NOVETATS AL WEB
Maig 2008
El bolet d'esca (Fomes fomentarius) fa grans cossos fructífers de consistència suberosa damunt dels troncs morts dels arbres planifolis del bosc de ribera.
L'abellera becada (Ophrys scolopax), una de les abelleres més bellament acolorides, floreix als prats.
Els salers sempre tapats, article de Jordi Badia publicat a l'apartat observatori de natura de la revista el Pou, maig 2008.
Abril 2008
De caçadors-recol·lectors a consumidors-col·leccionistes, article de Florenci Vallès publicat a l'espai naturalmental del Pou Digital, 04.2008
Al Bages, l'ortiga major o ortiga gran (Urtica dioica) creix sobretot als sòls fèrtils de l'àmbit del bosc de ribera. És una herba temible, els seus pèls urticants es claven com minúscules xeringues.

La larva de la família hemeròbids, un insecte del grup dels neuròpters com les crisopes i les formigues lleó, caça activament pugons.

Dues herbes perennes del bosc caducifoli ombrívol s'han afanyat a florir abans que la volta de fulles dels arbres no sigui completa, la gatassa (Ranunculus ficaria) i la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides).
Els narcisos han florit, article de Jordi Badia publicat a l'apartat observatori de natura de la revista el Pou, abril 2008.
L'escarabat dels fems (Geotrupes vernalis) dóna exemple de reciclatge de materials de rebuig.
La lleteresa vera (Euphorbia characias) ha florit ja. Els herbívors la respecten perquè les fulles blavisses i sobretot les tiges rogenques secreten un làtex blanc, irritant, que brolla al trencar-les.
Març 2008
El Montcau sorprès per la nevada tardana, el diumenge de Pasqua.
Una constel·lació de flors d'agulletes de bruixa (Erodium cicutarium) embelleix les codines del PN de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac.
Taules de les onades de calor i les onades de fred a Manresa durant el període 1930 - 2007.
Gràfiques del nombre de dies amb precipitacions i de dies amb nevades al període 1930 - 2007.
Gràfica de les mitjanes mensuals del nombre de dies de boira a Manresa, anys 1988 - 2007.

Actualització de les taules i gràfiques de temperatures i de precipitacions a Manresa amb les dades registrades entre els anys 2000 i 2007 a l'estació meteorològica de La Culla. La sèrie de dades meteorològiques abasta ara des del 1930 fins al 2007. Les dades recents corroboren el progressiu increment de les temperatures mitjanes a partir de la dècada del 1980, amb el valor més alt, 14.9ºC, obtingut entre el 2000 i el 2007, més d'un grau superior a la mitjana de 13.8ºC del total del període. Les temperatures mínimes han pujat més clarament que les màximes i el nombre de dies de gelada s'ha reduït. La pluviositat de la dècada del 1980 i la dels anys 2000-2007 ha estat inferior a l'esperada.

Dos articles d'opinió sobre la gestió de l'aigua publicats al Pou i al Pou Digital: Burros amb orelleres per Jordi Badia i Falses fàbriques d'aigua per Florenci Vallès.
La papallona dels cards (Vanessa cardui) ha tornat ja del sud, on ha passat el mesos més freds. Pel fet notable de la migració, és una de les primeres papallones diürnes de la temporada que es veuen volar entre les flors també primerenques.
La fotja (Fulica atra) neda a les aigües tranquil·les de l'aiguamoll de la Bòbila, enmig de l'estol d'ànecs collverd.
El lloreret (Daphne laureola), un arbust inconfusible per les fulles lluents, agrupades en roseta a la part alta dels troncs esvelts i molt poc ramificats, ha florit ja als alzinars.
L'abella de la mel (Apis mellifica), laboriosa els dies que el sol ja comença a escalfar, recol·lecta el pol·len de les flors d'un exemplar mascle d'aladern; ja en té els cistellets plens.

Un mascle de la libèl·lula Calopteryx haemorrhoidalis atrapat en una teranyina.

Nou apartat d'hemeroteca que recull articles naturalistes signats per autors de la ICHN-Bages i publicats prèviament a d'altres mitjans, en particular a la revista manresana d'informació i opinió El Pou.
Febrer 2008
Posta i larva de frigània (O.Trichoptera), un insecte de metamorfosi complexa amb adults semblants a papallones però amb pèls a les ales i larves aquàtiques que es construeixen un estoig protector a mida.
Estimant la terra a través d'imatges, el blog de fotografies de les sortides naturalistes de la delegació del Bages de la ICHN del curs 2007-08 per Marta Queralt López.
Mapa geològic de Catalunya amb la delimitació de la comarca de Bages.
Mapes a gran escala del braç de mar que des de l'Atlàntic entrava per l'actual depressió de l'Ebre fins al Bages a les èpoques de l'Eocè mitjà (40 milions d'anys) i l'Eocè superior (35 milions d'anys), el temps en què es van dipositar la majoria dels materials que constitueixen les roques del Bages.
El pela-roques (Tichodroma muraria) camina per les parets de Montserrat, com si la gravetat no anés amb ell, a la recerca d'insectes, aranyes o cucs. Quan obre les ales, descobreix el vistós plomatge vermell.
Abans de treure les fulles noves, l'avellaner (Corylus avellana) s'engalana amb els aments pènduls de flors masculines.
Gener 2008

Montserrat emergeix i projecta l'ombra, aureolada amb un bonic espectre de Brocken, damunt de l'estrat de boira i núvols baixos que cobreix la Catalunya central alguns dies d'hivern amb temps anticiclònic.
Dues erugues de papallona ben característiques: la de la papallona de l'arboç (Charaxes jasius) de color verd lluent i la de Stauropus fagi, un notodòntid, de forma raríssima amb potes llargues i primes i postura contorsionista.
A banda de la coneguda cassanella en forma de bola, quatre cecidis més del roure ocasionats per petits himenòpters cinípids: els d'Andricus coriarius, Andricus viscosus, Neurotenus numismalis i Neurotenus quercusbaccarum.
Entre les nombroses espècies de cuagres o llores, dues de les més comunes: Russula decipiens dels alzinars i les rouredes i Russula torulosa de les pinedes.
Cystodema amianthinum és un bolet petit i gràcil, dels més freqüents entre la molsa dels racons humits de les pinedes.
Pous de glaç de l'Obac Vell (Vacarisses, Vallès Occidental) i de la vall de Rajadell (Manresa). Els nombrosos pous de glaç de Catalunya, en indrets on als hiverns actuals la neu i el glaç escassegen, testimonien l'escalfament global.
Visitem la torre de Castellnou per avaluar la recuperació de la vegetació d'aquesta àrea després de l'incendi de Balsareny del 2005 i del gran incendi del Bages del 1994.
Ampliació de les explicacions sobre la geomorfologia del Bages amb mapes de l'àrea que cada tipus de relleu abasta a la comarca i imatges del Pla de Bages i de les zones plegades.
Formes singulars del relleu al Bages: el Cavall Bernat, el més imposant monolit de Montserrat; el pont de les Arnaules, un pont natural de roca calcària nummulítica i les ripple marks, ondulacions a la superfície de roques sorrenques deixades, milions d'anys enrera, pel moviment de l'aigua.
Descobrim la latrina on el conill (Oryctolagus cuniculus) fa les seves necessitats.
L'estrelleta de la pluja (Astraeus hygrometricus) és un curiós bolet que es manté al terra durant mesos; s'obre en forma d'estrella i fins s'enlaira en temps humit i es tanca en temps sec.
Desembre 2007
El fins ara extens capítol de geologia es divideix tres: la geomorfologia, les roques i els minerals i els fòssils. L'anterior capítol de brolles i prats secs també es separa en els seus dos components: les brolles i els prats. Amb aquestes noves divisions, l'estructura del Medi Natural del Bages es prepara per incloure més informació i suma un total de 20 capítols.
Compareu les fotos de l'àrea de la Bòbila de Santpedor, la inicial just acabada la restauració amb l'actual, per comprovar la seva transformació cap a un aiguamoll de característiques plenament naturals.
Els rat-penats de ferradura (Rhinolophus) tenen el nas transformat en un complex plec cutani en forma de ferradura que funciona com a òrgan emissor d'ones ultrasòniques. En repòs, a l'interior de coves, mines abandonades o golfes tranquil·les, pengen cap per avall, amb el patagi envoltant el cos.
