Lluís Argemí d'Abadal. Catedràtic d'Història del Pensament Econòmic de la Universitat de Barcelona

La meva recerca intenta relacionar l'evolució de tres camps científics, teòrics o aplicats. Aquests camps, el de la ciència o història natural, el de l'agronomia i el de l'economia política, van viure, en el període que va des de principis del segle XVIII fins mitjans del segle XIX, un desenvolupament singular que va suposar un canvi substancial en la seva estructura i en els mètodes que utilitzaven.

Malgrat que els canvis soferts per cada camp van ser qualitativament distints, el paral·lelisme existent entre els tres presenten uns punts de contacte que permet analitzar les interaccions que van existir entre ells.

No obstant això, esta investigació se centra en els avenços agronòmics i en els seus efectes en les teoria econòmiques, per la qual cosa l'eix central es desenvolupa en el camp de l'agronomia, i per això el període estudiat comprèn l'edat d'or de la mateixa, el segle llarg que va de Jethro Tull a Liebig, autor amb què van parèixer desvetllats els secrets de la mateixa, i va començar la seva decadència.

L'agronomia complia, en aquest temps, la funció de pont entre les teories científiques i els resultats econòmics, quantitatius i qualitatius.

La recerca es centra en l'evolució de la teoria o del pensament, o sigui en la història intel·lectual, no en la realitat econòmica o agrícola. Però convindrà tenir en compte aquesta realitat, encara que només siga per a constatar com la revolució agrària era quelcom que, en casos puntuals i limitats, anava per davant de les explicacions o interpretacions científiques i econòmiques de la mateixa o de les seues causes.