia i terminologia mèdiques

Projectes de recerca

Traducción y ciencia: génesis del castellano como lengua científica. CICYT. 2000-2003

Publicacions 1996-2002

Llibres

1. Gutiérrez Rodilla, B. M. (1998), La ciencia empieza en la palabra. Análisis e historia del lenguaje científico. Barcelona: Península.

2. Gutiérrez Rodilla, B. M. (1999), La constitución de la lexicografía médica moderna en España. La Coruña: Toxo Soutos.

3. Chabás, J.; Goldstein, B. R. (2000), Astronomy in the Iberian Peninsula: Abraham Zacut and the Transition from Manuscript to Print, Philadelphia, Pennsylvania: The American Philosophical Society.

Capítols de llibres

4. Gutiérrez Rodilla, B. M. (1997), «Las perlas de tu boca: algunas razones “convincentes” para lavarse los dientes». A: Montiel, L.; Porras, M. (ed.): De la Responsabilidad Individual a la Culpabilización de la Víctima: el papel del paciente en la prevención de la enfermedad, Madrid, Doce Calles, S. L., 17-31.

5. Gutiérrez Rodilla, B. M. (2000), «Los textos médicos romances en el Renacimiento castellano». A: García Hourcade, J. L; Moreno Yuste, J. M. (Coord.): Andrés Laguna. Humanismo, ciencia y política en la Europa Renacentista, Valladolid, Junta de Castilla y León, 529-538.

6. Chabás, J. (2002), «Las Ciencias Exactas». A: Luis García Ballester (ed.), Historia de la Ciencia y de la Técnica en la Corona de Castilla, 4 vol. Salamanca, Junta de Castilla y León, 1:59-94.

Articles

7. Chabás, J. (1996), «El almanaque perpetuo de Ferrand Martines (1391)», Archives internationales d'histoire des sciences, 137:261-308.

8. Chabás, J.; Goldstein B. R. (1997), «Computational Astronomy: Finding True Syzygy», Journal for the History of Astronomy, 28:93-105.

9. Chabás, J. (1998), «Astronomy in Salamanca in The Mid-Fifteenth Century: The Tabulae Resolutae», Journal for the History of Astronomy, 29:167-175.

10. Chabás, J. (2000), «Astronomía alfonsí en Morella a finales del siglo XIV», Cronos. Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, 3:381-391.

11. Chabás, J. (2001), «Astronomía y traducción en el siglo XV: los inicios de un lenguaje de especialidad en castellano». A: J. Brumme, ed., La historia de los lenguajes iberorrománicos de especialidad: la divulgación de la ciencia. Frankfurt a/M, Vervuert, pp. 45-51.

12. Gutiérrez, B. M.; Chabás, J. (2002), «El lenguaje científico en los primeros impresos de carácter astronómico y médico en castellano», A: J. Chabás, J. Rey; R. Gaser, (ed.), Translating Science, Proceedings of the 2nd International Conference on Specialized Translation, Barcelona.

13. Gutiérrez Rodilla, B. M. (1997), «La Guerra de la Independencia en Salamanca: atención a heridos y enfermos», Las guerras en Salamanca (ss. XVII-XX), [núm. monográfico de Salamanca, Revista de Estudios], 40: 307-326.

14. Gutiérrez Rodilla, B. M. (1996), «Sobre la hidrología médica en la España Barroca», Medicina e Historia, 4a. época, 3.

15. Gutiérrez Rodilla, B. M. (2000), «La higiene en la lexicografía médica de divulgación en la España decimonónica», Higienismo y educación (ss XVIII-XX), Areas, Revista de Ciencias Sociales, 20, 51-60.

Història de l’Ensenyament de les Ciències Experimentals i la Matemàtica

Membres del grup

Línies de recerca prioritàries

1) Història de l’ensenyament de les ciències

2) Recursos històrics a l'ensenyament de la ciència.

