La lectura de les 57 comunicacions presentades al Congrés s'ordenà en tres tandes cadascuna de les quals de quatre sessions de treball simultànies. Els temes tractats a cada sessió s'expressen en la graella de la plana inicial de Venim del XVIII....

El programa es completà amb quatre taules rodones els lemes de les quals van ser:
els reptes de la geografia a l’ensenyament: de Bologna 2000 a la Ley de Calidad  /  la geografia en la societat  /  del postmodernisme a les noves geografies culturals  /  innovació, xarxes i fluxos en l'estudi del territori.. Cliqueu sobre els títols per a obtenir una impressió del debat que suscità.

Geografies per a una Societat global
diversitat, identitat i exclusió social

L'objectiu d'aquesta taula rodona era debatre la presència social dels professionals de la geografia amb una idea com a punt de partida: es pot parlar d'una "geografia sense geògrafs i d'uns geògrafs sense geografia"?. Segons Alex Tarroja, d'aquesta pregunta es desprèn el risc que els temes territorials puguin quedar acaparats per altres professionals i que els geògrafs, que tradicionalment han estudiat la complexitat del territori, perdin l'oportunitat d'identificar-se com a especialistes en un tema que els ha estat propi.

Per respondre, cada un dels membres de la taula va dissertar a partir de la seva experiència laboral i del seu compromís cívic en relació amb la geografia. En Macià Blazquez va detallar l'activitat del GOB en relació a la preservació del medi ambient a Mallorca així com la tasca desenvolupada pels geògrafs de l'entitat tant en els estudis com en la junta directiva. En Santiago Fernández va identificar les fortaleses dels geògrafs a partir de la seva experiència laboral; en la seva opinió són importants la visió territorial, la validesa dels coneixements generals adquirits, la capacitat de crear discurs cartogràfic i el treball de camp. N'Elisabet Sau va abordar els canvis detectats en les sortides professionals al llarg de la dècada dels noranta, sortides que mai han perdut el territori com a base de treball i va perfilar els

professionals de la geografia a partir del col·lectiu de socis de l'AGPC. Finalment, n'Oriol Nel·lo va relacionar la demanda de coneixements territorials de la societat amb les capacitats dels geògrafs i les geògrafes per explicar la complexitat de la societat, resoldre'n els conflictes i fer propostes per a la seva millora

En el discurs de tots els ponents van sortir dos elements que haurien de permetre incrementar la presència del col·lectiu dels geògrafs en la societat: la capacitat de fer propostes útils (eficients, sostenibles i equitatives) davant dels problemes i conflictes territorials que s'estan generant i la necessitat de generar "opinió" com a col·lectiu professional en els mitjans de comunicació sobre els temes en els quals som especialistes.

Finalment afegir que la taula va comptar amb la presència de l'Alcalde de Cerdanyola del Vallès, que va donar la benvinguda als assistents al Congrés de l'AGE i va dissertar sobre les possibilitats dels geògrafs i les geògrafes en les noves formes de gestió municipal que s'albiren.

[Elisabet Sau i Raventós, Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya]