Núm. 113

Març 1998

QUÈ CAL SABER?

D’ECÒLEGS I D’ECÒNOMS, I D’ESTUDIS ECOLÒGICS I ECONÒMICS*

Si un dia, anant pel món, trobéssim un nitrobàcter, de segur que no s’ofendria si el tractéssim d’autòtrof ni si li diguéssim quimiolitòtrof, ni es consideraria menystingut si el saludéssim com a criòfil. Tothom es guanya la vida com pot i viu com li abelleix, i tant l’autotròfia, amb la seva modalitat de quimiolitotròfia, com la criofília són unes respectables maneres de formar part de la natura. En conseqüència, no està bé que els éssers autotròfics -tant els quimiolitotròfics com els fotolitotròfics- siguin tinguts per uns excèntrics, ni és adequat de titllar de &laqno;desviació» el capteniment criofílic.

Com que el país és autònom -tot i que l’autonomia no és tan àmplia com hauria d’ésser-, les autoritats autonòmiques no s’oposaran -és clar- a una manera tan comprensiva de considerar els bacteris. I tampoc no ens criticaran si ens dediquem a esbrinar quina és l’analogia existent entre unes estructures anàlogues, perquè els misteris analògics encara són un interessant objecte de recerca. Com encara ho és també l’observació de les criptògames, que mirar d’aclarir l’entrellat de la criptogàmia, de sobres justifica uns estudis criptogàmics. I si per aquesta manera de veure les coses algú ens digués que som uns filantrops, podríem respondre que la filantropia no és cap pecat, i que si els sentiments filantròpics fossin més difosos potser aniríem millor. En comptes de tants psicòpates i pedòfils, que amb llurs desgraciades psicopaties i pedofílies han fet que la premsa es converteixi en un arxiu de casos psicopàtics i pedofílics.

La intenció final d’aquest discurs és portar-nos a la conclusió que una substància és al·lòtropa quan els entesos ho diuen, que al·lotropia és la qualitat d’al·lòtrop i que al·lotròpic/al·lotròpica és un adjectiu que indica referència o pertinença a l’al·lotropia; ben bé com quan els experts parlen dels estats al·lotròpics del fòsfor.

De vegades, l’esquema de tres elements ben precisos per a cada família trontolla, perquè un d’ells -generalment el segon- abandona la via cartesiana i adopta denominacions de més luxe. És el cas, per exemple, de aerobi (microorganisme aerobi) o de antropomorf (primats antropomorfs), que tenen, respectivament, els adjectius referents aeròbic (procés aeròbic) i antropomòrfic (característiques antropomòrfiques), mentre que els termes que s’han allunyat de la cleda es presenten -respectivament- com a aerobiosi i antropomorfisme. És així, i prendrem paciència.

* Text original d’Oriol Casassas.

Comissió de Lexicografia de la Societat Catalana de Biologia

Amb la col·laboració del TERMCAT