Publicacions 1996-2002

1. Núñez, J. M.; Servat, J.; Montanuy, M. (1998), «Una investigación sobre la relación ciencia - sociedad: el tropocentrismo en las memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona en los siglos xix y xx». A: García, J. L., Moreno, J. M.; Ruíz, G. (Ed.),  Estudios de Historia de las Técnicas, la Arqueología Industrial y las Ciencias, vol. II, Junta de Castilla y León,  619-632.

2. Núñez, J. M.; Servat, J. (2000), «Los programas de enseñanza de la matemática y de la ciencia en los institutos de Zaragoza, Pamplona y Logroño del Archivo Histórico de la Universidad de Barcelona». A: Ausejo, E.; Beltrán, M. C. (Ed.) La Enseñanza de las Ciencias: Una Perspectiva Histórica. Cuadernos de Historia de la Ciencia, núm. 11,  vol. II,  Universidad de Zaragoza,  657-669.

3. Núñez, J. M.; Servat, J. (1998), «Los recursos históricos en la educación matemática: el Tratado de Alarifes de Diego López de Arenas»,  Educación Matemática, vol. 10,  núm. 2, 121-132.

4. Núñez, J. M.; Grau, A. (1999), «Petrus Ramus (1515-1572) y su concepción renovadora de la enseñanza de las matemáticas», Revista de Educación,  núm. 318, 165-173.

5. Núñez, J. M. (2002), «La correspondencia científica entre Santiago Sánchez Cózar y Emilio Huguet del Villar (1946-1949): La investigación botánica y edafológica en el Norte de África en la época del protectorado Hispano-Francés», Llull. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Ciencia y de la Técnica,  vol. 25,  núm. 54, 715-794.

6. Núñez, J. M. (2003),  «El tablero medieval de cálculo y las operaciones con números romanos: estudio histórico y pedagógico», Revista EMA. Investigación e Innovación en Educación Matemática, vol. 8, núm. 2, 183-20.

7. Núñez, J. M. (1998),  «Historia de la educación matemática: propuestas de líneas de acción»,  Actas del I Simposio de la Sociedad Española de Educación Matemática, Salamanca, Universidad de Salamanca, 166-167.

8. Núñez, J. M.; Servat, J. (2000), «Els recursos històrics en l'ensenyament de la matemàtica», Actes de les V Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, SCHCT, 129-134.

9. Núñez, J. M.; Servat, J. (2000), «La cultura alemanya en la segona meitat del segle xix a Catalunya: la revista cientifico-literària 'La Abeja'», Actes de les V Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica,  Barcelona,  SCHCT,  445-450.

10. Núñez, J. M.; Servat, J.; Montanuy, M. (2000), «La difusió de la ciència i de la tècnica a mitjan segle XIX : El Boletín Enciclopédico de Nobles Artes i l'Enciclografía de Industria, Artes  y Oficios»,  Actes de les V Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica,  Barcelona, SCHCT, 451-456.

11. Núñez, J. M.; Servat, J. (2002), «La reforma de l’ensenyament de les matemàtiques a Catalunya: l’obra de Camil Vives»,  Actes de les VI Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, SCHCT, 409-415.

Història de la Física (segles xix i xx)

Membres

Activitats i projectes (1996-2002)

La investigació en història de la física que realitzen els membres d’aquest grup no està emmarcada, de moment, en cap projecte específic de recerca en història de la ciència; està inclosa en els altres projectes d’investigació en física.

 Publicacions

1.  Navarro, L.; Pérez, E. (2003),  «Paul Ehrenfest on the Necessity of Quanta (1911): Discontinuity, Quantization, Corpuscularity, and Adiabatic Invariance», Archive for History of Exact Sciences, 58, 97-147.

