La riera de Mura, de Sant Esteve o de Nespres neix a l'àrea de natura protegida del Montcau i la serra de l'Obac, fruit de la confluència dels torrents d'Estenalles i de la Fontfreda, i discorre cap a l'oest fins a trobar el Llobregat prop de Manresa. En la seva travessa, la riera de Mura talla i exhibeix la sèrie de diferents roques sedimentàries eocèniques marines -conglomerats, gresos, margues i calcàries- on obre una profunda vall. A trams, com veiem a la foto superior de la zona de Sant Esteve, la vall capriciosa s'entreté en meandres flanquejats per parets de roca. La consistència variable dels estrats de roca fa que l'aigua sovint no flueixi en làmina sinó que salti esglaonada entre gorgs, com veiem a la foto de baix. La capçalera de al riera de Mura s'inclou al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, però és precisament aquí on rep l'abocament de les aigües residuals sense depurar de la petita població de Mura i on hi ha una petita presa. Més avall la riera discorre lliurement per espai natural durant molts quilòmetres fins a la confluència al Llobregat, on només cal lamentar la captació, sovint abusiva pel cabal circulant, per abastir una urbanització del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort. Per la seva poca artificialització, la riera de Mura és susceptible de protecció integral, des del naixement fins a la desembocadura, com a exemple de riera de règim mediterrani. [fotos Jordi Badia]