Pinetell o molleric (Suillus collinitus). En altres comarques catalanes el nom de pinetell s'aplica al rovelló d'obaga (Lactarius deliciosus). Aquest bolet té la cutícula del barret més o menys mocosa i, com totes les boletàcies, la part inferior del barret recoberta d'una capa porosa que recorda l'espuma de tapisseria. [foto Jordi Badia]

Les arrels de la majoria de plantes augmenten molt la seva superfície de captació d'aigua amb sals minerals gràcies a les micorizes, que no són res més que filaments (hifes) dels fongs que fan aquest servei a la planta a canvi d'aliment. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats. La majoria de bolets comestibles que s'acostumen a collir al Bages neixen a la tardor i, com l'espècie que exposem, són òrgans reproductors de fongs formadors de micorizes amb els pins.