El lledoner (Celtis australis) és un arbre originari de la Mediterrània oriental, plantat sovint a Catalunya i en particular al Bages per múltiples raons: com a arbre ornamental en parcs, carrers i masos; per la seva fusta flexible que s'utilitza per fer-ne eines agrícoles, sobretot les forques; pels seus fruits rodons, el lledons dolços i comestibles, i també pel brancatge que es donava com a farratge al bestiar. Actualment el lledoner es planta en zones urbanes amb la funció d'arbre d'ombra, en substitució dels plàtans, més propensos a adquirir malalties, causants d'irritacions de les mucoses amb els pèls dels seus fruits i acusats –amb poques proves– de produir al·lèrgia a algunes persones amb el seu pol·len. D'uns any ençà, el lledoner és freqüent també al Bages de manera subespontània, ja gairebé naturalitzat del tot, en zones de sòl fèrtil, gràcies a la disseminació dels lledons pels ocells.
El lledoner és un arbre amb tronc d'escorça llisa i grisenca que es ramifica fins a branquillons molt fins. En els exemplars més vells el tronc es pot buidar interiorment. La forma de la capçada és esfèrica i pot arribar a fer-se molt gran. Les fulles són caduques, de forma ovada o lanceolada, amb el marge dentat, afuades en una punta terminal corbada i amb la base asimètrica per recordar-nos que el lledoner, com l'om, pertany a la família de les ulmàcies.
Alguns lledoners destacats del Bages són el del mas el Suanya (Manresa), el de l'estació de Rajadell, el del pont sobre el Llobregat a Torroella de Baix (Sant Fruitós de Bages) i el de can Font de Cirerencs (Castellgalí). [foto Florenci Vallès]