Guix (CaSO4·2H2O, sulfat de calci hidratat) de Sallent. El guix és un mineral tou que podem ratllar amb l'ungla -defineix el grau de duresa 2 de l'escala de Mohs-; incolor, blanc, grisenc o vermell; però de ratlla inequívocament blanca. Adopta diferents formes de cristal·lització: làmines translúcides amb una exfoliació molt bona, cristalls incolors en forma de punta de fletxa, fibres, masses compactes integrades per cristalls diminuts que generalment són blanques (varietat alabastre)... El guix que acostumem a trobar sol ser l'anomenat guix secundari, procedent de la hidratació de l'anhidrita (CaSO4), que a la vegada es va formar a partir d'un guix primari.
La major part del guix de la Catalunya Central es va formar a finals de l'eocè, en les primeres etapes de l'evaporació del mar que cobria gran part d'aquesta zona, procés que finalment va donar lloc a la sal gemma i la silvinita de la formació Cardona. Hi ha guix als marges de la formació Cardona; com és el cas d'Artés, Avinyó, Igualada, Òdena i Collsuspina; i just a sota seu. També hi ha guix, com el de Súria i Sallent, format per evaporació de llacunes continentals. El guix és explotat actualment a Igualada i a Òdena, dos municipis de l'Anoia molt propers a l'extrem sud-oest del Bages, i s'havia explotat també a Súria i a Artés; sempre per al seu ús en la construcció. Les roques argiloses roges de la formació Artés es veuen sovint travessades per estretes vetes blanques de guix fibrós. [foto Joaquim Sanz / Museu de Geologia Valentí Masachs]