|
Grups de recerca |
|
Aquesta pàgina conté
la informació que apareix en la darrera edició de la Guia de SCHCT,
elaborada amb la informació |
|
Membres del Grup Ordinaris:
Extraordinaris:
Adscrits:
Personal tècnic:
Carmen Morés Ros (Secretària del Centre) Línies de recerca prioritàries La recerca dels membres del CEHIC està molt diversificada, com correspon a un centre d’estudis d’aquestes característiques i a una disciplina com la història de les ciències. Les principals línies d’investigació tenen a veure amb la història de la física en els segles xix i xx, la història de la química a l’època de l’anomenada revolució química i la seva evolució al segle xix, la qüestió de la tradició i renovació en la medicina de l’Espanya moderna, i la història de la salut pública. El Centre coordina també el Grup de Recerca Consolidat (GCR) «Francesc Salvà» d’Història de la Ciència, de la Tècnica i de la Medicina a la Catalunya Contemporània (segles xviii-xx), i participa en el projecte de creació del Servei d’Arxius de Ciència, patrocinat per l’IEC i promogut per la SCHCT. Projectes de recerca (1996-2002) Títol del projecte: Desarrollo histórico de la física subatómica
Entitat finançadora: Dirección General de Investigación, MCyT Investigador responsable: Manuel García Doncel
Títol del projecte: La cultura material de la ciència: recuperació i usos
historiogràfics Publicacions (1996-2002) 1. Baig, Marià (2001), «Un nuevo documento sobre Guillem Soler y la cuestión de la cartografía Mallorquina», Llull, 24: 587-603. 2. Camós, Agustí (1997), «La difusión de la teoría evolucionista de Lamarck en la revista La Abeja (1862-1870) de Barcelona», Asclepio, xlix: 67-84. 3. Estany, Anna (2001), La fascinación por el saber. Introducción a la teoría del conocimiento, Barcelona: Crítica (colección NIU). 4. García Doncel, M. (1998), «On Herz’s Conceptual Conversion: from Wire Waves to Air Waves». A: D. Baird et al. (ed.) Heinrich Herz, Classical Physicist, Modern Philosopher, Boston: Kluwer Academic Publishers, 73-87. 5. Grapí, Pere (1997), «Berthollet’s Conception of Chemical Change in Context», Ambix, xliv (3): 113-130. 6. Grapí, Pere (2000), «The Marginalization of Berthollet’s Chemical Affinities in the French Textbook Tradition at the Beginning of the Nineteenth Century», Annals of Science, 58: 111-135sa. 7. Pardo Tomàs, José; Martínez Vidal, Àlvar (1996), «El Tribunal del Protomedicato y los médicos reales (1665-1724): entre la gracia real y la carrera profesional», Dynamis, 16: 59-89. 8. Arrizabalaga, Jon; Martínez Vidal, Àlvar; Pardo Tomàs, José (1998), La salut en la història d’Europa, Barcelona: Publicacions de la Residència d’Investigadors. 9. Pardo Tomàs, José; Martínez Vidal, Àlvar (2000), «Victims and Experts: Medical Practitioners and the Spanish Inquisition». A: J. Woodward; R. Jütte (coord.), Coping with Sickness. Medicine, Law and Human Rights – Historical Perspectives, Sheffield: European Association for the History of Medicine and Health Publications, 11- 27. 10. Molero Mesa, Jorge; Jiménez Lucena, Isabel; Martínez Antonio, Francisco J. (2002), «Salud, enfermedad y colonización en el Protectorado de España en Marruecos». A: de Felipe, Helena; Rodríguez, Fernando (ed.), El Protectorado español en Marruecos: gestión colonial e identidades, Madrid: CSIC, 223-258. 11. Massa Esteve, Maria Rosa (1997), «Mengoli on ‘Quasi-Proportions’», Historia Matemática, 24: 257-280. 12. Jorge Molero Mesa (2001), «Health and Public policy in Spain during the early Francoist regime (1936-1951): the Tuberculosis problem». A: Ilana Lowy and John Krige (ed.), Images of Disease. Science, Public policy and health in Post-war Europe, Luxembourg, Office for Official Publications of European Commission, 141-165. 13. Mülberger, A. (2000), «La Escuela de Würzburg». A: M. Sáiz (coord.), Historia de la Psicología, Barcelona: UOC. 14. Navarro, Jaume (2000), «El neutrón de Chadwick y su interpretación», Cronos, 3 (2): 273-295. 15. Nieto Galan, Agustí (1997), «Calico-printing and chemical knowledge in Lancashire in the early nineteenth century. The life and “colours” of John Mercer», Annals of Science, 54(1): 1-28. 16. Fox, Robert; Nieto Galan, Agustí (ed.) (1999), Natural Dyestuffs and Industrial Culture in Europe, 1750-1880, Canton MA : Science History Publications. 17. Nieto Galan, Agustí; Roca Rossell, Antoni (eds.) (2000), La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona en els segles XVIII i XIX. Història, ciència i societat, Barcelona: IEC-RACAB. 18. Nieto Galan, Agustí (2001), Colouring textiles. A History of Natural Dyestuffs in Industrial Europe, Boston Studies in the Philosophy of Science. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers. 19. Pla, Joaquim (ed.) (2000), 10 impactes de la ciència del segle xx, Vic: Eumo Editorial. 20. Puig Pla, Carles (2000), «De la física experimental a la física industrial. Anàlisi d’una càtedra barcelonina (1814-1851)», Quaderns d’Història de l’Enginyeria, 4: 119-172 (en premsa). 21. Pumarola, M.; Arboix, M.; Pumarola, J. (1995), «The Martí Pumarola's notebook: a clinical and pharmacological approach to 19th century veterinary activity», Veterinary History, 8: 85-90. 22. Roqué, Xavier (2000), La teoria de la relativitat i altres textos. Introducció, traducció i notes, Barcelona: Pòrtic; Institut d’Estudis Catalans; Vic: Eumo. 23. Roqué, Xavier (2001), «Displacing Radioactivity». A: B. Joerges i T. Shinn (ed.), Instrumentation Between Science, State and Industry, Dordrecht: Kluwer, 49-65. 24. Roqué, Xavier (1997), «The Manufacture of the Positron», Studies in History and Philosophy of Modern Physics, 28: 73-129. 25. Sáiz, Milagros (2002), Los inicios de la psicología científica y aplicada en Cataluña (1900-1939), Barcelona: Avesta.
Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica «Francesc Santponç i Roca»
Membres del grup
Publicacions periòdiques Quaderns d’Història de l’Enginyeria (1996), anual. Documentos de la Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona (1991), anual. Línies de recerca prioritàries 1) Història de la tècnica 2) Història de l’enginyeria 3) Tècnica, ciència i industrialització a la Catalunya contemporània 4) Els ensenyaments tècnics (segles xviii-xx). L’ETSEIB 5) Història de la matemàtica 6) Ciència, tècnica i patrimoni. Els museus tecnològics Activitats i projectes 1) Xarxa Temàtica d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Generalitat de Catalunya, 2001-2003, referència 2001XT00020, investigador principal: Antoni Roca Rosell. 2) Técnica, ciencia e industrialización en la Cataluña contemporánea (1700-1975). Proyecto MCYT, ref. BHA2001-1393, investigador principal: Guillermo Lusa Monforte. 3) La ingeniería en la Península Ibérica: contribución para un estudio comparativo del papel de la Ingeniería en la modernización de Portugal y España (siglos xviii-xx). Acción Integrada MCYT, ref. HP2001-0006, investigador principal: Guillermo Lusa Monforte 4) Grup de Recerca Consolidat 2002-2004, Generalitat de Catalunya, ref. 2002SGR.0097, investigador principal: Agustí Nieto Galan. Publicacions 1996-2002 1. Barca Salom, F.X. (2000), «La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona com a cos docent». A: Nieto, A.; Roca, A. La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona als segles XVIII i XIX. Història, ciència i societat, Barcelona: RACAB-IEC, 165-196. 2. Barca Salom, F.X. (2002), «Les matemàtiques i la navegació: una estreta col·laboració». A: Batlló, J. et al. (coord.) Actes de les VI Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona: SCHCT, 121-132. 3. Barca Salom, F.X. (2002), Els inicis de l’enginyeria nuclear a Barcelona. La Càtedra Ferran Tallada (1955-1962). Tesi doctoral. Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya. 4. Chabàs, J.; Roca Rosell, A. (1998), «Early Printing of Astronomy: the Lunari of Bernat de Granollachs», Centaurus, 40: 124-134. 5. Lusa, G. (2001), «El Fons Històric de Ciència i Tecnologia de la Biblioteca de l’ETSEIB», introducció al llibre Catàleg del Fons Històric de Ciència i Tecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya, 11-16. 6. Lusa, G. (2002), «Inquietudes y reformas de cambio de siglo. El proyecto de nueva Escuela Industrial», Documentos de la Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona, 12: 3-63. 7. Lusa, G.; Roca, A. (2002), «La ETSEIB (1851-2001), una trayectoria fructífera». A: Puerta Sales, F. (ed.), L’Escola d’Enginyers (1851-2001), Barcelona, Associació / Col×legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 15-72. 8. Massa, M. R.; Puig Pla, C. (2002), «Consideracions entorn la interacció de la Matemàtica i les altres ciències». A: Batlló, J.; Bernat, P.; Puig R. (coord.), Actes de la VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 195-199. 9. Nieto Galan, A.; Roca Rosell, A. (dir.) (2000), La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona als segles XVIII i XIX. Història, ciència i societat, Barcelona: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona-Institut d’Estudis Catalans. 10. Puig Pla, C. (1999), «From the Academic Endorsement of the Mechanical Arts to the Introduction of the Teaching of Machinery in Catalonia (Spain)», ICON, 5: 20-39. 11. Puig Pla, C. (2002), «Sobre el significant del concepte Matemàtiques: Matemàtiques pures i mixtes en els segles xviii i xix». A: Batlló, J.; Bernat, P.; Puig R. (coord.), Actes de la VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 151-169. 12. Puig Pla, C. (2002-2003), «Las Memorias de Agricultura y Artes (1815-1821). Innovación y difusión de tecnología en la primera industrialización de Cataluña», Quaderns d’Història de l’Enginyeria, v: 27-58. 13. Roca Rosell, A. (2000), «Conservar (i fer actual) el patrimoni científic» Mètode, 25: 18-22. 14. Roca Rosell, A. (2001), «Els reptes tècnics de la Revolució industrial: l’Escola Industrial de Barcelona de 1904». A: Garrigós Oltra, L.; Blanes Nadal, G. (coord.), 150 anys de la consolidació de l’ensenyament industrial a Alcoi. Cicle de conferències (2001), Alcoi: Escola Politècnica Superior d’Alcoi, Universitat Politècnica de València, 131-170. 15. Roca Rosell, A. (2002), «La ingeniería y el proyecto del Ictíneo de Monturiol (1857-1868)», Scripta Nova, Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, vol. vi, núm. 119 (96), 1 de agosto.
Departament d’Història de la Ciència
Membres del grup
Línies de recerca prioritàries
1) Anàlisi sociològica dels practicants de la medicina a la Corona
d’Aragó 2) Història de la veterinària medieval 3) Història de la medicina baixmedieval i renaixentista 4) Història de la malaltia i de la salut 5) Història social de la medicina, segles xvi-xviii 6) Història natural d’Europa i Amèrica, segles xvi-xvii 7) Història del llibre científic, segles xvi-xviii 8) Història de la medicina catalana, segles xviii-xx 9) Teories de l’evolució i societat 10) Història de l’antropologia catalana i hispànica, segles xix-xx Activitats (1996-2002) Organització de reunions científiques VII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica J. Arrizabalaga; J. Pardo Tomás (membres del comitè científic) Barcelona, 14, 15, 16 i 17 de novembre del 2002 I Escola de Primavera d’Història de la Ciència. «Història de la ciència i divulgació científica: els museus» J. Pardo Tomás (membre del comitè organitzador) Maó, del 17 al 19 de maig de 2001 VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica J. Arrizabalaga (membre del comitè científic); J. Pardo Tomàs (membre del comité organitzador) Vic, 27, 28 i 29 d’octubre del 2000 Simposi: The Healthy Life: People, Perceptions, Politics [Joint Conference of the European Association for the History of Medicine and Health, and the International Network for the History of Public Health] J. Arrizabalaga (membre del comitè científic) Casa de la Cultura, Almuñécar (Granada), 1999 Exposició: «La salut en la història d’Europa / La salud en la historia de Europa / Health in the History of Europe» [nova edició ampliada amb vitrines] J. Arrizabalaga; À. Martínez Vidal; J. Pardo Tomàs, (coordinadors) Sala d’Exposicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1999 Exposició: «La salut en la història d’Europa / La salud en la historia de