Antoni Parramon i Tobau fou el darrer director del Col•legi Català de Sant Jordi, que l’any 1898 havia fundat Francesc Flos i Calcat, l’escriptor i pedagog que fou autor d’una Geografia de Catalunya. L’escola continuà, emparada en el CADCI, fins que fou tancada en temps de la Dictadura.
Parramon féu estudis a l’Escola Normal i a l’Escola superior de Mestres de la Mancomunitat de Catalunya i col·laborà en totes les experiències de renovació pedagògica amb el grup de mestres eixits de l’Escola de Mestres de Joan Bardina. Després de la guerra franquista, al refer-se la Deutsche Schule de Barcelona, hi entrà de professor, càrrec que exercí fins a la seva jubilació. El 1947, en reprendre les seves tasques la Societat Catalana de Geografia, s’hi allistà i fou un dels seus membres més actius en tot el període de la clandestinitat. Fou secretari de l’entitat entre els anys 1963 i 1968 i hi destacà per la seva perseverança i dedicació. [Lluís Casassas : “Obituari. Antoni Parramon i Tobau”, Treballs de la SCdG, 7-8 (1986), p. 157].