2. Navarro, L.; Pérez, E. (2002), «Principio de Boltzmann y primeras ideas cuánticas en Einstein», Dynamis, 22: 377-410.

3. Pérez, E. (2002), «Combinatoria y teoría cuántica, 1910-1914», Llull, 25: 55-83.

4. Parra, J.M.; Sallent, E. (2002), «Covariància i invariància a l’Espaces Courbes de Cesare Burali-Forti i Tommaso Boggio». A: Actes de la VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, SCHCT (IEC).

5. Sallent, E. (2000),  «Alessandro Volta: Sobre la electricidad excitada por el simple contacto de substancias conductoras de distintas especies», Llull, 23: 764-783.

Institut d’Història de la Ciència i Documentació «López Piñero»
Antic Institut d’Estudis documentals i històrics sobre la ciència 

 Membres

Revista:
Cronos. Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia y Medicina y Ciencias Sociales

 Línies de recerca prioritàries

1) Confecció de repertoris de bibliografia científica espanyola impresa

2) Confecció del repertori de bibliografía d’història de la ciència i de la tècnica a Espanya

3) Tradició i renovació en el cultiu de la medicina i la ciència espanyoles i valencianes en el període de la revolució científica (s. xvi-xviii) i en els segles xix i xx

4) Anàlisi de la realitat sanitària i de les pràctiques populars a la València dels segles xix i xx.

5) Catalogació d’instruments científics

6) Conservació i divulgació dels clàssics historicocientífics de la Biblioteca i Museu Historicomèdic

7) Divulgació científica

 Història del grup i activitats (1996-2002)

Creació de la web i elaboració de les següents exposicions virtuals, consultables a la xarxa

«La cirugía y la constitución de las especialidades médico-quirúrgicas en Valencia (xix-xx)». Realitzada per J. L. Fresquet.

«De la materia médica a la quimioterapia de síntesis». Textos, disseny i realització: J. L. Fresquet. Fotografíes: E. Calvo i J. L. Fresquet

«Valencia y la epidemia de cólera de 1885». Textos: J. L. Fresquet i M. J. Bàguena. Disseny i realització: J. L. Fresquet

«Orígenes históricos de la química». Guia de la Biblioteca i Museu Historicomèdics realitzada per J. R. Bertomeu.

Participació en l’elaboració d’exposicions

Cinc segles i un dia. Exposició dedicada a commemorar els cinc segles de vida de la Universitat de València, on la participació dels membres del departament fou molt intensa.

Escola de Comerç de València. Un itinerari històric pels estudis d´empresarials. En commemoració de la fundació dels estudis de comerç a València el 1850. V. L. Salavert formà part del Comité Organitzador.

Obrint les caixes negres. Recull una mostra de les peces que componen la col·lecció d’instruments científics de la Universitat de València. Forma part d’un projecte d’investigació de catalogació de l’instrumental científic, dirigit per J. R. Bertomeu i A. Garcia Belmar i hi col·laboren altres membres de l’Institut.

Organització de congressos i seminaris

Víctor Navarro: Organització del simposi «La institucionalització científica en la Restauració» en el marc de la IV Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Alcoi, desembre del 1996

V. L. Salavert: Organització del simposi «Ciència, tècnica i societat en l'agricultura del segle XIX» en el marc de la IV Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Alcoi, desembre del 1996.

J. Ll. Barona: Organització del simposi «Higiene i classe obrera a Espanya» en el marc de la IV Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Alcoi, desembre del 1996.

V. L. Salavert: Organització del simposi «Projecte per a una periodització de l'evolució cientificotècnica a la Catalunya i l'Espanya contemporània»” en el marc de les V Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Roquetes, desembre del 1998.

Víctor Navarro: president del Comité Organitzador del Congrés Internacional «Les Universitats i la Ciència en l’Edat Moderna Europea». València, setembre del 1999.

Realització d’una sèrie de reunions sobre les condicions de salut de les comarques valencianes, animades pel Seminari d’Estudis sobre la Ciència, que dirigeix Josep Lluís Barona: Forcall (1994), Benissa (1996), Alcoi (1998), Sueca (2000).