Europa / Health in the History of Europe» J. Arrizabalaga; À. Martínez Vidal; J. Pardo Tomàs, (coordinadors) Barcelona, Residència d’Investigadors, 1998 European Conference «Science, Public Policy, and Health in Europe», organitzada en col·laboració amb la Comissió Europea dins del marc del European Science and Technology Forum J. Arrizabalaga; J. Pardo Tomás (membres del comitè organitzador) Barcelona, 25-28 novembre, 1998 Simposi Internacional (Fundació Areces) Jaume d’Agramunt sobre enfermedades infecciosas y respuesta social en la historia y el mundo actual J. Arrizabalaga (membre del comitè científic) Lleida, Universitat de Lleida, 1998 V Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica J. Arrizabalaga i J. Pardo Tomás (membres del comitè científic); J. Josa (membre del comitè organitzador) Observatori de l’Ebre, 11, 12 i 13 de desembre del 1998 Incontro di studio italo-spagnolo «I luoghi dell'anatomia nei secoli XVI e XVII» Pardo Tomàs, José (coordinador juntament amb M. Rippa Bonati) Palazzo del Bo, Archivio antico dell’Università di Padova. Pàdua, 25 de setembre del 1996 Conference «Health Care and Poor Relief in Counter-Reformation Europe» (CSIC, Barcelona / Wellcome Unit for the History of Medicine, University of Cambridge) J. Arrizabalaga (organitzador juntament amb O. P. Grell i A. Cunningham) Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1996 Participació en reunions científiques XII Congrés d’Història de la Medicina Catalana Pollença, 31 de maig–2 de juny de 2002 J. Pardo Tomás (comunicació) Convegno Celebrativo di William Harvey nel Quarto Centenario della Laurea: «Harvey e Padova» Padova, 21 i 22 de novembre del 2002 J. Pardo Tomás (membre del comitè científic) Primer Encuentro Loimós de Epidemiología Oviedo, Fundación Gustavo Bueno, 11-12 de novembre de 2002 J. Arrizabalaga (conferència) 5th Congress of the European Association for the History of Psiquiatry Madrid, Universidad Complutense, 2002 J. Arrizabalaga (ponència a la taula temàtica «To console and to cure: Church vs. civil society») XII Congreso Nacional de Historia de la Medicina Albacete, Universidad de Castilla-La Mancha, Facultad de Medicina, 7-9 de febrer del 2002 J. Arrizabalaga (ponència a la taula temàtica «Tecnologías médicas»); J. Pardo Tomás (ponent i organitzador de la taula temàtica «La invención de la perversión: la medicina y el régimen de la sexualidad») Simposio «La realidad de la práctica médica: el pluralismo asistencial en la monarquía hispánica (siglos XVI-XVIII)» Valencia, Instituto de Historia de la Ciencia y Documentación «López Piñero», Universitat de València — CSIC, setembre del 2001 J. Arrizabalaga (ponència); J. Pardo Tomás (ponència) Homenaje académico a Luis García Ballester, in memoriam Santander, Universidad de Cantabria, Facultad de Medicina, 2001 J. Arrizabalaga (ponència) Workshop «Accidente vascular cerebral y medicina basada en la evidencia: una perspectiva interdisciplinar» Barcelona, Hotel Majestic, octubre del 2000 J. Arrizabalaga (ponència) Curso «Para una historia de la objetividad: la Ilustración y las ciencias» Valencia, UIMP, 16–20 d’octubre del 2000 J. Pardo Tomás (ponència) Seminario Internacional da Hispanidad «500 anos de aventura e conhecimento: o homem se redescobre» Sâo Paulo, setembre del 2000 J. Pardo Tomàs (conferència) XI Simposio de la Sociedad Española de Historia de la Medicina «Enfoques y perspectivas historiográficas en la historia de la medicina» Instituto Hofmayer del CSIC, Jaraiz de la Vera, Cáceres, setembre del 2000 J. Arrizabalaga (ponència) 19th International Congres of Historical Sciences / XIXe Congrès International des Sciences Historiques Oslo, Universidad de Oslo, 8-13 d’agost del 2000 J. Arrizabalaga (ponència a la taula rodona «The History of Disease / L’histoire de la maladie») XVIII Jornadas de Estudios Históricos Locales «Tradición medieval y cultura humanista al final de la Edad Media» Palma de Mallorca, Casa de Cultura, desembre del 1999 J. Arrizabalaga (conferència de cloenda) Simposio Internacional «Presente y futuro de la historia de la Inquisición» Cuenca, UIMP, desembre de 1999 J. Pardo Tomàs (ponència) Curso Internacional «Claves de la Ilustración: Josefa Amar y Borbón. La figura y la obra» Albarracín, juliol del 1999 J. Pardo Tomás (ponència) Simposio Internacional (Fundación Areces) Jaume d’Agramunt sobre enfermedades infecciosas y respuesta social en la historia y el mundo actual Lleida, Universitat de Lleida, octubre del 1998 J. Arrizabalaga (conferència) Curso Internacional «La ciencia y la técnica en la época de Felipe II» San Lorenzo de El Escorial, setembre del 1998 J. Pardo Tomás (conferència) Convegno Internazionale «Francesco Redi. Testi, immagini e documenti della scienza moderna» Arezzo (Italia), novembre del 1997 J. Pardo Tomás (ponència) Enfermedad y sociedad a finales del siglo XX. Curso de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo Valencia, Palau de Pineda, octubre del 1997 J. Arrizabalaga (ponència) IX Simposio de la Sociedad Española de Historia de la Medicina: "Perspectivas actuales de la investigación historicomédica" Granada, 25 i 26 d’abril del 1997 J. Pardo Tomás (ponència) European Research Conference «Coping with Sickness. Medicine, law and human rights: historical perspectives» European Science Foundation. Castelvecchio Pascoli, 22-27 de març del 1997 J. Pardo Tomás (ponència) Convegno Internazionali di Studi «Natura-cultura. L'interpretazione del mondo fisico nei testi e nella immagini» Mantova, Accademia Nazionale Virgiliana, 5-8 d’octubre del 1996 J. Pardo Tomás (ponència) Col·loqui Internacional «Civitas Europa. L'Europa de les ciutats i dels camins. Art, cultura i societat al segle XV» València, UIMP, 4-9 de novembre del 1996 J. Arrizabalaga (comunicació); J. Pardo Tomás (ponència) Conference «Health Care and Poor Relief in Counter-Reformation Europe» (CSIC, Barcelona / Wellcome Unit for the History of Medicine, University of Cambridge) Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 27-29 de juny del 1996 J. Arrizabalaga (ponència), J. Pardo Tomás (col·laboració) I Symposium «The Modern Dissecting Room Facility» Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 22 de juny del 1996 J. Pardo Tomás (ponència) Comparative Perspectives on the History of Sexually Transmitted Diseases Londres, Institute of Commonwealth Studies, University of London, abril del 1996 J. Arrizabalaga (ponència) Altres activitats Revista Humanitas. Humanidades Médicas J. Pardo Tomàs (membre del consell editorial des del 2002) Revista Asclepio J. Arrizabalaga i J. Pardo Tomàs (membres del consell de redacció des del 1995 i des del 1999, respectivament) Revista Dynamis J. Arrizabalaga (membre del consell editorial des del 1993; director juntament amb Teresa Ortiz des del 1999) Revista electrònica Biblio 3w. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales J. Pardo Tomàs (membre del consell de redacció des del 1997) Medciències, portal multimèdia dels centres i museus científics de l’Ajuntament de Barcelona J. Pardo Tomàs (membre del consell científic des del 2002) Centre d’Estudis d’Història de les Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona J. Arrizabalaga (membre extraordinari); J. Pardo Tomàs (membre extraordinari) Programa de Mestratge i Doctorat en Història de les Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona J. Arrizabalaga (professor des del 1989); J. Pardo Tomàs (professor des del 1998) Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya J. Arrizabalaga i J. Pardo Tomàs (membres del consell assessor des del 2002) Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica Consell directiu: J. Arrizabalaga (vicepresident, 1994-2001); J. Pardo Tomàs (vocal 1999-2002; vicepresident, des del novembre de 2002) Comisió organitzadora dels Col·loquis d’Història de la Ciència i de la Tècnica: J. Arrizabalaga (membre, 1994-2001) Projectes de recerca (1996-2002) 1) Teoría y práctica en la medicina medieval y renacentista europea. I: Práctica médica en el siglo xiv: medicina en tiempos de crisis, 1350-1387 1996-1999. Dirección General de Enseñanza Superior (Clau: PB95-0001-C03-01), investigador principal: Luis García Ballester 2) Teoría y práctica en la medicina medieval y renacentista. II. Fundamentación teórica de la práctica médica. II.2. La conceptualización de la peste (1348-1600) y de las modificaciones de la superficie del cuerpo femenino (siglo xiv) 1996-1999. Dirección General de Enseñanza Superior (Clau: PB95-0001-C03-03), investigador principal: Jon Arrizabalaga 3) La relación médico-enfermo en la literatura médica de los reinos hispánicos (1300-1750): la construcción del paciente y los problemas de autorrepresentación del médico (projecte coordinat) 1999-2002. Dirección General de Enseñanza Superior (Clau: PB98-0406-C02), investigador principal: Luis García Ballester (Jon Arrizabalaga des del 2/11/2000, pel traspàs del coordinador) 4) La relación médico-enfermo y sus representaciones: la imagen del médico y del cirujano en la literatura de los reinos hispánicos (1400-1750) 1999-2002. Dirección General de Enseñanza Superior e Investigación Científica (Clau: PB98-0406-C02-02), investigador principal: Jon Arrizabalaga 5) El mundo del licenciado Francisco López de Villalobos (c.1473-c.1549), médico de la corte real castellana 2002-2005. Dirección General de Investigación (Clau: BHA2002-00512), investigador principal: Jon Arrizabalaga 6) Iatroquímica y materia médica en el movimiento novator (1687-1721) DGESIC (PB96-0761-C03-02) 1998-2000, investigador principal: José Pardo Tomàs 7) Los públicos de la ciencia, la técnica y la medicina en la España contemporánea: Divulgación médica en la Cataluña noucentista: la Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques y la difusión de la medicina de laboratorio (1907-1939). Dirección General de Investigación (Clau: BHA2002-04611-C03-01) 2002-2005, Investigador principal: José Pardo Tomàs Publicacions (1996-2002) 1. Arrizabalaga, J. (2002), «Francisco López de Villalobos (c.1473-c.1549), médico cortesano», Dynamis, 22, 29-58. 2. Arrizabalaga, J. (2002), «Problematizing retrospective diagnosis in the history of disease», Asclepio, 44/1, 51-70. 3. Arrizabalaga, J. [ed. apéndice por Sebastià Giralt Soler] (2000), «Tradició medieval i cultura humanista en la medicina universitària: les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldentei per a les premses italianes de les acaballes del segle xv». A: Maria Barceló Crespi (coord.), XVIII Jornades d’Estudis Històrics Locals: Al tombant de l’edat mitjana. Tradició medieval i cultura humanista. Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 175-198. 4. Arrizabalaga, J. (1999), «Medical Causes of Death in Preindustrial Europe: Some Historiographical Considerations», Journal of the History of Medicine and Allied Sciences [número monográfico: George C. Alter; Ann G. Carmichael (eds.), Classifying the Dead: Toward a History of the Registration of Causes of Death], 54/2, 241-26. 5. Arrizabalaga, J. (1996), «The ideal medical practitioner in counter-reformation Castile: The perception of the “Converso” physician Henrique Jorge Henriques (c. 1555-1622) ». A: Samuel S. Kottek; Luis García Ballester (ed.), Medical-Ethical Problems in Medieval Spain: An Interfaith Comparative Perspective, Jerusalén, Magnes Press, 61-91. 6. Arrizabalaga, J.; Cifuentes, Ll. (1999), La medicina: institucions, sabers, pràctiques, protagonistes. Dins: Pere Gabriel (ed.), Història de la Cultura Catalana. Vol. I: L’esplendor medieval, Barcelona, Edicions 62, vol. i, 247-270. 7. Arrizabalaga, J.; Cabré, M.; Cifuentes, Ll.; Salmón, F. (eds.) (2002), Luis García Ballester, Galen and Galenist Theory and Medical Practice from Antiquity to the European Renaissance, Aldershot, Ashgate/Variorum, xii+320.2 8. Arrizabalaga, J.; García Ballester, L.; Veny, J. (ed.) (1998), Jacme d’Agramont. Regiment de preservació de pestilència (Lleida, 1348). Estudis introductoris i Glossari, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 90+ [8]+[31]. 9. Arrizabalaga, J. [ed. apèndixs per J. A. y S. Giralt] (1998), The Articella in the early press, c. 1476-1534, Cambridge, Cambridge Wellcome Unit for the History of Medicine / CSIC Barcelona - Dept. of History of Science. 10. Arrizabalaga, J.; Henderson, J.; French, R. K. (1997), The Great Pox: The French Disease in Renaissance Europe, New Haven-Londres, Yale Univ. Press. 11. Cifuentes, Ll.; Ferragud, C. (2002), «El cuidado de los animales y sus enfermedades». A: García Ballester, L.; López Piñero, J. M.; Peset, J. L. (coord.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla, Valladolid, Junta de Castilla y León, 2002, 4 vol.: vol. i (L. García Ballester, coord.), 915-926. 12. Cifuentes, Ll.; Ferragud, C. (1999), «El Libre de menescalia de Manuel Dies: de espejo de caballeros a manual de albéitares», Asclepio, 51/1, 93-127.
