en arribar a tots els racons del Pirineu. Pel que fa a les oportunitats econòmiques, el motor del turisme i la construcció —ens agradi més o menys aquest model—, les activitats terciàries i les noves activitats productives vinculades a la ramaderia i l'agricultura (ramaderia ecològica, produccions agroalimentàries) generen oportunitats de treball que han acabat per invertir la tradicional tendència a l'èxode emigratori. Ara continuen marxant joves per rebre una formació superior —com en qualsevol contrada del país— i en retorna una part, però arriben contingents d'immigrants —també com a qualsevol altre lloc— per integrar-se en aquest mercat laboral que ha estimulat la locomotora del turisme.

Dues grans raons són les que, al meu entendre, han propiciat que es pugui plantejar aquest si amb contundència: l'acció de les administracions públiques i l'augment de les rendes personals. La recuperació de la democràcia va permetre donar legitimitat, competències i recursos a les diferents administracions públiques (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat, Estat) amb els quals s'han desplegat polítiques i actuacions encaminades a la creació d'infraestructures, equipaments i

serveis orientats a garantir una qualitat de vida digna a la població, a superar dèficits ancestrals i a corregir els acusats desequilibris territorials. De l'altra banda, el fort desenvolupament dels sectors turístic i immobiliari al Pirineu i la més gran integració del seu teixit econòmic en les xarxes del sistema productiu general han permès una dinamització del mercat laboral, amb processos de readaptació traumàtics i potser dolorosos —molts antics pagesos i ramaders fan ara, a temps parcial o total, de pisters, paletes, jardiners, mossos d'esquadra o agents rurals— però que han propiciat, al cap i a la fi, un clar i generalitzat increment de les rendes personals. Després de molts cicles econòmics regressius i d'emigració forçada, avui el Pirineu ofereix oportunitats de feina (les comunicacions i les telecomunicacions hi tenen molt a dir, en aquesta qüestió) i la qualitat de vida (amb les evidents singularitats del món rural muntanyenc) s'atansa als estàndards de les altres regions del país.

Finalment, una reflexió que vol situar la pregunta i el debat que l'envolta en l'horitzó del segle XXI. Indiscutible actualment el sentit positiu de la pregunta formulada, cal avançar en la resolució d'altres qüestions més