PRESENTACIÓ |
||||||||||
|
La Institució Catalana d’Estudis Agraris és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrita a la Secció de Ciències Biològiques. La seva seu és a l’IEC, carrer del Carme 47, de Barcelona. La ICEA és una entitat científica, tècnica, cultural, de reflexió, d’estudi i de debat de les diferents temàtiques de l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura catalanes i del món rural. La ICEA és una institució independent i plural. La seva actuació no té finalitat de lucre i es basa en la dedicació voluntària dels seus membres. Es finança a través de les quotes dels membres de la ICEA, el suport de l’IEC i subvencions especials que rep per a determinades activitats i de diferents indrets. L’actuació de la ICEA s’estén a les terres de llengua i cultura catalanes.
Els antecedents de la ICEA els trobem en un grup de persones, vinculades a l'agricultura catalana, que, després de la dictadura, veuen la necessitat de tornar a assolir les fites que havien tingut les ciències agràries durant les èpoques de la Mancomunitat i la Generalitat. Aquest grup aprofita la cloenda de l'Àmbit d'Agricultura del Congrés de Cultura Catalana, del 15 de maig de 1977 a Lleida, per crear una entitat que aplega els professionals que s'interessen a estudiar, discutir i cercar solucions de cara a la nostra agricultura, en uns moments en què es comença a veure la possibilitat de què Catalunya pogués assumir aquestes responsabilitats. Es crea una Comissió gestora, el mateix 1977, que anuncia els seus propòsits mitjançant una circular i, poques setmanes després, edita un opuscle en què presenta l'Institut Català d'Estudis Agraris i els Grups de Treball que s'hi han organitzat. El nom "Institut" apareix en els primers documents, però ben aviat, com que no és possible crear un Institut oficial, es transforma en una Institució d'Estudis Agraris, formada com Associació, que continua i amplia les tasques iniciades. L'any 1979 es legalitza la Institució i la seva Assemblea Constituent té lloc el dia 9 de juny de 1979, nomenant-se la primera Junta Directiva que va quedar constituïda com segueix:
El 1981 es presenta el 1r exemplar de Quaderns Agraris amb el núm. 0. Des de l’any 1980 la ICEA inicia gestions per a integrar-se a l’Institut d’Estudis Catalans com a filial i ho sol·licita, poc després, de manera formal. El 1983 l’IEC accepta la ICEA com a filial i la Institució trasllada el seu domicili de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona a la Casa de la Convalescència de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, seu de l’IEC. És adscrita a la Secció de Ciències i posteriorment a la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC. L'entrada a l'IEC dóna estabilitat a la ICEA i l'anima a plantejar-se nous objectius. Estableix relació amb la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent, i es relaciona amb els Catalans de l’altra banda del Pirineus. Inicia un treball de recerca, subvencionat per l’IEC. El 1984 es publica el primer Cartell de Premis convocant el Premi per a Estudiants. El 1985 es publica el Manual de Males Herbes dels Conreus de Catalunya, resultat d’un estudi (1981-1984), d’un grup de la Secció de Protecció Vegetal. L'any 1988 es celebra a Caldes de Montbui el I Congrés de la ICEA sobre Evolució i perspectives de futur de l'agricultura a les contrades de parla catalana. L’any 1989 el Govern de la Generalitat en un acte celebrat a Perelada, atorga la Placa de l’Agricultura Catalana a la Institució a títol col·lectiu, com a reconeixement de la tasca duta a terme al llarg dels seus anys de vida, i també diferents membres de la ICEA han estat guardonats amb el premi que atorga el departament d’Agricultura. El 1989 queda registrat el logotip de la ICEA i el 25 de gener de 1991, en una l'Assemblea Extraordinària, s'aproven els nous Estatuts, adaptats a l'IEC, que són els que regeixen la Institució des d'aleshores. L'any 1990 es celebra a Lleida el II Congrés de la ICEA sobre L'agricultura catalana davant el repte del Mecat Únic Europeu. A l'any 1994 és Girona la ciutat que acull el III Congrés de la ICEA sobre Agricultura i qualitat ambiental a Catalunya L’any 1995 l’Assemblea General, reunida en sessió extraordinària al Castell de Montesquiu, expressa la voluntat de reforçar el paper de la ICEA com a AGROFORUM o fòrum de debat, donant alhora un impuls a QUADERNS AGRARIS i definint unes renovades ORIENTACIONS ESTRATÈGIQUES.