Pontia daplidice és una bonica papallona diürna, coneguda també amb el neologisme de papallona de la mostassa perquè les erugues s'alimenten d'herbes de les famílies crucíferes, com la mostassa de camp, i resedàcies.
El rat penat comú o rata pinyada pipistrel·la (Pipistrellus pipistrellus), a més de ser freqüent i fàcil d'observar en vol a les àrees humanitzades, és la més petita d'entre les 10 o 12 espècies de rat-penat que probablement es poden trobar a la comarca de Bages.
La vespa comuna o germànica [Vespa (= Vespula) germanica] construeix grans vespers, amb milers d'individus. D'entre ells, hem trobat la reina, més grossa que les obreres.
Nou mapa geològic, redibuixat, de la comarca de Bages.
Dues herbes de florida tardana: l'esperó de cavaller o banyeta (Delphinium peregrinum ssp. verdunense), anual dels erms, vinyes i sembrats, i la Inula conyza, perenne de les vores i clarianes dels boscos.
El senglar (Sus scrofa), per la seva activitat sobretot crepuscular i nocturna, és difícil de veure; en canvi són molt notoris els rastres de la seva activitat. Fixem-nos en les seves petjades al fang i en els troncs gastats de pi on habitualment el senglar es rasca.
El cabusset (Tachybaptus ruficollis) és una au aquàtica de cos rodanxó que viu a les basses i aiguamolls amb bona cobertura de canyís i boga. El color castany viu que a l'estiu havia lluït al plomatge del coll i la cara, a l'hivern queda substituït per un discret to de palla.
El carlí (Hebeloma edurum) és un bolet de mida mitjana i color uniforme clar i indefinit, entre bru, beix i canyella, freqüent a les pinedes on sovint se'l troba abundosament formant erols.
Dues falgueretes que arrelen a les escletxes de les roques i dels murs ombrívols, la falzia roja (Asplenium trichomanes) i la dauradella (Ceterach officinarum).
Novembre 2007
El despreniment de grans blocs de roca de l'estrat culminal, un fet característic de les àrees de relleu tabular, al vessant de la vall de Grevalosa (Castellfollit del Boix).
Gloeophyllum sepiarium és un bolet de soca que creix a la fusta morta de pins; s'identifica pels porus allargassats a sota del barret que donen la imatge de falses làmines bifurcades o de laberint.
La vidalba o ridorta (Clematis vitalba) i el ginestó (Osyris alba) mostren els seus fruits a les vorades humides i clarianes del bosc; l'enfiladissa vidalba els seus plomalls i el ginestó les baies vermelles per descobrir que, malgrat la seva semblança amb la ginesta, no n'és parent.
L'origen de les formes convexes dels monòlits del relleu Montserratí en l'erosió diferencial de les franges rogenques de roca sorrenca i argil·lita intercalades al conglomerat.
L'enganyapastors (Lactarius zonarius) és un bolet amb la típica fesomia del rovelló però més pàlid, amb el barret de color groguenc amb cercles concèntrics ataronjats, làmines color crema i làtex blanc. Surt als alzinars. El seu gust picant el fa incomestible.
Dos bolets excel·lents comestibles que surten a la tardor a les rouredes: el rossinyol (Cantharellus cibarius) de color groc daurat vistós, i la trompeta dels morts (Craterellus cornucopioides) negra i gris, fúnebre i discreta.
La indiana o indianes, o fadrins-i-fadrines (Aster sedifolius) floreix ben entrada la tardor quan cap altra flor li fa ombra per ser, indiscutiblement, la més bonica del prat.
Octubre 2007
El ventall rogenc d'espigues de l'albellatge fasciculat (Dichanthium ischaemum) és una típica estampa de la tardor al Bages.
Dues de les herbes dels herbassars humits i vores de recs que, ja entrada la tardor, mantenen encara la florida vistosa: la menta d'ase (Mentha suaveolens) i el Senecio erucifolius.
La regeneració per rebrot de l'alzinar de la cara nord de Montserrat, cremat l'agost del 1986.
La serp blanca (Elaphe scalaris) quan és jove fa honor al seu nom específic perquè mostra un dibuix en forma d'escala al dors, que es transforma en dues bandes longitudinals fosques al fer-se adulta.
