El tercer article s’arrepenja en un ampli balanç de l’actualitat i emmarca les conclusions, que també poden ser les del llibre sencer, en les perspectives de futur: el paper de l’opinió pública: escenaris actuals i futures en la percepció del debat públic [78-133]. Amb aquesta idea al cap, Orviati ha analitzat gairebé vuit-cents articles apareguts a la premsa d’arreu de l’Estat espanyol al•lusius a les transformacions en l’etapa postolímpica. De tot plegat, es planteja: quin és el grau d’integració entre ciutadania i administració pública en el ‘model Barcelona’? La resposta: “Cal consignar que qualsevol escenari futur de Barcelona no podrà prescindir del senyal que, sigui com sigui, els Jocs Olímpics li han encunyat en el seu teixit no només urbà, potser el més evident, sinó també, i sobretot, nella cultura e nello spirito dei suoi abitanti” [3]

[Pau Alegre, la Conversió de Sant Pau, gener de 2004]