La Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser fundada l’any 1951. Segons els seus Estatuts, té per finalitat l’estudi i la recerca econòmica i en procura la difusió. Encara que oberta a tots els corrents i problemes, la realitat econòmica catalana, la seva història i el seu esdevenidor constitueixen els nuclis fonamentals d’interès de la Societat.

Per complir amb aquesta finalitat, la Societat Catalana d’Economia organitza sessions de treball amb els afiliats destinades a presentar i discutir treballs publicats o en curs de preparació. En altres ocasions, són conferènciants catalans, de la resta d’Espanya i de l’estranger els que vénen a parlar de temes d’interès i d’actualitat. Moltes personalitats, no sols del món acadèmic sinó també del polític, econòmic i social, han estat invitades a la tribuna de la Societat.

La Societat Catalana d’Economia publica un Anuari de les seves activitats, en el qual es recullen també els textos de les conferències pronunciades en la Societat.

L’actual Junta de la Societat Catalana d’Economia està formada per: Pere Puig i Bastard, president; Artur Saurí del Rio, vice-president; Eduard Arruga i Valeri, secretari; Humbert Sanz i Garcia, tresorer;  Joan Elias i Boada, Pere Lleonart i Llibre,  Roldán Martínez i López, Ernest Sena i Calabuig i M. Antònia Tarrazón i Rodón,  vocals. La seu de la Societat és a l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, 08001 Barcelona, telèfon 93 324 85 81, fax 93 270 11 80. Presidents des del 1977 de la Societat han estat Josep M. Muntaner i Pascual, Antoni Serra i Ramoneda,  Joaquim Muns i Albuixech i Josep Jané i Solà.

L’any 1991, la Societat Catalana d’Economia convoca per primera vegada el Premi Catalunya d’Economia per premiar la millor obra, treball o estudi sobre l’economia catalana, el premi de caràcter biennal s’alterna a partir de 1996, amb el Premi Societat Catalana d’Economia, per a la millor obra treball o estudi en general sobre temes d’economia, i a partir de 1998, amb caràcter triennal, el premi Ferran Armengol i Tubau sobre assegurances.