Sortides naturalistes de llevant a ponent de Catalunya. Programa de sortides guiades i gratuïtes, de periodicitat mensual durant el curs 2007-08, per conèixer 10 espais de natura interessant, d'est a oest del país.
Setembre 2007
El setembre és temps de verema. La vinya (Vitis vinifera) és un conreu mil·lenari al Bages, protagonista tant de les pàgines de la seva història dedicades al medi natural, la vegetació i el paisatge, com de les que recorden els fets socials, econòmics i culturals.
La cara nord, impressionant, de Montserrat no és una paret de conglomerat contínua; estretes canals per on s'enfila la vegetació aïllen successives unitats anomenades serrats.
Dues vespes: la vespa paperera (Polistes dominulus), molt comuna, i que construeix nius de cel·les hexagonals fets d'un material com de paper apergaminat i Prionyx kirbii, una vespa excavadora, solitària, d'aspecte i comportament fascinants.
La pipa (Ganoderma lucidum) és un curiós bolet de soca amb peu excèntric, de color caoba lluent per dalt i amb porus blancs per sota, que creix a la tardor sobre arrels mortes i branques caigudes, o prop de la base de troncs tallats.

El llangot d'ales vermelles (Calliptamus barbarus) és procliu a ocasionar esclats de població als prats, les brolles i les àrees cobertes d'arbustos a finals d'estiu i a la tardor.
La minúscula vida vegetal soportada per uns centímetres escassos de terra de les carenes aspres i les codines rocoses, abrusada pel sol a finals d'estiu, guarda encara una darrera sorpresa: la tendra florida de l'escil·la de tardor (Scilla autumnalis).
Tres cargols de la família helícids ben comuns: el cargol bover (Cryptomphalus aspersus) i el cargol vinyal o jueu (Otala punctata), ambdós grossos i amb conquilla fosca, i les cargolines (Theba pisana), més petites i amb conquilla clara, que en temporada seca es troben en gran nombre adherides a les tiges de fonoll.
Volucella zonaria és una mosca de la família sírfids que volta per les flors, de les més grosses que es poden trobar i amb l'abdomen ratllat de groc i negre com si fos una vespa.
Dues magnífiques aranyes, ambdues teixidores d'esplèndides teranyines: Argiope lobata, d'abdomen artísticament lobulat, i Araneus angulatus amb un parell de prominències agudes, com espatlles, al dors de l'abdomen.
Tres herbes de florida tardana: l'atràctilis (Atractylis humilis) dels llocs secs, la campaneta de fulla rodona (Campanula rotundifolia) escampada una mica per tot arreu i la jonca marina (Scirpus maritimus) de vora l'aigua.
Agost 2007
Tres espècies d'insectes de l'ordre heteròpters o xinxes: la xinxa assassina (Rhinocoris cuspidatus) que caça altres insectes o aranyes, Carpocoris mediterraneus atlanticus d'un bonic disseny de color ataronjat i el sabater (Aquarius najas) que llisca damunt de l'aigua no pas per art de màgia, sinó per la propietat física de la tensió superficial.
La vespa de galet (Scolia hirta), de cos negre amb dues franges grogues constrastades a l'abdomen, és el típic exemple d'himenòpter de la família Scoliidae.
La noguerola del el seu nom en castellà de cornicabra a l'espectacular agalla, de fins a 20 cm de llarg, causada per l'homòpter Pemphigus cornicularius.
Pomatias elegans és una cargolina terrestre però parenta de cargols marins, amb sexes separats i un opercle que tapa l'obertura de la conquilla per conservar la humitat quan el temps és sec.
L'escarabat de catorze punts (Acmaeodera degener), un buprèstid xilòfag, dobla en punts a la marieta.
Aprenem a diferenciar entre la tórtora (Streptopelia turtur) i la tórtora turca (Streptopelia decaocto), ambdues presents al Bages, la primera però només com a migradora estival i la segona sedentària.
El peix gat (Ameiurus melas) es reprodueix a l'estany de la Corbatera (Sallent).
Les malves crien específicament un fong, el rovell de la malva (Puccinia malvacearum), i un escarabat, el diabló de la malva (Lixus algirus).
