Parnassius mnemosyne (Linnaeus, 1758)
CLIC A LA IMATGE PER AMPLIAR
Prem la opció que vulguis visualitzar:
Parnassius mnemosyne (Linnaeus, 1758)
Parnassius mnemosyne (Linnaeus, 1758)
Morfologia de l’adult
Parnassius mnemosyne és una papallona de mida mitjana l’envergadura de la qual oscil·la entre els 52 i els 63 mm. El color de fons de les ales és blanc i l’anvers de les ales anteriors només presenta dues taques arrodonides negres i una ampla vora de color gris. L’anvers de les ales posteriors no té taques, excepte en el marge interior. El dimorfisme sexual és poc aparent, tret del fet que en alguns exemplars les femelles són més grises. L’anvers de l’abdomen és negre i glabre en la femella i en el mascle també és negre, però amb una gran profusió de pèls blanquinosos, caràcter que pot servir per diferenciar-los fàcilment.L’espècie es troba representada mitjançant fotografies o dibuixos a la majoria de les obres dedicades a la fauna lepidopterològica europea (vegeu, per exemple, Higgins & Riley, 1980) i de la península Ibèrica (Manley & Allcard, 1970; Gómez Bustillo & Fernández Rubio, 1974). La seva reduïda ornamentació la distingeix de tots els altres Parnassius. Es podria confondre amb Aporia crataegi (Linnaeus, 1758), però aquesta no té cap taca alar.
L’andropigi es troba representat mitjançant dibuixos esquemàtics a Higgins (1975) i a Ackery (1975) i mitjançant fotografies a Fernández-Rubio (1991) i Olano et al. (1989). Fernández-Rubio (1991) en fa la següent descripció: uncus absent; tegumen bífid amb dues prolongacions laterals petites i punxegudes; saccus força desenvolupat; penis allargassat, de base ampla i bilobulada. El ginopigi el representa García-Barros (1982).
De la mateixa manera que P. apollo, la femella, després de la còpula, presenta un gran sphragis, que en aquest cas va des del tercer segment abdominal fins a l’extrem final de l’abdomen.
Sistemàtica i taxonomia
P. mnemosyne pertany a la família Papilionidae Latreille 1809, i a la subfamília Parnassiinae Swainson, 1840. Va ser descrita per Linnaeus, l’any 1758, a la pàgina 465 de la desena edició del Systema Naturae. La localitat típica és Finlàndia.
Tot i que té una distribució disjunta semblant a la de P. apollo, a diferència d’aquesta espècie, P. mnemosyne no presenta variacions locals gaire importants. Pel que fa a les poblacions del Pirineu, han estat adscrites a diferents subespècies: pyrenaica Turati,1907 (Hnec arcourt-Bath, 1896), descrita d’exemplars de diferents localitats dels Pirineus Centrals i Orientals francesos; vernetanus Frühstorfer, 1908, de Vernet, als Pirineus Orientals; republicanus Bryk & Peebles, 1931, dels Pirineus Centrals; ozalensis Gómez Bustillo & Gómez de Aizpúrua, 1977, descrita a partir d’exemplars de la Selva de Oza (Osca). Vives Moreno (1994) considera vernetanus nom vàlid per a la subespècie de P. mnemosyne que habita els Pirineus (ja que pyrenaica és un nom preocupat) i per a tots els altres tàxons sinònims d’aquest. Aquesta és l’opinió generalment acceptada avui dia i possiblement la que s’ajusta més a la realitat.
Únicament s’han descrit dues formes d’aquest papiliònid als Pirineus catalans: melaina (Honrath), que es caracteritza per tenir les taques de les ales posteriors borroses i esteses, i nigricans (nc), relativament rara, que presenta un gran melanisme.
Biologia
P. mnemosyne presenta una sola generació anual. La posta, segons Carter & Hargreaves (1986), té lloc al juny, i la femella pon els ous individualment a sobre de les plantes nutrícies, que aleshores ja són marcides. Segons Novak & Severa (1980), també pon els ous en diferents llocs propers a les plantes nutrícies.Els ous han estat estudiats i descrits amb tot detall per Eitschberger et al. (1994).
