El cargol ratllat (Cepaea nemoralis) no és difícil de veure als boscos i prats del Bages. Aquest cargol presenta una gran variabilitat tant pel que fa al color de fons de la conquilla, que va del groc pàl·lid a l'ataronjat, com pel que fa a les ratlles que aquesta presenta, que poden ser des de molt amples fins a inexistents i des de molt marcades fins a borroses. Aquesta variabilitat té valor adaptatiu, com ho demostra el fet que els Cepaea nemoralis de les dunes fixades són uniformement grocs i tenen el llavi extern de l'obertura de la conquilla (el peristoma) clar, dos caràcters que afavoreixen el camuflatge i la termoregulació en un hàbitat càlid. Se sap, però, que les pressions selectives no són únicament tèrmiques o de depredació. Es poden trobar acumulacions de conquilles destrossades de cargol ratllat al voltant de les pedres que el tord (Turdus philomelos) utilitza com a encluses contra les quals trenca cargols sacsejant-los amb el bec. [foto Florenci Vallès]