La triple dimensió del salt endavant dels dos primers terços del segle XIX en una Barcelona que potser mai no havia pesat tant en la vida catalana i espanyola s'expressa ara en l'agrupació dels materials generats per l'encontre en tres volums, dedicats, respectivament, a la política, a l'economia i a la cultura.

* * *

El desenvolupament del Congrés va fer palès una vegada més – per si calia – que les fronteres que establim entre diferents facetes de la vida històrica – economia, cultura, política, etc.– no passen de ser artificis justificats per les necessitats de l'estudi. Resseguir amb un cert detall la història d'una col•lectivitat com la Barcelona dels anys 1808-1868, amb una dimensió que no sobrepassava el quart de milió d'habitants cap al final del període, i fortament jerarquitzada, vol dir trobar els mateixos noms de persones, unes vegades com a empresaris, unes altres com a polítics en exercici, i també com a agents actius en l'esfera de la producció i el consum de cultura. I de fet, és que la introducció d'innovacions tecnològiques o d'un ideari polític no són, per damunt de tot, fenòmens culturals?

Feta aquesta reserva a favor de la unitat de la matèria històrica, el present volum aplega els materials referits principalment a la política – la ponència i les set comunicacions

presentades a la segona sessió del Congrés, més un parell de treballs sobre institucions assistencials vistos en la sessió dedicada a Societat i les quatre comunicacions de la sessió de Fonts i Historiografia –, disposats en una única seqüència que parteix de la ponència, que abasta tot el període, i avança després atenent, en la mesura que ha estat possible, a l'ordre cronològic de les matèries tractades.

La ponència de Ramon Arnabat consisteix bàsicament en un estudi de les inflexions polítiques a través de la composició socioprofessional dels consistoris municipals, analitzada en detall. La identificació de les 1.358 persones que ocuparen magistratures en els setanta-cinc consistoris i les quinze juntes de les etapes constitucionals del període 1808-1868 és una aportació bàsica, molt significativa per a la interpretació social de les institucions del règim liberal. L'atenció al personal polític relaciona molt directament amb la ponència les comunicacions de Mercè Renom sobre les