13. Cifuentes, Ll.; García Ballester, L. ; Ferragud, C. (1999), «Els
menescals i l’art de la menescalia a la Corona d’Aragó durant la baixa
edat mijtana». A: Història de la ramaderia i la veterinària als Països
Catalans. IV Col·loqui 14. Ferragud, C. (2003), El naixement d’una vila rural valenciana. Cocentaina, 1245-1304, València, Universitat de València - Ajuntament de Cocentaina. 15. French, J.; Arrizabalaga, J.; Cunningham, J.; García Ballester, L. (ed.) (1998), Medicine from the Black Death to the French Disease, Aldershot, Ashgate. 16. Gomis, A.; Josa, J. (2002), Imágenes de la polémica darwinista en España, Mundo Científico, 233, 20-29. 17. Gomis, A.; Josa, J. (2002), «Iconografía darwiniana en España». A: Puig-Samper, M. A.; Ruiz, R.; Galera A. (ed.) Evolucionismo y Cultura. Darwinismo en Europa e Iberoamérica, Madrid, Junta de Extremadura - UNAM - Doce Calles, 151-173. 18. Grell, O. P.; Cunningham, A.; Arrizabalaga, J. (ed.) (1999), Health Care and Poor Relief in Counter-Reformation Europe, Londres, Routledge. 19. Josa, J. (2000), «José Clavijo y la traducción de la Historia Natural de Buffon», Mundo científico, 209, 66-67. 20. López Piñero, J. M.; Pardo Tomás, J. (1996), La influencia de Francisco Hernández (1515-1587) en la constitución de la botánica y la materia médica modernas. Valencia, Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia. 21. López Piñero, J. M.; Pardo Tomás, J. (2001), «The Contribution of Hernández to European Botany and Materia Medica». A: Simon Varey; Rafael Chabrán; Dora B. Weiner (ed.), Searching for the secrets of nature: the life and works of Dr. Francisco Hernández, Los Angeles, Standford Universty Press, 340-382. 22. Martínez Vidal, À.; Pardo Tomás, J. (2002), «Un siglo de controversias: la medicina española de los novatores a la Ilustración». A: J. L. Barona; J. Moscoso; J. Pimentel (ed.), La Ilustración y las ciencias. Por una historia de la objetividad, València, Universitat de València, 107–136. 23. Martínez Vidal, À.; Pardo Tomás, J. (2001), «Un conflicto profesional, un conflicto moral y un conflicto de género: los debates en torno a la atención al parto en la Ilustración», Cronos, 4 / 1–2, 3–27. 24. Martínez Vidal, À.; Pardo Tomás, J. (2000), «Un programa, dues acadèmies: Jaume Bonells i el foment de la medicina i de les ciències naturals a Barcelona (1766-1786) ». A: Agustí Nieto-Galán; Antoni Roca i Rossell (dir.), La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona als segles XVIII i XIX. Història, ciència i societat, Barcelona, Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona - Institut d’Estudis Catalans, 137-164. 25. Pardo Tomás, J.; Martínez Vidal, À. (2000), «Victims and Experts: Medical Practitioners and the Spanish Inquisition». A: John Woodward & Robert Jütte (ed.), Coping with Sickness. Medicine, Law and Human Rights. Historical Perspectives, Sheffield, European Association for the History of Medicine and Health Publications, 11-27. 26. Pardo Tomás, J. (2002), El tesoro natural de América. Colonialismo y ciencia en el siglo XVI, Madrid, Nivola Libros Ediciones. 27. Pardo Tomás, J. (2002), «Physicians’ and Inquisitors’ Stories? Circumcision and Crypto–Judaism in Sixteenth–Eighteenth–Century». A: F. Egmond & R. Zwijnenberg (ed.), Bodily Extremities, Aldershot, Ashgate Publishing Ltd., 168–194. 28. Pardo Tomás, J. (2000), «Le immagini delle piante americane nell’opera di Gonzalo Fernandez de Oviedo (1478-1557) ». A: Giuseppe Olmi; Lucia Tongiorgi; Attilio Zanca (cur.), Natura-Cultura. L'interpretazione del mondo fisico nei testi e nelle immagini, Firenze, Leo S. Olschki, 163-188. 29. Pardo Tomás, J. (coord.) (1998), Historia de yervas y plantas. Un tratado renacentista de materia médica, 2 vols. Barcelona, Edicions Joan de Serrallonga.
Membres del grup
Línies de recerca prioritàries 1) Geografia històrica d’Europa 2) El transport ferroviari Activitats (1996-2002) 2002-2004: Acció integrada atorgada per la Generalitat de Catalunya per consolidar la relació acadèmica amb el grup del professor Peter Flora de la Universitat de Mannheim. Direcció de convenis 1997-2001: Atlas histórico de Lleida, Ajuntament, Diputació i Col·legi d’Arquitectes de Lleida. Equip: professors J. Burgueño (director de la recerca), J. Ganau i quatre becaris. 1998-1999: El impacto territorial del tren de alta velocidad en el área de Lleida, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya. Equip: prof. R. Giménez i els becaris G. Gairín i X. Farré. 2000-2001: El impacto socioeconómico del tren de alta velocidad en el área de Lleida, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya. Equip: R. Giménez, tècnic M. Guerrero (cartografia) i els llicenciats K. Burckhart, M. Gort i D. Vericat. 2001: Movilidad e intermodalidad en Lleida a partir del servicio del tren de alta velocidad, Cambra de Comerç, Ajuntament i Diputació de Lleida. Equip: consultora Gaudi S.L., R. Giménez, M. Guerrero, M. Gort i K. Burckhart. Conferències El projecte colonitzador de Raïmat, impartida a la Societat Catalana de Geografia amb el professor F. Nadal, IEC, Barcelona, 2001 Estado y provincia en Europa. Cambios en las fronteras administrativas (1850-2000), Curso de Geografía de Europa, Universidad de Salamanca, 16 d’abril del 2002 Congressos Los proyectos en curso sobre digitalización de cartografía histórica en España, Col·loqui «Mapping Europe’s Historic Boundaries and Borders», Florencia, Instituto Universitario Europeo, maig del 2000 Ponència al curs «Efectos socioeconómicos y territoriales de la alta velocidad ferroviaria en ciudades de pequeño tamaño». Escuela de verano de la Universidad de Castilla-La Mancha, Cuenca, 18-20 de julio de 2001 Moderador al Congrés Internacional de Geo-crítica sobre «El trabajo», maig del 2002 Beques 1997 (4 mesos) Instituto Universitario Europeo, Florència, becari “Salvador de Madariaga”. Ministerio de Educación 2000 (1 mes) Department of Geography, London School of economics, Londres. Dotació UdL 2001 (1 mes) Department of Geography, Oxford Brookes, beca concedida pel DURSI de la Generalitat de Catalunya Projectes de recerca (1996-2002) L’investigador principal és Jordi Martí. 1999-2001: Desequilibrios regionales y cohesión territorial en Europa (1850-1995).Pprojecte avaluat per l'ANEP, Ajuntament de Lleida. El grup s’amplia amb M. Guerrero (investigadora a TC del departament) i els becaris X. Farré i D. Vericat. 1.600.000 pts. 2001-2003: Atlas socioeconómico de Europa. Los contrastes regionales (1850-2000). Ministerio de Ciencia y Tecnología (BSO2001-0747). 