M. L. López Terrada, organitzadora del seminari «La realidad de la práctica médica: el pluralismo asistencial en la Monarquía Hispánica (siglos  xvi-xviii)», València, 2000.

Confecció de la “Bibliografía histórica sobre la ciencia y la técnica en España”, editada anualment per la revista Asclepio fins a l’any 2000. A partir d’aquest número, apareix a la revista Cronos. La Bibliografía pot consultar-se en la següent adreça d’Internet: http://161.111.141.93/hcien/

 Projectes de recerca (1996-2002)

1. Història natural i paracelsisme com a fonaments de la matèria mèdica en l'Espanya dels segles XVI-XVII.Investigador principal: José María López Piñero (CICYT: PB96-0761-C03-01). Període: 1997-2000.

2. La transformació de la matèria mèdica en terapèutica farmacològica en l'Espanya del segle XIX. Investigador principal: José L. Fresquet Febrer (CICYT: PB-96-0761-C03-03). Període: 1997-2000.

3. La universitat com a parc temàtic. Investigador principal: Antonio Ten Ros (CICYT: COM96-2780). Període: 1997-2001.

4. El discurs científic i el debat social sobre els condicionants sociosanitaris dels problemes demogràfics en l'Espanya contemporània, 1882-1936. Investigador principal: M.J. Báguena (Dirección General de Enseñanza Superior en Investigación científica). Període: 1999-2001.

5. Regeneració i exili. Dinàmiques de la Ciència en l'Espanya dividida (1900-1950). Investigador principal: José L. Barona Vilar (DGESIC: PB 98-1479-C02-01). Període: 1999-2001.

6. PROJECTE EXEA. Madrid, Parc Temàtic de la Ciència i la Tecnologia. (Comunitat de Madrid). Període: 1999-abril 2000.

7. Temes i aspectes de l’activitat científica en la història d’Espanya. Investigador principal: Víctor Navarro (Generalitat Valenciana, GR00-98) Període: 2000.

8. Digitalització de l'Arxiu Rodrigo Pertegàs, i de les obres manuscrites La Biblioteca Mèdica Hispano-Lusitana i la Biblioteca Quirúrgica Hispano-Lusitana de León Sánchez Quintanar, i publicació de clàssics científics espanyols. (Fundació Marcelino Botín-Universitat de València). Directors: José L. Fresquet Febrer i M. L. López Terrada. Període: 2001-2003.

9. Matemàtiques, cosmologia i història natural en l’Espanya de la Contrarreforma. Investigador principal: Víctor Navarro (PGC. BHA2000-1456) Període:  2001-2003.

10. Catalogació dels instruments de la Biblioteca i Museu Historicomèdics de la Universitat de València. Projecte Tesaurus. Cat. Coordinador: Daniel Benito Goerlich. Coordinador del grup: José L. Fresquet Febrer

11. Catalogació dels instruments científics de la Universitat de València. Projecte Tesaurus. Cat. Coordinador: Daniel Benito Goerlich. Coordinadors del grup: Antonio García Belmar i José Ramón Bertomeu Sánchez (Universitat de València). Període: 1999-2000.

 Publicacions

Només inclou publicacions realitzades per l’Institut o obres amb una representació notable dels seus membres 

1. Col·lecció Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia editada per l’Institut, números:

IL. Ten Ros, A.: Medir el metro. La historia de la prolongación del arco de meridiano Dunkerque-Barcelona, base del sistema métrico decimal. 1996, 207 p.

L. López Piñero, J. M.; P. Aguirre,; Báguena, M. J.; Barona, J. L.;  Díaz, J. A.; Fresquet, J. L.; López, M. L.; Martínez, A.; Micó, J. A.; Pardo, J.; Salavert, V.: Bibliographia medica hispanica, 1475-1950. Vol. v: Libros y Folletos, 1851-1900. 1996, 956 p.

