Geografia i cartografia de la Corona d’Aragó en el segle XVI

 Vicent Lluís Salavert Fabiani

Institut d’Història de la Ciència y Documentació “López Piñero” (Universitat de València-CSIC).

La geografia respongué durant el Renaixement a diverses motivacions. Una d'elles, de caire més cultural, afona les seues arrels en l'intent humanista de recuperació del món clàssic, en el que una de les seues tasques va ser la de reconstruir l'espai en què es mogueren les seues gents, buscant la seua pervivència a través de l'establiment de correspondències entre els topònims antics i moderns. El model el posà Petrarca amb el seu vocabulari o diccionari: De montibus, silvis, fontibus, lacubus, fluminibus, stagnis seu paludibus et de nominibus maris. Seguint les directrius de la filologia, l’objectiu era confeccionar un minuciós inventari de topònims a través de l'estudi sistemàtic dels textos grecs i llatins.

Paral·lelament, la consolidació de les monarquies nacionals portà a una ampliació important de les fronteres nacionals i el coneixement del territori per part del poder es convertí en una necessitat central a l’hora de dissenyar l’organització del poder. La cosmografia es tornà en una eina fonamental per al funcionament del nou estat modern i per tant les expectatives que havia de cobrir eren distintes, encara que no oposades, a les que intentaven satisfer els inventaris humanistes. Ara, el que feia falta era obtindre un coneixement el més ampli i precís possible dels territoris que quedaven davall el domini d'un senyor i, per tant, no resultava tan important conéixer quin podria ser el possible origen d'una població, com saber la seua denominació, situació, nombre d'habitants, fonts de riquesa, etc.

La complementarietat d'estos dos acostaments s'aprecia clarament en el gran monument cartogràfic de l'Europa del segle XVI: el Theatrum Orbis Terrarum d'Abraham Ortelius, que aconseguí 42 edicions entre 1570 i 1612. Certament, la funció d'una obra d'aquestes característiques era la d'oferir un acostament a la realitat universal del segle XVI, manifestada en la seua preocupació per incorporar representacions d'espais tan allunyats com la Xina o Filipines, els mapes de la qual aconseguí ortelius gràcies als desvels del seu amic Àries Montano.

Aquestes funcions de  la geografia van ser assumides plenament pel professor d’hebreu i matemàtiques de les Universitats de València i Salamanca Jeroni Munyós en dos textos confeccionats a les darreries de la dècada de 1560. A la part final del seu tractat d'Astronomia i Geografia, on es recullen les seues ensenyances en la Universitat valentina, es titula "Explicació dels noms de les antigues ciutats, de llocs, rius i caps o promontoris d'Espanya",  i en ella, intentà reconstruir la Ibèria antiga, a través de l’estudi minuciós dels grans geògrafs clàssics: (Ps-)Antoní Pius, Estrabó, Plini, Pomponi Mela i Ptolemeu; a més d'altres fonts de menor relleu, com Juli Cèsar, Tit Livi o Sili Itàlic.

Una pretensió molt diferent tingué La descripció del Regne de València, confeccionat entre 1565 i 1572 per encàrrec del virrei de València, el senyor Antonio Alfonso Pimentel i d'Herrera, Comte de Benavente, amb la funció de repartir l’impost acordat a les Corts de 1564. Va descriure, amb detallada precisió, la ubicació de les distintes localitats i accidents geogràfics i presentà un exhaustiu inventari de les localitats, ordenades segons un sentit geogràfic i agrupades entorn de les diferents governacions. A més de cadascuna d’elles, va fer ecompte de les cases, separant les pertanyents a cristians i a moriscos, de forma que la Descripció podia tindre usos de caràcter tant fiscal com de control de l'orde públic

Aquesta activitat fou possible gràcies a la seua extraordinària competència com a cosmògraf. De fet, els estudis realitzats per Víctor Navarro han demostrat com fou un dels primer autors en utilitzar la triangulació geodèsica per al càlcul de distàncies. I estem en situació d’aventurar amb un alt grau de verosimilitud, que el mapa del Regne de València que fou imprés per Abraham Ortelius, degué ser confeccionat a partir de les informacions aportades per Jeroni Munyós.