“Aquest llibre vol ser, entre moltes altres coses,  /  una commovedora història de fidelitat. La història  /  santboiana és plena de pagesos i menestrals que a través  /  dels segles han portat el nom del patró de la parròquia,  /  Sant Baldiri. El llibre vol ser un homenatge als Baldiris  /  Santboians i, per extensió, a la població que els veié néixer.”
[endreça de l’autor]

No és pas la primera vegada que l’historiador i geògraf del Prat de Llobregat s’entafora i ens entafora en el passat de la societat santboiana. Cal recordar que, de fa molts anys, Jaume Codina ha estès les seves recerques per tot el delta del Llobregat i els terrals adjacents? Venint de terra endins, Sant Boi n’és el portal d’entrada. Ara, amb Les famílies santboianes (segles XIV-XIX) ve a completar el llibre A Sant Boi de Llobregat (segles XIV-XVII), publicat l’any anterior, de manera que la seva recerca sobre la història moderna dels santboians, malgrat hagi estat publicada en dos llibres separats, cal considerar-la, tant en intenció com en exposició de resultats, en el conjunt de les dues publicacions.

A fi i efecte d’acostar-se als agents anònims de la història local tan a prop com li ha estat possible, Codina s’ha servit i ha repassat un munt de documentació immens: un miler de testaments, mil quatre-cents inventaris post mortem, cent vuitanta llibretes de delmes i de comunió de 1583 a 1862. Tot això i més ofereix el riquíssim fons documental de la parròquia de Sant Boi esporgat pacientment i assenyada per Jaume Codina. Sobre aquesta base, la reconstitució que ens presenta en aquest llibre de l’inventari de les unitats familiars, dels homes i de les dones, que s’han succeït a la localitat des de les acaballes de la medievalitat és un treball d’una vàlua inqüestionable. Serà la base de partida indefugible dels treballs futurs d’interpretació i que la mateixa obra de Codina ja n’insinua possibles direccions a l’encalç dels clamorosos silencis de la història.

Aquest llibre d’inventari té, deliberadament, poca ‘interpretació’. Ho destaca justament el Dr. Dantí en el pròleg: “Jaume Codina no es proposa la constatació de models explicatius, d’altra banda sempre insuficients, sinó que aporta una bona part dels ingredients”, això