LI. López Piñero, J. M.; Pardo Tomàs, J.: La influencia de Francisco Hernández (1515-1587) en la constitución de la botánica y la materia médica modernas. 1996, 260 p.

LII. Ten, A. E.; Celi, M.: Catálogo de las revistas científicas y técnicas publicadas en España durante el siglo XIX. 1996, 165 p.

LIII. López Piñero, J. M.; López Terrada, M. L.: La influencia española en la introducción en Europa de las plantas americanas (1493-1623). 1997, 214 p.

LIV. Navarro Brotóns, V.; Rodríguez Galdeano, E.: Matemáticas, cosmología y humanismo en la España del siglo XVI. Los comentarios al segundo libro de la Historia Natural de Plinio, de Jerónimo Muñoz. 1998, 664 p.

2. Navarro Brotóns, V.;  Salavert Fabiani, V. L.; Rosselló Botey, V.; Darás Román, V. (1999), Bibliographia Physico-mathematica Hispanica, 1475-1900. Volumen I. Libros y folletos, 1475-1600. 374 p.

3. Fresquet, J. L.; López, M. L. (dir.) (2001-2002), Archivo Rodrigo Pertegás. Volúmenes: Siglos XI-XV. Siglo XVI. Siglos XVII-XVIII. Siglo XIX. 4 CD.

4. Fresquet, J. L. (ed.) (2002), Juan Fragoso, Discurso de las cosas Aromáticas, árboles y frutales, y de otras muchas medicinas simples que se traen de la India Oriental, y sirven al uso de la medicina, Madrid, en casa de Francisco Sanchez, 1572.

5. Báguena, M. J. (ed.) (2002) La naturaleza de la peste a través de las obras de Juan Tomás Porcell y Luis Mercado.

Publicacions col·lectives amb forta participació de membres de l’Institut

6. López Piñero, J.M. et al. (1998), Estudios sobre la profesión médica en la sociedad valenciana (1329-1898), València, Ajuntament de València, 342 p.

7. Albiñana, S. (dir.) (200), Cinc segles i un dia, València, Universitat de València.

8. Peset, M. (dir.) (1999-2000), Història de la Universitat de València, València, Universitat de València, 3 vol.

9. García Ballester, L.  et al. (dir.) (2002), Historia de la Ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla, Salamanca, Junta de Castilla y León, 4 vol.

10. Participació en les Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica organitzades per la Societat Catalana en aquest període: de les IV a les VII.

11. Ballester, R.;  López Terrada, M.L.; Martínez Vidal, A. (ed.) (2002), La práctica médica en la Monarquía Hispánica (siglos XVI-XVIII). Dynamis, 22.

Publicacions del Seminari d’Estudis sobre la Ciència

Malaltia i cultura

Salut i malaltia en els municipis valencians (1994)

Higiene i salubritat en els municipis valencians (1813-1939) (1997)

Beneficència i sanitat en els municipis valencians (1999)

Medi ambient i salut en els municipis valencians. Una perspectiva històrica (2002)

Secció d’Història de la Ciència i de la Tècnica del Grup Experimental i Documental de l’Espectroscòpia

Membres del grup

Línies de recerca prioritàries

1. Història de l’absorciometria s. xix i 1901-1950 

2. Relacions indústria-formació tècnica-universitat s. xix i 1901-1950.

Activitats i projectes

Història de l’anàlisi colorimètrica 1901-1950

Organització de la col·lecció museogràfica d’instruments científics de l’EPSA

Organització del Museo del Turrón

Relacions universitat-indústria alimentària de Xixona

Relacions universitat-industrialització a Alcoi

Publicacions 1996-2003

1. Blanes Nadal, G.; Garrigós Oltra, Ll. (2001), «Los inicios de la Escuela de Artes y Oficios de Alcoi, 1887-1901. Análisis sociológico del alumnado», Llull , 24 (49), 5-32.

