Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Carles Carreras (dir.): Geografia General dels Països Catalans, I : el clima i el relleu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992; 393 pp. Prefaci de Carles Carreras. Juan Romero i Pere Salvà; presentació de Carles Carreras; postfaci de Joan Becat. ISBN 84-7739-420-2.   Ressenya de P. Alegre  : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5  ·  6  ·  7
 

Els dos primers volums de la Geografia General dels Països Catalans són dedicats a la geografia física. En la presentació del que ara ens ocupa, el professor Carles Carreras, director de l’obra completa, remarca que “és l’ús i la percepció que l’home fa del seu medi el criteri organitzador del llibre i que ha dut els autors a fer un esforç d’integració” [XXV]. La promesa d’un esforç, doncs, per a endolcir, en el possible, les manifestacions més tibades d’anàlisi del territori, les quals podrien allunyar, o ensopir, la lectura del lector mitjà.

Aquest esforç ja es manifesta clarament en la redacció del primer gran apartat del volum: un estudi de climatologia regional de la mà de Javier Martín [1-110] junt amb col•laboradors puntuals. No és pas gens fàcil de fer empassar el llistat de factors i elements dels climes al lector mitjà. Només per relatar els factors climàtics, posem per cas, ja cal abocar una bona dosi de vulgarització. I se’n surt prou bé. Un exemple pot ser la descripció de la circulació atmosfèrica, en general i en particular, de l’àmbit d’estudi, un topant crucial per a justificar qualsevol explicació climàtica. La intercalació de paràgrafs clau que resumeixen l’anàlisi prèvia és una eina magnífica per a retenir l’interès del lector.

 

Potser, fins i tot, hauria estat bo haver encaixat, o bé remarcat tipogràficament, aquests fragments més significatius. Un altre exemple pot ser l’explicació de les llevantades, comunes a tota la mediterrània catalana i llenguadociana, que afegides a les tempestes convectives tardorals enterboleixen la consideració i percepció que fan propis i estranys en considerar ‘el temps’ de les nostres terres com a eminentment ‘bo’.

La distribució geogràfica de pluges i temperatures ocupa un bon plec de pàgines de comentari de mapes específics. “Els màxims de pluviositat es localitzen, sense excepció, on el relleu s’erigeix en un obstacle orogràfic notable”. [26] A les pàgines 40-46, gairebé a manera de falca dintre del text principal, es comenten les causes meteorològiques de diversos episodis de grans xàfecs i inundacions notables per les pèrdues materials i humanes que varen provocar. Ho va escriure amb Alejandro Pérez i Miquel Grimalt. No hi trobem, en canvi, indicacions sobre la temeritat dels humans en construir dintre les lleres del riu.

 

segueix...

 
  Pàgina preparada el
30 de juny de 2003
 
pau alegre · fecit · MCMXCIX
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi     Societat Catalana de Geografia
Casa de Convalescència
Carrer del Carme, 47
08001 Barcelona
 
 
@