Sembla que pot hivernar en forma d’ou o d’eruga en el seu primer estadi, segons quina sigui la latitud i el clima. L’eclosió, o, en el seu cas, el final de la hivernació de les erugues, té lloc la primavera següent, durant l’abril (cf. Carter & Hargreaves, 1986).
L’eruga és negra amb berrugues petites també negres. Presenta una banda de punts d’un color entre vermell i taronja a cada costat del cos, situats per sobre dels espiracles. És, doncs, molt semblant a l’eruga de P. apollo, però més petita i els punts són en forma de triangle.
D’acord amb Novak & Severa (1980), les erugues creixen molt ràpidament, s’alimenten mentre hi ha sol i s’amaguen sota les fulles o pedres quan es pon. Acaben el creixement al maig.
La crisàlide es troba embolcallada d’un capoll sedós molt suau amb una lleugera capa de sorra a sobre (Gómez-Bustillo & Fernández-Rubio (1974) i Fernández-Rubio (1991)) o teixit entre les fulles (Carter & Hargreaves (1986)). No hem rebut entre les comunicacions personals cap experiència de cria en captivitat.
Pel que fa a les plantes nutrícies de P. mnemosyne, la bibliografia consultada recull com a més comunes les espècies del gènere Corydalis, que pertany a la família de les papaveràcies. Gómez-Bustillo & Fernández-Rubio (1974) i Sabariego & aragonés (1978) especifiquen que s’alimenta de Corydalis cava, C. solida, C. nobilis i C. claviculata, així com d’altres apaveràcies. Viedma & Gómez-Bustillo (1976) repeteixen aquesta relació i hi afegeixen els gèneres Sedum sp. (crassulàcia) i Prenanthes purpura (composta). Totes aquestes espècies es troben citades a la flora dels Països Catalans de Bolòs et al (1990), tret de C. nobilis.
Fenologia
P. mnemosyne és una espècie univoltina. De les dades recollides en el present estudi, procedents de la bibliografia o de l’estudi de col·leccions públiques (MZB) i privades, es desprèn un període de vol dels adults situat entre el maig i l’agost en funció de les localitats i de la meteorologia.
Entre les citacions recopilades, les més extremes són, com a més primerenca, la del 19.V.97, a Salardú, Vall d’Aran (C. Stefanescu Com. pers.), i, com a més tardana, la de l’11.VIII.77, al pla de Sallent, Ripollès (Masó & Pérez de-Gregorio, 1979). De totes maneres, el gros de les dades es concentra en el mes de juliol (76% de les citacions recollides).
Efectivament, com es pot veure a la figura 2, la màxima freqüència de citacions correspon al període comprès entre l’última setmana de juny i la quarta setmana de juliol. Per tant, es pot assenyalar amb una certa seguretat que, a la major part de localitats del Pirineu català, P. mnemosyne comença a volar a mitjan juny i a mitjan juliol torna a fer-se escassa.
Tot el que s’ha dit abans respecte al període de vol coincideix amb el que s’ha trobat a la bibliografia a l’abast. Segons Gómez Bustillo & Fernández-Rubio (1974), Sabariego & Aragonés (1978) i Fernández-Rubio (1991), el període de vol de P. mnemosyne al Pirineu s’estén del juny al juliol. Per la seva banda, Higgins & Riley (1980) i Carter & Hargreaves (1986) diuen que, en general, a Europa vola des de finals de maig fins al juliol.
Aquestes diferències d’apreciació del període de vol s’expliquen pel fet que, segons l’altitud de les localitats, el període de vol de P. mnemosyne comença abans o després, de manera que a les zones més baixes podem trobar els adults a finals de la primavera -és a dir, a finals de maig- i a les localitats situades a més altitud encara es troben adults a principis d’agost, ja ben entrat l’estiu (cf. Leraut, 1992; Novak & Severa, 1980). Finalment, com passa amb moltes altres espècies de muntanya, és ben segur que la meteorologia favorable o adversa pot influir avançant o endarrerint l’emergència dels adults.
