Carex mairii es distingeix d'altres espècies del mateix gènere per tenir dues o tres espigues femenines compactes i arrodonides, que contrasten amb l'espiga masculina única, llarga i estreta, al capdamunt de la tija. A la imatge veiem els utricles de les espigues femenines inflats, ja madurs. Carex mairii viu en font i vores d'aigua neta, on és més aviat rar. El botànic Font i Quer el cita, a la seva flora del Bages publicada l'any 1914, de la font del Boix, prop del torrent de Julenques, al límit del terme de Sant Salvador de Guardiola. Quasi cent anys després, C.mairii continua en aquest lloc, on és presa la foto. Vegeu d'altres espècies de Carex: C.distans, C.flacca, C.pendula i C.vulpina.

[foto Jordi Badia]