2. Blanes Nadal, G.; Garrigós Oltra, Ll.; Gilabert Pérez, E. (1998), «Nuevas aportaciones a la historia de la colorimetría: El procedimiento de análisis de los índigos de Houtou de Labillardière», Revista de Química textil, 139, 58-74.

3. Garrigós Oltra, Ll.; Millán Verdú, C.; Blanes Nadal, G. (1999), «Precursores de la colorimetría: los intentos de cuantificar el poder decolorante del carbón», Revista de Química textil, 145, 18-31.

4. Garrigós Oltra, Ll.; Millán Verdú, C.; Blanes Nadal, G. (2001), «The contributions of Payen and Labillardière to the development of colorimetry», Bulletin for the History of Chemistry, 26 (1), 57-65.

5. Garrigós Oltra, Ll.; Millán Verdú, C.; Blanes Nadal, G. (2003), «Colorímetros». A: Bertomeu Sánchez, J. R.; García Belmar, A. (dr.) (2003), Abriendo las cajas negras. Colección de instrumentos de la Universidad de Valencia, Universidad de Valencia, 285-292.

6. Millán Verdú, C.; Garrigós Oltra, Ll.; Blanes Nadal, G.; Domingo Beltrán, M. (2003), «The history of optical analysis of Milk: the development and use of lactoscopes», Journal of Chemical Education, 80 (7), 762-767.

7. Blanes Nadal, G.; Garrigós Oltra, Ll.; Sebastiá Alcaraz, R. (1998), Antecedents de l’Escola Industrial d’Alcoi: L’«Establecimiento científico artístico de la Real Fábrica de Paños de Alcoy», Barcelona, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Institut d’Estudis Catalans, 77 p.

8. Blanes Nadal, G.; Garrigós Oltra, Ll.; Millán Verdú, C.; Sebastiá Alcaraz, R. (2000), Orígenes de la Enseñanza técnica en Alcoy, Instituto Alicantino de Cultura «Juan Gil-Albert», Alicante, Diputación provincial de Alicante, 408 p.

9. Garrigós Oltra, Ll.; Blanes Nadal, G. (coords) (2001), 150 anys de la consolidació de l’ensenyament industrial a Alcoi, Alicante, Escola Politécnica Superior d’Alcoi, Universitat Politécnica de València, 628 p.

10. Garrigós Oltra, Ll.; Blanes Nadal, G.; Millán Verdú, C.; Sebastiá Alcaraz, R. (2001), «Algunas consideraciones sobre los comienzos de la industria cerillera en España: el caso de Alcoy en el siglo xix». A: Garrigós Oltra, Ll.; Blanes Nadal, G. (coord.) (2001), 150 anys de la consolidació de l’ensenyament industrial a Alcoi, 261-360.

Història de la Ciència de Menorca i les Illes

 Membres del grup

Josep Miquel Vidal Hernández

Línies de recerca prioritàries

1. Història de les ciències naturals a les Balears (s. xviii i xix)

2. Història de la sanitat a Menorca (s. xviii i xix)

Activitats i projectes

Membre de l’equip coordinador del projecte d'Història de la Ciència i de la Tècnica a les Illes Balears

Codirector del volum dedicat al segle xviii de la Història de la Ciència i de la Tècnica a les Illes Balears

Projecte d’investigació sobre el Llatzeret de Maó

Projecte d’investigació sobre les professions sanitàries a Menorca en el segle xviii

Publicacions 1996-2002

1. (1996) «La història natural menorquina de la segona meitat del segle xix i el naixement de l’algologia». A: Roca, A.; Camarasa, J. M. (dir.), Ciència i Tècnica als Països Catalans, una aproximació biogràfica. Barcelona, Fundació Catalana per la Recerca, 427-456.