Distribució geogràfica i altitudinal
P. mnemosyne presenta una distribució boreoalpina, semblant a la de P. apollo. La seva àrea de dispersió va dels Pirineus al nord d’Europa (fins als 64o de latitud nord) i s’estén per l’est fins a l’Iran, el Caucas i el centre d’Àsia. A Europa es troba pels principals sistemes muntanyosos, inclosos els Pirineus i les principals muntanyes del centre d’Europa, però vola en zones baixes a l’extrem nord de la seva àrea de distribució. Absent a Irlanda i les illes Britàniques, també falta al NO de Suïssa i a Dinamarca.
A la península Ibèrica queda confinada únicament als Pirineus, des d’Osca fins a Girona. És una espècie escassa i localitzada que a Catalunya manté nuclis poblacionals en diferents indrets de la serralada pirinenca. En aquest treball només s’han recollit dades de quatre comarques dels Pirineus catalans i d’Andorra. Aquestes comarques són la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà, la Cerdanya i el Ripollès. No hi ha, en canvi, cap citació de les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, el Solsonès i el Berguedà, encara que no es pot descartar que s’hi pugui trobar.
A Catalunya, com passa a la major part d’Europa, es pot considerar una espècie alpina i subalpina. A la figura 4 s’ha representat el seu rang de distribució altitudinal. Com es pot veure, l’òptim per a aquesta espècie se situa entre els 1.500 i els 2.000 m (73.1% de totes les dades), però ocupa un rang força més extens, que va des dels 600 m fins als 2.300 m. Com a localitats més extremes tenim les de Les (Vall d’Aran), a 630 m, i Ull de Ter (Ripollès), a 2.300 m. Aquesta distribució altitudinal està associada a la del gènere Corydalis, que és típic dels boscos humits de l’estatge muntà i subalpí, entre els 600 i 2.000 m (cf. Bolòs et al., 1990).
Pel que fa al seu habitat, prefereix els prats humits i herbacis al voltant o per sobre dels boscos de caducifolis i de coníferes (avetoses i pinedes de pi negre, principalment).
Citacions bibliogràfiques
BAIXA CERDANYA: La Masella (31TDG08, 1.775 m), VI.77 (Comissió de Lepidopterologia de la ICHN, 1977); Hotel Roc Blanc (la Molina) (31TDG18, 1.400 m), VI.74 (Romañá, 1975).
PALLARS SOBIRÀ: Port de la Bonaigua (31TCH32, 2.072m), VII.80 (Domènech, 1980); Esterri d’Àneu (31TCH42, 948 m) (Ibarra, 1974); València d’Àneu (31TCH42, 1.082 m) (Ibarra, 1974).
RIPOLLÈS: Pla de Sallent (31TDG39, 1.780 m), 11.VIII.78 (Masó & Pérez de-Gregorio, 1979).
VALL D’ARAN: Artiga de Lin (31TCH13, 1.700-1.900 m) (Ibarra, 1974); Pla de Beret (31TCH32, 1.800 m), VII.80 (Domènech, 1980); Hurno (31TCH12, 1.300 m) (Ibarra, 1974); Pleta de Molières (31TCH12, 1.650-1.800 m) (Ibarra, 1974); Ribera de Varradòs (31TCH23, 1.700-1.750 m) (Ibarra,1974); Salardú (31TCH23, 1.268 m) (Ibarra, 1974); Túnel de Vielha (31TCH12, 1.410 m) (Ibarra,1974);
Material estudiat i comunicacions personals
ANDORRA: Vall de Rialb (31TCH82, 1.900 m), 4.VII.92 (J. Dantart leg. et coll.).