Estatutariament la ICEA es regeix per l’Assemblea General de socis, i la Junta Directiva formada pel President, Vice-president, Secretari, Tresorer, quatre vocals de lliure elecció de l’Assemblea general i un vocal nat per cada secció elegit per la mateixa secció. Una Comissió Permanent, per delegació de la Junta Directiva, té cura dels assumptes de tràmit, autoritza les despeses a proposta del tresorer, té a càrrec les relacions internes i externes de les activitats, proposa a la Junta Directiva el calendari de reunions dels òrgans de la Institució, atén assumptes de solució immediata que no siguin objecte de l’Assemblea i dona compte dels seus acords i decisions a la Junta Directiva que els rectifica, si s’escau. Un Comitè de Publicacions format per un vocal de la Junta Directiva que el presideix, i cinc socis designats per la Junta Directiva té a càrrec les publicacions de la Institució. Inicialment les activitats es desenvoluparen mitjançant grups de treball que en 1978 foren els següents.
Es decideix, l’any 1979, estructurar la Institució per Seccions d’àrees d’interès. Les primeres Seccions establertes foren les de Protecció Vegetal, Forestal i Estudis Rurals. També es crearen grups de treball que més tard serien les bases de noves Seccions. En el dit any foren els grups de: ramaderia, ornamentals, economia i sociologia agrària, maquinaria i sòls. L’any 1981 ja existien estructurades les Seccions d’Agricultura General, Protecció Vegetal, Forestal i Estudis Rurals, en les que quedaren incluits els grups de treball que tenien afinitat. El grup de sòls de la ICEA es fusionà amb la Delegació Territorial a Catalunya de la Societat Española de la Ciència del Sòl, membre de la Societat Internacional de la Ciència del Sòl. La Secció de Ramaderia fou aprovada l’any 1987. La creació de la Secció d’Ornamentals i de Sòls fou creada el 1991. Als vint anys de la seva existència la ICEA està estructurada en vuit seccions:
L’article dos dels Estatuts de la ICEA en concreten les finalitats i conseqüentment les activitats i són:
Al llarg de la seva trajectòria la ICEA ha dut a terme conferències (101) cursos (40), jornades (69), jornades a la UCE (14), taules rodones (14), Debats (19) i Congressos (3). Si a aquests actes, més o menys estructurats, hi afegim presentacions de llibres, homenatges, redacció d’informes (especialment debatut va ser el que la ICEA va fer sobre la creació del Departament de Medi Ambient), etc. Es poden comptabilitzar més de 300 activitats. La Institució participa anyalment a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, amb una Jornada de temes agraris i a la Fira Agrària de Lleida a les seves Jornades Tècniques. Les activitats es realitzen en diferents llocs de la nostra geografia participant-hi grans especialistes de Catalunya, de l’Estat Espanyol i d’altres indrets del món. És difícil destacar alguna de les conferències, taules rodones o debats que la ICEA ha organitzat, tanmateix els temes tractats i les persones que hi han intervingut donen una idea bastant exacta de com ha evolucionat el sector agrari a Catalunya i quins han estat alguns dels seus protagonistes en aquest període. Bona part de les conferències i jornades organitzades per la ICEA, sobretot les que han tingut participació de conferenciants i ponents d'escoles i universitats no Catalans, han estat possibles gràcies a la col·laboració de l’IEC i de la Comissió Interdepartamental per a la Recerca i la Tecnologia de la Generalitat de Catalunya (CIRIT) Entre els cursos cal ressaltar el de Tecnologia Forestal (8 edicions) i