2. (1996) «Josep M. Quadrado i Nieto: una aproximació biográfica», Revista CECEL, Madrid, CSIC, 11-17.

3. (1997) «Las ciencias naturales en Menorca a lo largo del siglo XIX», Zubia, 9, Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, 53-70.

4. (1998) Una societat mèdica a la Menorca britànica, Maó, Institut Menorquí d’Estudis (Petit Format, 4).

5. (1998) «Els manuscrits de Josep M. Jansà Guardiola dipositats a l’Institut Menorquí d’Estudis», Territoris, Palma, Universitat de les Illes Balears, 67-84.

6. (1998) «Els inicis dels estudis meteorològics a Menorca (1739-1850)», Territoris, Palma, Universitat de les Illes Balears, 311-330.

7. (1999) «Les topografies mèdiques menorquines i els seus autors». A: Bernabeu, J.; Bujosa, F.; Vidal Hernández, J. M. (coord.): Clima, microbis i desigualtat social: de les topografies mèdiques als diagnòstics de salut, 87-184, Maó, Institut Menorquí d’Estudis (Recerca, 5).

8. (1999) «Joan Ramis, naturalista de camp o naturalista de cap?». A: Joan Ramis i Josep M Quadrado: de la il·lustració al Romanticisme, Palma, Universitat de les Illes Balears; Maó, Institut Menorquí d’Estudis; Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

9. (2000) «Records de Jordi Porta des d’una illa». A: La Societat Catalana de Física. Apunts per a una història, Barcelona, Societat Catalana de Física i Institut d’Estudis Catalans.

10. (2000) Rafael Hernández, un metge liberal menorquí, Maó, Institut Menorquí d’Estudis (Petit Format, 10).

11. (2000) «Apotecaris i farmacèutics a Menorca abans del segle XX». A: Bujosa, F.; March, J.; Muntaner, Ll. (dir.): La farmàcia a les Illes Balears, Palma: Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears i Cooperativa d’Apotecaris, 71-88.

12. (2001) «Les dècades prodigioses de la ciència de la Menorca del segle XX», Randa, 47, Barcelona, 5-34.

13. (2002) El Llatzeret de Maó, una fortalesa sanitària, Maó, Institut Menorquí d’Estudis.

14. (2003) «El tractament sanitari dels vaixells al Llatzeret de Maó». A: Alemany, J.; Bruttomesso, R.; Vidal Hernández, J. M. (dir.), El Port de Maó. III Curs Internacional de Ports Històrics, Maó, Institut Menorquí d’Estudis; Barcelona, Àmbit Serveis Editorials, 84-99.

Xarxa temàtica

Des del 1997 la Generalitat reconeix aquesta xarxa, la composició de la qual ha anat variant lleugerament. En la convocatòria del 2003, constaren com a membres de la xarxa els grups i persones que es detallen a continuació.

1) Grup responsable: Grup de Treball d’Història de la Ciència (SCHCT-IEC)

Antoni Roca Rosell, Josep M. Camarasa, Mònica Rius Piniés, Pere Grapí Vilumara, Josep Pardo Tomàs, Francesc Barca Salom, Josep Batlló Ortiz i Joan Vallès Xirau

2) Àrea d'Història de la Ciència i de la Tècnica (UPV, Alcoi)

Lluís Garrigós Oltra, Georgina Blanes Nadal i Carles Millán Verdú

3) Història de la Física (segles xix i xx) (UB)

Lluís Navarro Veguillas, Josep Manuel Parra Serra, Emma Sallent  del Colombo i Enric Pérez  Canals

 4) Història de la Bioquímica (URV)

Antoni Romeu Figuerola, Santiago Garcia Vallvé, Miguel Angel Montero Simó i Teresa Sagués Piqué

 5) Grup «Jeroni Munyós» d'Història de la Ciència (UV)