BAIXA CERDANYA: Els Coms de Das (31TDG08, 1.900 m), 5.VII.79, 8.VII.81 (L. Domènech leg., in coll. MZB); Estanys de Malniu, Meranges (31TDH00, 2.240 m), 14.VII.92 (M. Rondós leg. et coll.); La Masella (31TDG08, 1.775 m), 28.VI.86 (J. Viader leg. et coll.); 21.VI.87, 1.VII.88, 30.VI.91 (E. Guzmán leg. et coll.); 24.VI.86 (A. Cervelló leg. et coll.); 26.VI.87 (P. Passola leg. et coll.); La Molina (31TDG18, 1.400-1.600 m), 25.VI.72 (L. Domènech leg., in coll. MZB); 29.VI.74, 11.VII.78, 9.VII.79 i 24.VI.82 (E. Macias leg. et coll.); 2.VIII.77 (E. Guzmán leg. et coll.); 24.VI.79 (C. Stefanescu leg. et coll.); 6 i 13.VII.82 (J. Bellavista leg. et coll.); 2.VII.83 i 6.VII.85 (J. Viader leg. et coll.); 26.VI.91 (L. Abós leg. et coll.); 17.VII.96 (J.M. Vidal leg. et coll.); De Pi a Pradell (31TCG98, 1.200-1.800 m), 6.VII.75, 10.VII.75 (L. Domènech leg., in coll. MZB); Puigcerdà (31TDG19, 1.204 m), 15.VI.14 (I. de Sagarra leg. in coll. MZB); 14.VII.77 (E. Macias leg. et coll.); Urtx (31TDG19, 1.200 m), 10.VI.84, 11.VI.85 (E. Guzmán leg. et coll.).
PALLARS SOBIRÀ: Estany de Baciver (31TCH32, 2.110 m), 21.VII.22 (Novellas leg., in coll. MZB); Pla de Boet (31TCH61, 2.000 m), 12.VI.97 (A. Cervelló leg. et coll.); Estany Gerber (31TCH32, 2.154 m), 23.VII.80 (J. Dantart leg. et coll.); Estany de Sant Maurici, Espot (31TCH31, 1930 m), 18.VII.78 (J. Bellavista leg. et coll.); 5.VII.80 (J. Dantart leg. et coll.); 5.VII.80 (J. Rius leg. et coll.); 14.VII.87 (M. Rondós leg. et coll.); Gerdar de Sorpe, Alt Àneu (31TCH32, 1.600 m), 19.VII.84 (J. Segarra leg. et coll.); Port de la Bonaigua (31TCH32, 2.072 m), 20.VII.69, 11.VII.74, 7.VI.76, 11.VI.77, 24.VII.79, 23.VII.80, 20.VII.84 (L. Domènech leg., in coll. MZB); 3.VII.88 (A. del Saz leg.); Tavascan (31TCH52, 1.550 m) 20.VII.77 i 1.VII.79 (A. Cervelló leg. et coll.).
RIPOLLÈS: Collada de Toses (31TDG18, 1.800 m), 12.VII.77 (E. Macias leg., in coll. J. Bellavista). Núria, (31TDG39, 1.958 m), 17.VII.93 (J. Pibernat leg. et coll.); Ulldeter (31TDG39, 2.300 m), 26.VI.93 (E. Guzmán leg. et coll.).