4.000.000 pts. El grup s’amplia amb dos professors del Departamento de Ingeniería Topográfica y Cartografía de la Universidad Politécnica de Madrid (M. L. Casado i L. Sebastián), així com un professor d’antropologia de la UdL (C. Feixa). A més de dos estudiants de segon cicle, contractats a càrrec d’aquest projecte, D. Paül i A. Gutiérrez, que ja participen en les nostres publicacions. L’avaluació altament positiva d’aquest projecte ha suposat la dotació d’un becari de doctorat (2002-2006) que reforçarà l’equip, Kerstin Burckhart. 2002: Support for European integration activities organised by the academic world. Projecte per subvencionar activitats acadèmiques i d’investigació. Dirigit pel Centre d’Estudis Europeus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Rebem de la Comunitat Europea 700.000 pts. Cofinança el contracte de D. Paül i A. Gutiérrez. Publicacions 1. Martí-Henneberg, J. (2000), «Un balance del tren de alta velocidad en Francia. Enseñanzas para el caso español», Ería, 52: 131-143. 2. Martí-Henneberg, J. (2000), «El canvi socioeconòmic a la regió de Lleida amb l’arribada de l’alta velocitat». A: Les oportunitats del tren d’alta velocitat, Lleida, Pagès ed., 129-146. 3. Martí-Henneberg, J.; Aldomà, I. (2000), «Els desequilibris territorials». A: Vilagrasa, J. (ed.), Transformacions territorials a Catalunya (s. XIX-XX), Pagès ed., 215-238. 4. Martí-Henneberg, J.; Nadal, F. (2000), «El proyecto colonizador de Raïmat», Historia Agraria, 22: 159-180. 5. Martí-Henneberg, J.; Vericat, D. (cartografia), «Representación cartográfica de los desequilibrios territoriales en España (1860-1995). Población y actividad económica», Congreso de la Asociación Española de Historia Económica, Zaragoza, 19-21 de septiembre de 2001. Comunicación editada en CD Rom. Text disponible a la nostra web. 6. Martí-Henneberg, J. (2001), «Les àrees d’influència de la Universitat de Lleida». A: Vilagrasa, J. (ed.), Ciutat i Universitat a Lleida, Lleida, Pagès ed., 17-52. 7. Martí-Henneberg, J. (2002), «L’impacte territorial del tren d’alta velocitat a Lleida», Revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1: 5-14. 8. Martí-Henneberg, J. (2002), «El mapa administrativo de Europa (1850-2000). Continuidad y cambio», Scripta Nova, 114, UB, (1 de maig. www.ub/geocrit/sn-114.htm) 9. Martí-Henneberg, J.; Burgueño, J.; Ganau, J. (2002), Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida, Lleida, Diputació de Lleida - Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Breu història del grup El grup d’Història de la Bioquímica de la Universitat Rovira i Virgili va néixer arran de l’organització de la III Trobada de la SCHCT a Tarragona, l’any 1994. D’aleshores ençà, l’interès per la història de la bioquímica s’ha compaginat amb altres objectius científics. L’activitat del grup de recerca té una projecció en l’activitat docent del departament, ja que amb el nom d’història de la bioquímica s’han impartit diverses assignatures, tant en programes de doctorat com en forma de crèdits extracurriculars. L’activitat de recerca s’ha centrat bàsicament en la preparació de comunicacions per a les trobades bianuals de la SCHCT. L’objectiu principal del grup de recerca és aprofundir en aspectes històrics relacionats amb l’evolució biològica, l’estudi de la qual, també des de la genòmica, és, a més, un objectiu principal dels membres del grup de recerca. Activitats i projectes Títol: Desarrollo de herramientas bioinformáticas para la caracterización de genomas de procariotas. Identificación de codones óptimos y genes altamente expresados, genes específicos, adquisición y pérdidas de genes; y análisis genómico de las familias de genes de glucósido hidrolasas Plan Nacional de I+D+I (2000-2003). Ministerio de Ciencia y Tecnología Proyecto de Investigación Científica y Desarrollo Tecnológico. Programa Nacional Biotecnología. (Ref.BIO2003-07672) (26000€). Investigador principal: A. Romeu Publicacions 1996-2002 1. Rojas, A.; Garcia-Vallvé, S.; Montero, M. A.; Arola, Ll.; Romeu, A. (2003), «Frameshift mutation events in beta-glucosidases. GENE». (En premsa) 2. Garcia-Vallvé, S.; Guzmán S.; Montero M. A. i Romeu, A. (2003), «HGT-DB: a database of putative horizontally transferred genes in prokaryotic complete genomes», Nucleic Acids Research, 31: 187-189. 3. Garcia-Vallvé, S.; Simó, F. X.; Montero, M. A.; Arola, Ll.; Romeu, A. (2002), «Simultaneous horizontal gene transfer of a gene coding for ribosomal protein L27 and operational genes in Arthrobacter sp», Journal Molecular and Evolution, 55: 632-637. 4. Garcia-Vallvé, S.; Janssen, P.; Ouzounis, C. A. (2002), «Genetic variation between Helicobacter pylori strains: gene acquisition or loss?», Trends in Microbiology, 10: 445-447. 5. Garcia-Vallvé, S.; Montero, M. A.; Rojas, A.; Romeu, A. (2002), «El vitalisme i la seva crisi en el segle XIX». Actes de les VI Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, 313-317. 6. Garcia-Vallvé, S.; Romeu, A.; Palau, J. (2000), «Horizontal gene transfer in bacterial and archeal complete genomes», Genome Research, 10:1719-1725. 7. Garcia-Vallvé, S.; Romeu, A.; Palau, J. (2000), «Horizontal gene transfer of glycosyl hydrolases of the rumen fungi», Molecular Biology and Evolution, 17:352-361. 8. Garcia-Vallvé, S.; Montero, M. A.; Rojas, A.; Romeo, A. (2000), «Interès per les proteïnes: G. J. Mulder (1839); E. Fisher (1906); R. Willstätter (1915); J. B. Sumner (1926) i F. Sanger (1953)». Actes de les V Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, 375-380. 9. Garcia-Vallvé, S.; Mairal, T.; Francin, J. I.; Porta, S.; Garcia-Miracle, J. J.; Romeo, A. (2000), «De Mendel i les lleis de la probabilitat a la realitat del gen». Actes de les V Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, 381-386. 10. Garcia-Vallvé, S.; Palau, J.; Romeu, A. (1999), «Horizontal gene transfer in glycosyl hydrolases inferred from codon usage in Escherichia coli and Bacillus subtilis», Molecular Biology and Evolution, 16:1125-1134. 11. Rojas, A.; Garcia-Vallvé, S.; Palau, J.; Romeu, A. (1999), «Circular permutation in proteins», Biologia, 54:255-277. 12. Garcia-Vallvé, S.; Rojas, A.; Palau, J.; Romeu, A. (1998), «Circular permutants in b-glucosidases (family 3) within a predicted double-domain topology which includes a (b/a)8-barrel», Proteins, 31:214-223. 13. Montero, M. A.; Garcia-Vallvé, S.; Rojas, A.; Segués, T.; Romeu, A. (1997), «Teories metabòliques de Lavoisier i els inicis de la bioquímica», Actes IV Jornades de la Societat Catalana de la Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, 579 –585. 14. Romeu, A. (1997), «Inici dels estudis de química a Tarragona», 25è Aniversari dels Estudis de Lletres i Química a Tarragona, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 142-144.