Víctor Navarro Brotóns, Pilar Carla Aguirre Marco, Jesús Ignasi Català Gorgues, José Luis Fresquet Febrer, Tayra María del Carmen Lanuza Navarro, María Luz López Terrada, Francisco Pelayo López, Vicente Luis Salavert Fabiani, María Desamparados Soler Saiz i Eduard Recasens Gallart

 6) Geografia Històrica (UdL)

Jordi Martí Henneberg, Xavier Farré Sahun, Daniel Paül Agustí i Kerstin Burckhart

 7) Departament d'Història de la Ciència (Institució «Milà i Fontanals», CSIC)

Jon Arrizabalaga Valbuena, Lluís Calvo Calvo, Lluís Cifuentes Comamala, Alvaro Girón Sierra, Jaume Josa Llorca i Josep Pardo Tomàs

 8) Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica «Francesc Santponç i Roca» (UPC)

Guillermo Lusa Monforte, Carles Puig Pla, Antoni Roca Rosell, Francesc X. Barca Salom, Luis Martínez Barrios, Jaume Rosell Colomina, Maria Rosa Massa Esteve i Josep Batlló Ortiz

 9) Grup d'Història de l'Educació Científica i Matemàtica i les seves Relacions amb la Didàctica (UB)

Jordi Servat Susagne, Roser Codina Pasqual, Manuel Montanuy Fillat, Josep M. Núñez Espallargas i Marina Castells Llavanera

 10) Historia de la Ciencia y sus lenguajes (UPF)

Josep Chabás Bergón, Bertha M. Gutiérrez Rodilla, Marta Gómez Martínez i Rolf Gaser

 11) Grup d'Història de la Geofísica (URL)

Josep Batlló Ortiz

 12) Grup «Millàs Vallicrosa» d'Història de la Ciència Àrab (UB)

Julio Samsó Moya, Emilia Calvo Labarta, Margarita Castells Criballés, Josep Casulleras Closa, Mercè Comes Maymó, Miquel Forcada Nogués, Roser Puig Aguilar, Mònica Rius Piniés, Hamid Berrani, Josep Bellver Martínez, Carlos Dorce Polo i Montse Díaz Fajardo

 13) Centre d'Estudis d'Història de les Ciències, CEHIC (UAB)

Xavier Roqué Rodríguez, Agustí Nieto Galan, Àlvar Martínez Vidal, Jorge Molero Mesa, Manuel García Doncel, Francisco J. Martínez Antonio i Nestor Herrán Corbacho

 14) Història de la Geografia i de les Ciències de la Terra (UB)

Horacio Capel Sáez, Joan Eugeni Sánchez Pérez, Luis Urteaga González, Francesc Nadal Piqué, Vicent Casals Costa i Mercedes Arroyo Huguet

 15) Història de la Ciència i de la Tècnica (UB)

Santiago Riera Tuèbols, M. Lluïsa Gutiérrez Medina, Abert Ghanime, Albert Pérez Núñez i Santiago Izquierdo Ballester

 16) Història de la Ciència de Menorca (IME)

Josep Miquel Vidal Hernández

 17) Grup Balmis d'Història de la Salut (UV, UA, UMH)

Josep Lluís Barona Vilar, Josep Bernabeu Mestre, Enrique Perdiguero Gil i Josep Xavier Esplugues Pellicer

 18) Grup de Recerca «Francesc Salvà»

Agustí Nieto Galan, Àlvar Martínez Vidal, Jorge Molero Mesa, Josep Pardo Tomàs, Xavier Roqué Rodríguez, Agustí Camós Cabeceran, Alfonso Zarzoso Orellana, Guillermo Lusa Monforte, Carles Puig Pla, Antoni Roca Rosell, Josep Batlló Ortiz, Francesc X. Barca Salom, M. Rosa Massa Esteve, Manuel García Doncel, Annette Mulberger, Pere Grapí Vilumara, Josep M. Camarasa Castillo, Francisco J. Martínez Antonio i Néstor Herran Corbacho.