L'obra té caràcter d'alta divulgació, però les bibliografies al final dels capítols- en alguns casos molt extenses- permeten als lector o lectores una aprofundiment posterior dels temes. En general, s'utilitza, un llenguatge molt actual i atraient, encara que l'enfocament i la qualitat dels diferents capítols és variable. Algunes parts del llibre són molt innovadores en la temàtica i el seu enfocament, d'altres no ho són tant. Però en el seu conjunt el llibre té un caràcter molt novedós ("rompedor", en podríem dir), característica molt interessant i útil dins del panorama actual de la geografia espanyola. També és cert que el llibre no inclou totes "les altres geografies" o totes les que podríem anomenar "noves geografies" (per exemple, la geografia emocional o la geografia de les identitats, tant en voga actualment a la Gran Bretanya), però és evident que la limitada extensió d'un llibre no ho permet i ha estat necessària una selecció.

El llibre està estructurat en quatre blocs i l'esquema segueix una seqüenciació d'escales geogràfiques i d'àmbits temàtics diferenciats. Inclou 26 capítols, a més d'una llarga i suggeridora introducció dels editors, i un original postfaci del sociòleg i politòleg Sami Naïr (les altres geografies de la globalització, els nous territoris, les altres ciutats i el cos). En la introducció els editors ja senten les bases de l'esquema teòric que dóna suport al

llibre. En primer lloc, ens ofereixen una idea general de l'emergent mapa geopolític mundial i del nou (des)ordre mundial, fent referència a les realitats geogràfiques de la globalització; en segon lloc, ens defineixen les tres dimensions que comparteixen totes "les altres geografies" que apareixen al llibre, és a dir la invisibilitat, la intangibilitat i l'efimeralitat. Fins ara, aquestes dimensions han estat marginades en l'anàlisi geogràfica ja que només s'estudiava allò que era visible, tangible i de mitjana o llarga duració. Tenir en compte aquestes dimensions significa una revisió del concepte espai (que ha estat sempre tema central en la geografia), i també una revisió de la metodologia geogràfica. D'aquesta manera i tal com ens diuen els editors, "el saber geogràfic és avui més rellevant que mai. Els ciutadans i ciutadanes ... que han après a pensar en l'espai són mes lliures. I encara ho seran més si els ensenyem a centrar l'atenció en la comprensió de processos i problemes i a penetrar en l'invisible, l'intangible i l'efímer" [49] (no esta malament el repte que els editors ens proposen als geògrafs i geògrafes!).

En la ressenya dels diferents blocs i capítols del llibre, em centraré només en un capítol de cada bloc, ja que aquests capítols triats em semblen prou significatius del contingut total de l'obra.