Dos bonics escarabats de la família cerambícids: Corymbia rubra, de port elegant i que viu a les pinedes, i Chlorophorus varius, de colors groc i negre contrastats i que es troba a les joncedes i comunitats vegetals similars.
Quatre herbes dels prats, totes de bon conèixer per la bellesa de la seves flors: l'orenga (Origanum vulgare), la betònica (Stachys officinalis), la clora o centaura groga (Blackstonia perfoliata) i l'atxa, falla o escabiosa blanca (Cephalaria leucantha).
A vegades, quan el foc es transmet només per l'estrat baix del bosc, les pinasses sobreviuen a l'incendi forestal.
Acta que recull l'acord fundacional del Grup Autònom de Manresa de la ICHN, el dia 30.05.1975. Posteriorment el Grup passà a denominar-se Delegació del Bages.
La gala o cecidi causat per Plagiotrochus quercus-ilicis, en la forma fusifex, sobre el garric.
A l'estiu tota cuca viu; vegeu el poll del roser (Arge rosae), la mosca assassina (Laphria marginata), el coralet o xinxa de malva (Pyrrhocoris apterus), la xinxa puntejada (Graphosoma semipunctatum), el mascle adult de cuca de llum (Nyctophila reichei) i l'himenòpter Icteranthidium laterale, d'un esplèndid color ataronjat.
L'ull de bou o gravit (Pallenis spinosa) mostra els seus capítols estrellats, bonics encara que punxin, als fenassars i llistonars.
Juliol 2007
El trèvol de prat (Trifolium pratense) té els folíols tacats per una franja blanquinosa, per això la fantasiosa teoria del signe li atribuïa la capacitat de curar les cataractes dels ulls. Del què no hi ha dubte, és que el trèvol de prat és un excel·lent farratge.
Algunes herbes de la vora de l'aigua i dels sòls inundats, de florida estival: el magnífic cardó (Dipsacus fullonum), la boga de fulla ampla (Typha latifolia), el malrubí d'aigua (Lycopus europaeus), la matajaia, niella de rec o epilobi hirsut (Epilobium hirsutum) i la corretjola gran (Calystegia sepium ssp.sepium).
El marcòlic (Lilium martagon), una planta d'elegància innata, floreix en ple mes de juliol als boscos de les canals i les obagues més frescals.
La mosca escorpí (Panorpa communis) és un curiós insecte de l'ordre dels mecòpters, que es caracteritza pel rostre allargat.
Les prunel·les de bonica floració de color blau violeta, la vulgar (Prunella vulgaris) i la de flor gran (P. grandiflora ssp. pyrenaica), dues herbes dels prats frescals i que pertanyen la família labiades.
La c-blanca (Polygonia c-album) és un nimfàlid d'ales retallades i coloració críptica, amb una característica lletra ce blanca impresa al revers de les ales posteriors.
Dues plantes de la família liliàcies amb flors d'una bellesa sorprenent, realçada perquè al Bages es troben només rarament a alguns prats montans afortunats: el lliri de Sant Bru (Anthericum liliago), amb un raïm terminal de delicades flors blanques que trobem sobretot a les serres de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i la fritil·lària (Fritillaria pyrenaica), amb una flor solitària en forma de gran campana pèndula, sobretot al massís de Montserrat.
Dues herbes altes i de vistosa florida que es troben a les clarianes de bosc humides i frescals: la valeriana (Valeriana officinalis) de propietats medicinals i molt popular en infusió per facilitar el son, i la didalera groga (Digitalis lutea), metzinosa, amb acció sobre el ritme cardíac.
Juny 2007
El gran paó de nit o papallona bruixa (Saturnia pyri), una magnífica papallona nocturna amb un ocel pintat a cadascuna de les ales, és l'insecte més gros d'Europa.
Tres espècies del gènere Campanula que creixen a les vorades de bosc i prats frescals: la campaneta blava (Campanula persicifolia), la campaneta de bosc o d'ortiga (C.trachelium) i el repunxó o rapuncle (C.rapunculus). Vegeu també la campaneta gran (C.speciosa ssp. affinis).
La colobra escurçonera (Natrix maura), del tot inofensiva, imita la imatge i el comportament de l'escurçó.
