El senglar (Sus scrofa), el parent salvatge del porc domèstic, viu a la majoria dels boscos euroasiàtics, però és especialment freqüent als nostres alzinars. S'alimenta de fruits (al Bages sobretot de glans), i d'arrels, bulbs i rizomes que excava amb el morro. També menja animals. Com gairebé tots els mamífers dels nostres boscos, el senglar no es deixa veure fàcilment, els seus hàbits són sobretot crepusculars i s'amaga de dia entre la vegetació espessa. En canvi, és un animal que deixa constància fefaent de la seva activitat. Els seus rastres més freqüents són les petjades fondes de dos dits oberts gravades al fang dels bassals dels camins i de les vores de les basses -tal com mostra la imatge del mig a l'esquerra-, les furgades amb el morro, sovint en àrees prou extenses, per desenterrar arrels, bulbs, cucs o bolets comestibles -com es veu a la foto de sota a dreta obtinguda a Montserrat- i el desgast dels troncs d'arbres, normalment pins, que utilitza habitualment per rascar-se i que acaben sense escorça i amb el volt de la base trepitjat -tal com mostra la imatge de sota-. Alguns pèls negres i gruixuts adherits amb fang al tronc proven que és el senglar el culpable del perjudici a l'arbre. Amb el llop extingit a Catalunya, l'únic depredador que s'enfronta a un senglar adult és l'home. [fotos Jordi Badia (dalt, mig a la dreta i baix) i Florenci Vallès (mig a l'esquerra)]