LA CIÈNCIA A MENORCA EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX I PRINCIPIS DEL SEGLE XX

 Josep Miquel Vidal Hernández

(Institut Menorquí d’Estudis)

La segona meitat del segle XIX va sorgir a Menorca una petita, però molt creativa, generació de científics, que al llarg de quaranta anys van dur a terme una important tasca d’investigació de determinats aspectes del medi natural menorquí. El treball d’aquesta generació es va veure afavorit per l’existència d’una conjuntura sicioeconòmica positiva a l’illa que va fer possible, durant els anys immediatament posteriors a la revolució de setembre del 1869, l’aparició d’un clima favorable a tot tipus de desenvolupament creatiu. En aquestes circumstàncies van traspuntar a Menorca les figures del botànic J.J Rodríguez Femenias, el qual és una peça clau en el naixement de l’algologia a la Mediterrània occidental, i l’entomòleg i malacòleg Francesc Cardona i Orfila. Un poc més joves que aquests naturalistes són el farmacèutic i meteoròleg Maurici Hernández Ponsetí, que establí una relació científica amb Fontserè, i el farmacèutic i ictiòleg Ferrer Aledo, que comptà amb Odón del Buen entre els seus corresponsals. Juntament amb el treball d’aquests investigadors illencs cal destacar la presència regular a l’illa de diversos investigadors d’altres països europeus, com Hermite, Nolan, Willkomm i Braun, que contribuïren amb els seus treballs al coneixement del medi natural de l’illa i el promocionaren arreu dels centres d’investigació del continent.