Grup d’Història de la Geofísica
Membres del grup Josep Batlló Línies de recerca prioritàries 1) Història de la sismologia amb especial èmfasi a Europa 2) Instrumentació sísmica i estudi dels seus registres 3) Instrumentació magnètica 4) Història del registre meteorològic a Catalunya Activitats (1996-2002) Chairman del working group «Historical seismometry and history of seismological sciences». European Seismological Comission. Des de setembre del 2002 President del comitè organitzador. V Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Roquetes (Tarragona), 11-13 de desembre del 1998 President del comitè local organitzador. V Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Roquetes (Tarragona), 11-13 de desembre del 1998 Membre del comitè científic. V Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Roquetes (Tarragona), 11-13 de desembre del 1998 Altres activitats Comissari de l’exposició sobre les activitats del «Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939)» i la seva projecció internacional amb motiu de la celebració del L aniversari de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). Dia Meteorològic Mundial de 2000. Barcelona, 23 de març del 2000 Comissari de l’exposició «Antiguos sismógrafos en España». Vestíbul del Paraninf de la Universitat Politècnica de València. Realitzada en ocasió de la 3a. Asamblea Hispano - Portuguesa de Geodesia y Geofísica. València del 4 al 8 de Febrer del 2002 Exposició del sismògraf Bosch-Omori reconstruït per l’IGN a la XXVIII General Assembly of the European Seismological Commission a Gènova (Itàlia), 1 al 6 de Setembre del 2002 Projectes de recerca (1996-2002) 1) Investigación de grandes terremotos del siglo XX en las Penínsulas Ibérica y Balcánica a partir de datos instrumentales registrados por antiguos sismógrafos. Acción Integrada. Comisión Mixta Hispano-Búlgara. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Acció núm. 98BG0003. 1998-1999. Investigador principal. 2) Catálogo-inventario de sismógrafos antiguos. Instituto Geográfico Nacional. Expedient núm. 8161. 1998. Investigador principal. 3) El observatorio astronómico de Madrid y el laboratorio geofísico central. Los otros instrumentos sísmicos. Instituto Geográfico Nacional. Expedient núm. 9080. 1999. Investigador principal. 4) Recull i classificació de la documentació de l’antic Servei Meteorològic de Catalunya. Recull i classificació de les dades meteorològiques de la comarca del Baix Ebre. Servei de Meteorologia de Catalunya. 1999. Investigador principal. 5) Xarxa temàtica «Història de la Ciència i de la Tècnica». Grup de recerca: Grup d’Història de la Geofísica. Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT). Projecte núm. XT99-22. 2000-2001. Investigador, cap de grup. 6) Contribución del observatorio astronómico de Madrid al nacimiento y evolución de la geofísica en España. Catálogo de instrumentación magnética. Instituto Geográfico Nacional. Expedient núm. 00.077. 2000. Investigador principal. 7) Localització, inventariat i classificació d’informació meteorològica històrica a Catalunya. Servei de Meteorologia de Catalunya. 2000. Investigador principal. 8) Investigación de parámetros de terremotos fuertes del siglo xx en las Penínsulas Ibérica y Balcánica a partir de sismogramas antiguos - Evaluación y análisis de parámetros cinemáticos y dinámicos. Acción Integrada. AECI, Comisión mixta hispano-búlgara. Universitat Ramon Llull. Acció núm. 2000BG0003. 2001-2002. Investigador principal. 9) Manual de construcción, calibrado y utilización de los sismógrafos antiguos y sus registros. Instituto Geográfico Nacional. Expedient núm. 01.128. 2001. Investigador principal. 10) Xarxa temàtica «Física, Geología i Enginyeria dels Terratrèmols». Grup de recerca: Grup d’estudi de moviments corticals recents: sismologia i tècniques geodèsiques. Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT). Projecte núm. 2001XT 0065. 2002. Investigador. 11) Técnica, ciencia e industralización en la Cataluña contemporánea (1700-1975). Dirección General de Investigación (DGI). Projecte núm. BHA2001-1393. 2001 - 2003. Investigador. Publicacions Llibres i capítols de llibre 1. Batlló, J., De la Fuente, P.; Puig, R. (Ed.) (2000), Actes de la V Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Institut d’Estudis Catalans. ISBN 84-7283-503-0. Articles 2. Susagna, T., Batlló, J.; Roca, A. (1997), «Seismographs, seismograms and related materials preserved in Catalonia (NE Spain)», Cahiers du Centre Européen de Géodynamique et de Séismologie, 13: 37-48. 3. Batlló, J., Susagna, T.; Roca, A. (1997), «A processing system for old records of regional earthquakes: Analysis of the 19th November 1923 earthquake in the Pyrenees», Cahiers du Centre Européen de Géodynamique et de Séismologie, 13: 149-157. 4. Batlló, J.; Bormann, P. (2000), «A Catalog of Old Spanish Seismographs», Seismological Research Letters, 71: 570-582. 5. Batlló, J., Canas, J. A.; Vidal, F. (2002), «Inventory of Spanish old magnetic observatories and instruments: Preliminary results», Beiträge zur Geschichte der Geophysik und Kosmichen Physik, Band III, Heft 2: 226-241. 6. Dineva, S, Batlló, J., Mihailov, D.; Van Eek, T. (2002), «Source paramenters of four strong earthquakes in Bulgaria and Portugal at the eginning of the 20th century», Journal of Seismology, 6: 99-123. Altres 7. Batlló, J. (1996), «Instruments i altres materials d’interès científic conservats a l’Observatori de l’Ebre», Actes de les III Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 523-532. 8. Batlló, J. (1996), «L’Observatori de l’Ebre», Butlletí d’Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica, 30: 2. 9. Batlló, J. (1998), «Els antics sismògrafs de l’Institut de Girona», Actes de les IV trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 479-486. 10. Batlló, J. (1999), «Les V Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica a l’Observatori de l’Ebre», Ictineu, 11: 1-3. 