VALL D’ARAN: Artiga de Lin (31TCH12, 1.700-1.900 m), 7.VII.57, 18.VII.69, 7.VII.74, 12.VII.76 (L. Domènech leg., in coll. MZB); 17.VII.80 (J. Bellavista leg. et coll.); 20.VII.81 i 29.VII.81 (J. Viader leg. et coll.); Arró (31TCH13, 885 m), 18.VII.83 (L. Domènech leg., in coll. MZB); Bagergue (31TCH23, 1.419 m), 5.VII.81 (J. Dantart leg. et coll.); Pla de Beret (31TCH32, 1.800 m), 13.VII.76, 26.VII.78 (L. Domènech leg., in coll. MZB); Canal de Pomero (31TCH12, 1.800-1.900 m), 22.VII.80 (J. Dantart leg. et coll.); Carretera port de la Bonaigua (31TCH32,1.800-2.072 m), 11.VI.77, 24.VII.78, 23.VII.80, 20.VII.84 (L. Domènech leg., in coll. MZB); 11.VII.86 (Bellavista leg.); Es Bòrdes (31TCH13, 853 m), 11.VI.88 (C. Stefanescu leg. et coll.); Pla d’Hurno (31TCH12, 1.300 m), 22.V.97 (C. Stefanescu Com. pers.); Vall del riu Joèu (31TCH12, 1.600 m), 15.VII.76 (L. Domènech leg., in coll. MZB); Les (31TCH14, 680 m), 17.VI.66 (M. de Ibarra leg., in coll. MZB); 24.VI.83 (J. Bellavista leg. et coll.); 22.V.97 (C. Stefanescu Com. pers.); Pla de Mon, ribera de Varradòs (31TCH23, 1.700-1.750 m), 1.VIII.78, 10.VII.86 (J. Bellavista leg. et coll.); 8.VII.82 (J. Dantart leg. et coll.); 20.VII.87 (C. Stefanescu leg. et coll.); Montgarri (31TCH33, 1.643 m), 9.VII.74 (L. Domènech leg., in coll. MZB); Riu Nere (31TCH12, 1.350-1.600 m), 24.VII.80 (J. Dantart leg. et coll.); Salardú (31TCH23 1.000-1.500 m), 19.V.97 (C. Stefanescu Com. pers.); Salt del Pitx, ribera de Varradòs (31TCH23, 1.500 m), 30.VII.78 i 18 i 24.VII.80 (J. Bellavista leg. et coll.); 23.VI.90 (J. Segarra leg. et coll.); Sant Joan de Toran (31TCH24, 980 m), 19-21.VII.80 (J. Bellavista leg. et coll.); 19.V.90 (J. Segarra leg. et coll.); Valarties (31TCH22, 1.250-1.500 m), 14.VII.75 (L. Domènech leg., in coll. MZB); 23.VI.95 (A Cervelló leg. et coll.); Collada de Varradòs (31TCH23, 1.800-2.045), 1.VIII.78, 30.VII.78 i 18.VII.80 (J. Bellavista leg. et coll.); 20.VI.80 (J. Dantart leg. et coll.); Viella (31TCH13, 974 m), 8.VII.57 (L. Domènech leg., in coll. MZB); 17.VI.77 (L. Bosch leg., in coll. MZB); Vall d’Aran (sense localitat), VII.09 (M. Llenas leg., in coll. MZB).
Estatus i població
Tant P. apollo com P. mnemosyne són espècies protegides per diferents convenis internacionals. La primera està protegida pel Conveni de Berna (annex 2) i figura a la llista d’espècies del CITES (annex 2) i a l’annex 4 de la Directiva d’Habitats. La segona està protegida pel Conveni de Berna (annex 2) i també figura a l’annex 4 de la Directiva d’Hàbitats. En l’àmbit local totes dues espècies figuren a la llista d’espècies amenaçades de l’Ordre de 16 de març de 1993 del DOGC (Viejo, 1996).
Tot i ser una espècie protegida, P. apollo és present en una franja contínua que abasta gran part dels Pirineus catalans, i en la majoria de les comarques afectades es coneix un gran nombre de localitats. D’altra banda, en moltes d’aquestes localitats manté poblacions abundants i estables i, per tant, es tracta d’una espècie que a Catalunya, a diferència del que passa en altres països europeus, no considerem que estigui amenaçada. Sens dubte, pot ser considerada com una de les espècies més característiques de la fauna lepidopterològica pirinenca.
La situació de P. mnemosyne és força diferent. La seva distribució als Pirineus és molt més local i hi ha discontinuïtats manifestes entre les poblacions. Està ben estesa per la Vall d’Aran, on és una espècie relativament comuna, però a la resta del Pirineu sembla més escassa. L’existència de nuclis isolats, combinada amb el fet que les poblacions d’aquesta espècie estan generalment compostes per pocs individus, fa que es tracti d’una papallona certament vulnerable a Catalunya. En aquest cas, seria recomanable evitar-ne la recol·lecció, o, com a mínim, restringir-la als indrets on es troben les poblacions més estables i nombroses. En qualsevol cas la captura d’aquesta espècie amb finalitat merament col·leccionista no és avui dia recomanable.
