L'estudi de les característiques de
les roques que afloren al Bages
ens dóna testimoni de com i quan es van formar.
Les roques del Bages no són gaire antigues, geològicament parlant.
La majoria són del període Terciari
i algunes del Quaternari. Quan s'inicià
la sedimentació dels materials que actualment formen el rocam que aflora
a la comarca ja feia uns 23 milions d'anys que els dinosaures s'havien extingit,
però encara faltaven uns 37 milions d'anys perquè aparegués
la família dels homínids.
Començarem la història geològica del Bages a partir de
l'època en què es van dipositar els materials que formen les roques
més antigues que afloren a la comarca.
 |
 |
.
1.
Fa entre 42 i 35 milions d'anys (Eocè
mitjà, bàsicament) el Bages estava ocupat per un braç
de mar que inicialment formava part d'un gran golf comunicat amb l'oceà
Atlàntic. En aquest mar poc profund s'hi acumulaven els sediments fangosos
i sorrencs que més endavant van passar a formar part del subsòl
bagenc.
Al sud de la comarca, hi havia la línia de costa. Les zones on actualment
hi ha els massissos de Montserrat i de Sant Llorenç
del Munt llavors eren uns deltes formats per arrossegalls procedents d'una
serralada del massís Català, la zona continental que s'estenia
cap a l'actual Mediterrani.
Els esculls de corall, amb
una fauna molt variada, ocupaven les zones properes a la costa d'aquell mar
càlid, similar al Carib actual.
 |
 |
.
2. Fa al voltant de 35 milions d'anys (Eocè superior) el mar es va anar
restringint fins a assecar-se, cosa que va comportar la precipitació d'un bon gruix d'evaporites (sal gemma, potasses i guix) a la part més interna de la conca.
A Montserrat i a Sant
Llorenç del Munt persistia la sedimentació de grava.
 |
3.
Des de fa uns 35 milions d'anys fins ben entrat l'Oligocè(*),
el Bages va formar part d'una conca continental amb cursos fluvials que deixaven
una important sedimentació terrígena i llacs on es formaven calcàries.
La sedimentació terrígena va donar lloc a les roques detrítiques
rogenques (bàsicament lutites
i sorrenques o gresos) que caracteritzen
els sectors centroccidental i septentrional de la comarca. Aquests materials
recobreixen les evaporites
i els sediments marins dipositats abans.
A Montserrat i a Sant
Llorenç del Munt va continuar havent-hi sedimentació
gravosa.
(*) Es desconeix amb precisió l'edat de les roques més
modernes de l'Oligocè del Bages i no hi ha cap testimoni de sedimentació
terciària posterior a aquesta època.
 |
4.
Després de la sedimentació dels materials paleògens i fins
cap al Miocè mitjà (fa entre 16,4 i 11,2 milions d'anys), la influència
del plegament dels Pirineus va originar alguns plecs anticlinals, sovint estrets
i en part fallats, separats per amplis i suaus sinclinals.
Mentre es formaven els anticlinals, les evaporites subjacents es van intruir
diapíricament en els seus nuclis. A Cardona,
la formació salina, que originàriament es trobava a centenars
de metres de profunditat, actualment aflora com a conseqüència d'aquest
procés.
 |
|
 |
LLEGENDA |
5.
Des de fa, com a màxim, 13 milions d'anys (Miocè mitjà)
fins a l'actualitat hi ha hagut un intens buidatge erosiu de la conca de l'Ebre
que ha estat el principal responsable de l'aspecte del relleu bagenc actual.
Al començament d'aquest interval, va desaparèixer la xarxa fluvial
que fluïa cap al fons de la depressió de l'Ebre i es va establir
l'actual. Això va ser degut a l'enfonsament del massís Català
i a l'aixecament simultani de la conca de l'Ebre, de la qual, en el sentit geològic
del terme, forma part el Bages.
La resistència desigual dels diferents estrats ha fet que l'erosió
modeli relleus ben destacats allà
on la roca és coherent (difícil d'erosionar), com és el
cas de Montserrat, davant de
zones deprimides, amb predomini de materials fàcilment erosionables,
com la de Sant Vicenç
de Castellet. Els fenòmens càrstics (associats a coves i avencs)
causats per la dissolució de les roques (a la comarca, sobretot conglomerats,
però també calcàries
marines i evaporites) també
s'han de tenir en compte per explicar l'origen de relleu actual.
La xarxa fluvial dels
rius Llobregat i Cardener constitueix el sistema de drenatge actual que
continua l'evacuació dels productes de l'erosió cap a la mar Mediterrània.
Aquest procés erosiu ha tingut localment episodis de sedimentació
enregistrats a les terrasses
fluvials quaternàries (no representades a l'esquema), que constitueixen
graveres.
[Oriol Oms, Florenci Vallès i Josep Biosca]