L'abellot o borinot (Bombus terrestris) és un excel·lent pol·linitzador generalista que visita incansablement les flors de la brolla, dels prats i de les planes conreades.
La inflorescència de l'all porro o porradell (Allium ampeloprasum) llueix com una pilota feta de nombroses flors blanques o rosades, disposades molt denses a l'extrem de pedicels radials.
Filistata insidiatrix és una aranya robusta que construeix nius en forma d'embut a les roques arrecerades.
L'escarabat del romaní (Chrysomela americana) és petit, rodó i lluent; un típic representant de la família crisomèlids.
Dues espècies de rosers silvestres o gavarreres: el roser caní (Rosa canina), de bona mida i flors grans amb 5 pètals de color blanc o rosa pàl·lid, i el roser espinosíssim (R. pimpinellifolia ssp. myriacantha), menor i amb nombrosíssims agullons.
Vegeu el nou anagrama de la delegació del Bages de la ICHN, amb el parell de característiques fulles trilobulades de l'auró negre, un arbre relativament freqüent a la comarca.
Els prats esclaten de colors amb la primavera. Vegeu-ne com a mostra quatre herbes de vistosa florida: la rèvola (Stellaria holostea) de flors blanques, el lli de Narbona (Linum narbonense) que les té blaves, l'amargot (Urospermum dalechampii) dels grans capítols de color groc pàl·lid i la calabruixa petita (Muscari neglectum) de flors morades.
Maig 2007
Compte amb l'escurçó ibèric (Vipera latasti), de picada molt verinosa. Es reconeix aquesta serp pel seu cos rabassut acabat en una cua curta i sobtada, el dibuix en ziga-zaga, el cap triangular cobert d'escames petites, la pupil·la vertical i la punta del musell enlairada.
Entre març i octubre, exemplars solitaris del bell agró roig (Ardea purpurea) ressegueixen volant les valls fluvials, es refugien als canyissars o se'ls veu vora l'aigua atents a l'arribada d'una possible presa.
El fetjó rosat (Rhizopogon roseolus) és un bolet comestible, de forma arrodonida i tancada que apareix ran de terra o mig enterrat a les pinedes de pi blanc a la tardor i a les primaveres plujoses com la d'enguany.
La seqüència d'imatges de l'alliberament de les cigonyes a Santpedor: l'anellament per a la posterior identificació, l'espera un cop anellades, la sortida de l'aviari i el primer vol lliure.
Al nord i a l'oest de la comarca de Bages afloren terrenys sedimentaris d'origen continental del període Oligocè. S'han descobert icnites gravades en aquestes roques a la muntanya del castell de Cardona i les d'un ramat d'un mamífer suïforme gros, l'Entolodon (†), a prop de cal Pratbarrina (serra de Castelltallat, Sant Mateu de Bages).
Regeneració de la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) a la zona cremada l'any 1998 a la serra de Castelltallat a partir de les llavors dels exemplars adults supervivents del foc.
Un parell d'halòfits en expansió a la comarca de Bages a causa de la creixent salinització d'aigües i sòls pels residus de la mineria de potassa: el jonc marí (Juncus maritimus) i la nebulosa (Limonium catalaunicum). Vegeu també Frankenia pulverulenta.
La bonica prímula acaule (Primula acaulis ssp. acaulis) floreix a l'extrem oest del Bages, a les obagues de la serra de Castelltallat per damunt dels 600 metres d'altitud.
Abril 2007
El llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) exhibeix les escames de colors ben vius i contrastats; el cos verd amb dibuixos bruns com ocels al dors i taques de color blau als costats.
En temps humit, el cianobacteri Nostoc commune apareix com a masses gelatinoses de color olivaci damunt clapes de roca o de sòl nu. L'observació del Nostoc ens transporta als inicis de la vida a la Terra; des de fa milers de milions d'anys, el procés bioquímic de fotosíntesi inventat pels cianobacteris alimenta la vida a la Terra.
Polystichum aculeatum, una esponerosa falguera d'afinitat muntanyenca, es troba també a algunes de les canals més obagues de Montserrat.
La crosta de soca hirsuta (Stereum hirsutum) és un fong que podreix la fusta morta d'alzina; els seus cossos fructífers, com conquilles primes, creixen molt nombrosos a les soques i a les branques caigudes.
