El subtítol "Reflexions sobre el procés d'urbanització a Catalunya" defineix amb força precisió el contingut del llibre Ciutats de ciutats, a través del qual el nostre consoci Oriol Nel·lo dirigeix l'esguard a les transformacions de Barcelona i el seu entorn metropolità al llarg dels noranta. L'autor, que és professor de geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l'Institut d'Estudis Metropolitans, presenta un assaig molt documentat, amb referències a especialistes de disciplines diverses, units, però, pel territori i la ciutat com objecte d'estudi.

En el primer dels cinc capítols en què s'estructura el llibre, Nel·lo s'ocupa, des d'una perspectiva europea, de l'obsolescència dels criteris tradicionals a l'hora de delimitar la ciutat, a causa de la progressiva urbanització del territori, i defineix la ciutat com un espai de convivència que exigeix un projecte que aplegui normes i valors en profit dels

interessos col·lectius. Aquí es tracta de la ciutat difusa i de la necessitat de definir nous límits de l'espai urbà, fruit d'un projecte col·lectiu, que contempli un determinat ordenament i unes determinades opcions de desenvolupament.

En el segon apartat del llibre, es fa una anàlisi acurada del procés d'urbanització de Catalunya, amb atenció a l'estructuració d'una xarxa de ciutats caracteritzada per la concentració de població i recursos al voltant de Barcelona. Aquí l'autor repassa un seguit de conceptes antitètics (equilibri-desequilibri, desconcentració-concentració, integració-dualitat, policefàlia-macrocefàlia, justícia territorial distributiva-justícia social), que han caracteritzat el debat territorial a Catalunya, entre el corrent de pensament que entén aquesta concentració com una amenaça