Referències bibliogràfiques
Ackery, R.R., 1975. A guide to the genera and species of Parnassinae (Lepidoptera: Papilionidae). Bull. Br. Mus. nat. His., (Ent.), 31(4).
Bolòs, O. de, Vigo, J., Masalles, R.M. & Ninot, J.M., 1990. Flora manual dels Països Catalans. 1247 pp., 3579 figs. Editorial Pòrtic, Barcelona.
Carter, D.I. & Hargreaves, B., 1986. A Field Guide to Caterpillars of Butterflies & Moths in Britain and Europe. 296 pp. Collins, Londres.
Comissió de Lepidopterologia de la ICHN (Editorial), 1977. Comunicació als membres. Com. Comiss. lep. ICHN., 4: 1-2.
Domènech, L., 1980. Notes sobre els lepidòpters de les Comarques Lleidatanes (1a Part). Butll. Soc. Cat. Lep., 29: 19-21.
Eisner, C., 1955. Nomina collectiva. Parnassinana Nova, 5: 177-174.
Fernández-Rubio, F., 1991. Guía de Mariposas Diurnas de la Península Ibérica, Baleares, Canarias, Azores y Madeira. 1(1): 418 pp, 1(2): 408 pp. Pirámide, Madrid.
García-Barros, E., 1982. Ginopigios de los papiliónidos (Papilionidae Latreille, 1809) Ibéricos. SHILAP Revta lepid., 10(38): 137-140.
Gómez Bustillo, M.R. & Fernández-Rubio, F., 1974. Mariposas de la Península Ibérica. Ropalóceros. 1(1): 198 pp., 1(2): 258 pp. Ministerio de Agricultura, ICONA, Madrid.
Higgins, L.G., 1975. The Classification of European Butterflies. 320 pp. Collins, London.
Higgins, L.G. & Riley, N.D., 1980. A Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe. 452 pp., 63 pls. William Collins Sons & Co. Ltd., Glasgow.
Ibarra, M. de, 1974 Catálogo de Lepidópteros del Valle de Aran (Lérida) (I). SHILAP Revta lepid., 2(7): 190-220.
Leraut, P., 1992. Les papillons dans leur milieu. 256 pp. Bordas, París.
Manley, W.B.L. & Allcard, H.G., 1970. A Field Guide of the Butterflies and Burnets of Spain. 192 pp., 40 pls. William Morris Press Ltd., Manchester.
Masó, A. & Pérez de-Gregorio, J.J., 1979. Resultats de l’expedició lepidopterològica feta a Núria (Ripollès) el 11.VIII.78. Butll. Soc. Cat. Lep., 21: 10-13.
Olano, I., Salazar, J.M., Marcos, J.M. & Martín, I., 1989. Mariposas diurnas de Álava. 279 pp. Instituto Alavés de la Naturaleza. Vitoria.
Romañá, I., 1975. Notas sobre algunos Lepidópteros de la Cerdaña. SHILAP Revta. lepid., 3(9): 73-74.
Sabariego, E. & aragonés, I., 1978. Los Papilionidae de España. Cuaderno del Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias, 6: 40 pp., 7 pls. Ministerio de Agricultura, Madrid.
Viedma, M.G. de & Gómez Bustillo, M.R., 1976. Libro Rojo de los Lepidópteros Ibéricos. 108 pp., 7 pls. Icona, Madrid.
Viejo, J.L., 1996. La protección legal de los insectos en España o un viaje del deseo a la realidad (Insecta: Lepidoptera). SHILAP Revta lepid., 24(93): 5-19.
Vives Moreno, A., 1994. Catálogo sistemático y sinonímico de los lepidópteros de la Península Ibérica y Baleares (Insecta: Lepidoptera). (Segunda parte). i-x + 775 pp. Publicaciones del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Dirección General de Sanidad de la Producción Agraria. Madrid.