11. Batlló, J. (1999), «Un ensayo de reconstrucción de un archivo de sismogramas antiguos de la estación sismológica de Cartuja». A: Martín, J.; Pazos, A., «100 años de observaciones sísmológicas en San Fernando 1898-1998», Conferencias y trabajos presentados, Boletín del Real Instituto y Observatorio de la Armada (ROA), 5/99: 133-142. 12. Batlló, J. (2000), «L’instrument científic de l’Observatori de l’Ebre», Butlletí d'arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica, 43: 2-3, Dossier 10. 13. Batlló, J. (2000), «Catálogo-inventario de sismógrafos antiguos», http://www.geo.ign.es/servidor/sismo/red/inshis/inshis.html. 14. Batlló, J. (2000), «Revision of the catalogue of historical seismic stations in Spain», I Asamblea Hispano-Portuguesa de Geodesia y Geofísica. CD-ROM, Ix_asamblea, ficheros ..:\Datos\Sim2_01_.doc i:\Datos\Sim2_01_IMG. 15. Batlló, J.; Farnós, A. (2000), «Els instruments científics». Actes de la V Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 151-153. 16. Batlló, J.; Alberca, L. F. (2000), «Mesura de l’electricitat atmosfèrica a l’Observatori de l’Ebre», Actes de la V Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 155-160. 17. Gaya-Piqué, L. R.; Batlló, J. (2000), «La secció solar de l’Observatori de l’Ebre», Actes de la V Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 191-196. 18. Batlló, J.; Ugalde, A. (2000), «Els sismògrafs de l’Observatori de l’Ebre», Actes de la V Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 161-165. 19. Batlló, J. (2000), «Servei de Meteorologia de Catalunya: Antecedents històrics», http://www.gencat.es/servmet/smc/c_histo.html. 20. Batlló, J. (2001), «L’estació meteorològica del Turó de l’Home. Petita història», La Sitja del Llop, núm. 23, (desembre), 5-8. 21. Batlló, J. (2002), «Sismologia colonial: la introducció de la sismologia instrumental a les illes Filipines (1865-1901)», Actes de la VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 215-224. 22. Solé, J. G.; Batlló, J.; Alberca, L. F. (2002), «La secció meteorològica de l’Observatori de l’Ebre», Actes de la VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 483-489.
Grup d’Investigació «Jeroni Munyós»
Membres del grup
Revista V. Navarro és director de Cronos. Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, F. Pelayo n'és el secretari de redacció i J. I. Català, el coordinador de ressenyes. V. L. Salavert és membre del Consell de Redacció d’Afers. Fulls de recerca i pensament. J. I. Català és col·laborador permanent de la revista Mètode, editada per la Universitat de València. Línies de recerca prioritàries Confecció de repertoris de bibliografia científica espanyola impresa Confecció del repertori de bibliografia d’història de la ciència i de la tècnica a Espanya Tradició i renovació en el cultiu de la ciència espanyola i valenciana en el període de la revolució científica (segles xvi-xviii) i en els segles xix i xx, amb un interès especial en les ciències naturals i físicomatemàtiques Higiene pública en la València moderna i contemporània Catalogació d’instruments científics Institucionalització i divulgació científica Activitats (1996-2002) Participació en l’elaboració d’exposicions J. I. Català ha estat col·laborador en l’exposició «Las plantas del mundo en la historia: ilustraciones botánicas de cinco siglos» (València, 1996), dirigida per J. M. López Piñero i finançada per Bancaixa. J. I. Català ha estat comissari responsable del muntatge de l’àrea expositiva permanent «La contribució valenciana a les ciències naturals» del Museu de Ciències Naturals de l’Ajuntament de València (1998-1999). Participació en el disseny i muntatge de l’exposició «Cinc segles i un dia». Exposició dedicada a commemorar els cinc segles de vida de la Universitat de València (2000). V. L. Salavert formà part del comitè organitzador: «Escola de Comerç de València. Un itinerari històric pels estudis d´empresarials». En commemoració de la fundació dels estudis de comerç a València el 1850 (2000). J. I. Català i V. Navarro han estat col·laboradors a «Obrint les caixes negres». Recull una mostra de les peces que componen la col·lecció d’instruments científics de la Universitat de València. Forma part d’un projecte d’investigació de catalogació de l’instrumental científic de la Universitat de València (2002). Organització de congressos i seminaris Víctor Navarro: Organització del simposi «La institucionalització científica en la Restauració» en el marc de la IV Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Alcoi, desembre 1996. V. L. Salavert: Organització del simposi «Ciència, Tècnica i Societat en l’agricultura del segle xix» en el marc de la IV Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Alcoi, desembre 1996. Organització del Congrés Internacional les Universitats i la ciència en l'Edat Moderna Europea, València, setembre del 1999, el president del Comité Organitzador del qual fou Víctor Navarro. Participació en la confecció de la «Bibliografía histórica sobre la ciencia y la técnica en España», que ha estat editant anualment la revista Asclepio fins a l’any 2000. A partir d’aquest número, apareix a la revista Cronos. La Bibliografía pot consultar-se en la següent adreça d’Internet: http://161.111.141.93/hcien/ Projectes de recerca (1996-2002) 1) Antropología y eugenesia en Europa. Desarrollo científico e implicaciones sociales. Investigador principal: Raquel Álvarez Peláez (DGCYT: PB 95-0095). Període: 1996-1999 2) Catalogació dels instruments científics de la Universitat de València. Projecte Tesaurus.Cat. Coordinador: Daniel Benito Goerlich. (Universitat de València). Període: 1999-2000 3) Temes i aspectes de l’activitat científica en la història d’Espanya. Investigador principal: Víctor Navarro (Generalitat Valenciana, GR00-98) Període: 2000 4) El exilio científico como expresión de la ciencia y la cultura de Madrid: los casos de México y Cuba. Investigador principal: Consuelo Naranjo Orovio (Projecte 060091/2.000 de la Comunidad Autónoma de Madrid) Període: |