Després de set anys d'eixuta inactivitat, de les fonts Mentiroses de Monistrol de Montserrat torna a brollar un doll impetuós d'aigua, mercès a les pluges dels primers dies de la Setmana Santa.
Euproctis chrysorrhoea, una papallona de la temible família de lepidòpters nocturns limàntrids, defolia l'arboç allà on, uns anys després dels incendis, ha esdevingut l'espècie dominant.
Març 2007
La tórtora turca (Streptopelia decaocto), una mica més petita que un colom de carrer i de color més clar, es fa sentir a les planes i als parcs amb el seu crit escandalós en vol ¡kuirr!
La llagosta egípcia o mediterrània (Anacridium aegyptium), les femelles de la qual mesuren fins a 66 mm, és l'ortòpter més gros de la fauna catalana.
Scenidium nitidum és un bolet de soca amb la cara inferior coberta per cel·les hexagonals, ordenades com en una bresca d'abelles. Se'l troba als troncs morts d'alzina, en particular a Montserrat, damunt dels troncs d'alzina morts per incendis o durant els estius extremadament secs i calorosos.
Els líquens, la simbiosi indissoluble entre un fong i una alga, acoloreixen de tons bigarrats les superfícies de roques, del sòl o d'escorces d'arbre on, molt poquet a poquet, creixen si l'aire és net i humit. D'entre els nombrosos de líquens existents al Bages, presentem 4 espècies, totes elles freqüents, vistoses i de color clar: Cladina mediterranea i Cladonia foliacea dels sòls incipients damunt la roca i Ramalina farinacea i Parmelia caperata que destaquen sobre els troncs foscos de les alzines.
Febrer 2007
D'entre les espècies d'herbes punxoses de la família compostes i genèricament conegudes com a cards en presentem dues de ben característiques: el panical blau (Echinops ritro) dels prats secs i el card marià (Silybum marianum) dels cardassars en terrenys alterats.
L'espernellac (Santolina chamaecyparissus) és una mata aromàtica freqüent als terrenys secs, d'aspecte trist a l'hivern, però que a començaments d'estiu es farà veure pels nombrosos capítols de flors grogues al capdamunt de les tiges radials.
Els diferents troncs nascuts d'una mateixa soca a cadascuna de les alzines recorden el passat del carboneig a la serra de l'Obac.
Dues papallones, les erugues de les quals mengen plantes metzinoses i en conserven els verins confinats dins del propi cos per esdevenir elles també tòxiques o amb mal gust: l'esfinx de les lletereses (Hyles euphorbiae) i Zerynthia rumina que s'alimenta de l'original pistolòquia o herba de la marfuga (Aristolochia pistolochia).
L'eclosió dels ous de la papallona Euphydryas aurinia al revers d'una fulla de lligabosc, la planta de qual s'alimenta.
Gener 2007
Una nova secció a l'apartat de geologia dedicada a les coves. Al Bages hi ha cavitats naturals en tres tipus de roca: als conglomerats de Sant Llorenç del Munt i l'Obac com la cova Simanya, l'avenc del Llest i el Puig de la Balma- i de Montserrat és on es troba el major nombre de cavitats; a les calcàries marines s'obren les coves del Toll i de Les Toixoneres (Moià) que han proporcionat una extensa col·lecció d'interessants restes arqueològiques i paleontològiques de la fauna del quaternari; i a la sal de la muntanya de Sal de Cardona, on a més de la coneguda cova del Forat Micó, en anys recents s'han format la llarga cova dels meandres de Sal, la cova del Riu i un llac subterrani.
21 anys després de l'incendi de Rocafort, observem les mides dels roures rebrotats i dels roures plantats de gla.
El toixó (Meles meles) no es deixa veure sovint, però el delaten la seva inconfusible petjada i els seus excrements.
La gràfica de salinitat a l'aigua de la població de Sant Vicenç de Castellet durant l'any 2006 exemplifica les conseqüències que els lixiviats salins, originats a les muntanyes de residus de la mineria de potassa del Bages i incorporats a la xarxa fluvial i a les aigües subterrànies, ocasionen a la qualitat dels abastaments d'aigua depenents del riu Llobregat a la conca mitjana i baixa.