L'any hidrològic 2004-05 (del setembre del 2004 a l'agost del 2005) ha batut pràcticament tots els registres de secada a Catalunya, també a la comarca de Bages. La pluja ha estat aquí només un terç de la mitjana esperada.
Els efectes d'aquesta secada als conreus i a la vegetació han estat nefastos. Molts arbres i arbustos perennifolis, en especial aquells que creixien en llocs rocosos o pendents amb poc gruix de sòl, s'han assecat totalment o parcial. Entre les espècies malmeses per la secada i amb paper rellevant a la vegetació hi ha la mateixa alzina, el marfull, l'arboç, el matabou, el boix, el galzeran i el garric. Entre els arbustos que millor han resistit l'eixut temible hi ha el càdec a les garrigues i, tal com ja havia demostrat anteriorment, l'aladern fals als alzinars. A les canals de Montserrat han patit també els estralls de la secada el teix i el grèvol. En comparació, l'efecte de la secada persistent no ha estat tan trascendent per als caducifolis. La brotada dels caducifolis afectats per la secada va ser tardana i escassa; i encara part de les fulles han caigut prematurament. Haurà estat una temporada perduda per als caducifolis, però, a diferència dels perennifolis, hauran mantingut la integritat.
L'àrea de la comarca amb la vegetació intensament afectada per la sequera extrema del 2005 supera la de les sequeres anteriors del 2003 i del 1994. A la foto, un alzinar a Montserrat amb nombroses alzines seques a causa del sequera del 2005, malgrat estar situat al vessant obac. [foto Jordi Badia]