La vespa paperera o polístid (Polistes dominulus [= P.gallicus]) és, juntament amb la vespa germànica [Vespa (= Vespula) germanica] una de les vespes més comuna al Bages. Els polístids es diferencien de les vespes de la família vèspids per la base de l'abdomen més estreta i per les sevs colònies més petites. La vespa paperera es troba sobretot en zones arbustives, brolles i prats, sovint rondant la carn o les fruites madures. El nom de vespa paperera prové del niu fet d'un material com de paper apergaminat, sovint construït entre diverses femelles joves. Aquest niu, com un pom inclinat avall, se sosté per un peduncle gruixut de la branca d'un arbust arrecerat, al forat d'una paret o d'un totxo, o sota d'una teula. Consta de nombroses cel·les idèntiques, de secció hexagonal i d'uns 2 o 3 cm de fondària. Un cop fet el niu, una de les femelles s'erigeix com a reina dominant i, si n'hi ha, devora els ous de les altres femelles que queden relegades a obreres. Les cel·les ocupades per pupes en procés de transformació a adult s'identifiquen per la tapa de fils blancs entreteixits. A la imatge, una vespa paperera posada damunt d'una umbel·la de matabou (Bupleurum fruticosum). [foto Jordi Badia]