les 15 edicions ininterrompudes del de Paisatgisme i Jardineria. La ICEA ha reflexionat en profunditat sobre l'agricultura, la ramaderia, l'agroindústria i la forest catalanes en els tres congressos que ha convocat fins ara. El primer, l'any 1987, a la Granja-Escola de Caldes de Montbui, en commemoració dels 10 anys d'existència i amb el tema Evolució i perspectives de futur de l'agricultura a les contrades de parla catalana. El segon, l'any 1990, a la Universitat de Lleida, tracta de L'agricultura catalana davant el repte del Mercat Comú Europeu. I el tercer, l'any 1994, a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, sobre Agricultura i qualitat ambiental a Catalunya Actualment s’està preparant el quart congrés que amb el lema "Les Noves tecnologies en l’ àmbit agrari" que es celebrarà a la Universitat Rovira i Virgili de Reus-Tarragona. Pel que fa a les jornades, la ICEA ha estat una avançada a l'hora de tractar molts dels seus continguts: Les virosis de les plantes, Les pluges àcides, La lluita integrada en fruiters, La prevenció d'incendis forestals i L'enginyeria genètica, o, en un altre nivell, L'agroturisme, varen ser estudiats i debatuts molt abans que fossin actualitat. Recentment s'han organitzat les jornades de Protecció vegetal, de les quals s'han fet tres edicions, amb molt d'èxit i està previst continuar-les. Així mateix hom ha d'esmentar les Jornades Agrosectorials amb un contingut específic sectorial, des de 1992 s'han pogut estudiar i debatre sectors tals com la indústria càrnia, els conreus extensius, el bovi de carn, la carn de vaqui, l'oli i l'olivera. En format de conferència o jornada han pres impuls als darrers anys els anomenats Debats Agraris que han donat cabuda als temes més diversos i d'actualitat. Pel que fa a estudis i recerca hem de senyalar: "Estructuració de la Defensa Fitosanitària a Catalunya" que fou tramesa a l’any 1979 al Molt Honorable President de la Generalitat i a l’Honorable Sr. Conseller d’Agricultura els quals agraïren la tramesa i la recerca sobre: "Fenologia i distribució de les males herbes dels conreus de Catalunya". Des de l’any 1984 es convoca anyalment el Premi per a Estudiants sobre treballs de recerca, bibliogràfics o d’assaig sobre agricultura. S’han rebut treballs premiats força interessants i meritoris que foren premiats. Cal especialment ressaltar la contribució de la ICEA en la recuperació de la terminologia catalana de les ciències agràries. En aquest sentit també ha estat molt útil la tasca realitzada pel Comitè de Publicacions de Quaderns Agraris, que ha revisat tots els treballs presentats i ha fet una tasca pedagògica important. Així mateix la ICEA ha col·laborat, en el seu àmbit, en el Diccionari General de la Llengua Catalana.
Des de els seus inicis la ICEA publica una revista periòdica, Quaderns Agraris, de la qual n’han sortit vint-i-quatre números ordinaris i quatre extraordinaris. La revista compren dues seccions, una de treballs de recerca originals sobre temes agraris i una altre d’opinió titulada Agrofòrum. A partir de l’any 1994 s’obre una nova línia de publicacions no periòdiques per a tractar temes més especialitzats, anomenada Dossiers Agraris, dels quals ja se n’han publicat vuit. A part de les publicacions esmentades la ICEA ha editat llibres i monografies, entre els que cal destacar l’edició facsímil del Costumari Català d’usos i costums del bon pagès sobre boscos i arbredes i el llibre Males herbes dels conreus de Catalunya.
La ICEA dóna cabuda a les inquietuds de diferents col·lectius.
Hi ha tres tipus de membres:
|