|
TECCA: Núm. 3 Gener 1999 |
 |
||
 |
JUNTA DIRECTIVA DE L’ACCA ACTUALITAT
SALUT 15 Obesitat i control del pes corporal TAULES RODONES 26 Els organismes modificats genèticament: reflexions des de l’Administració
sanitària 30 Els organismes modificats genèticament: un serial?
ENTREVISTA CIÈNCIA TECNOLOGIA ANÀLISI I CONTROL QUALITAT TECA @ LA XARXA NOTÍCIES 64
Notícies, fòrum, recull de premsa. AGENDA LEGISLACIÓ
ACTUALITAT El control oficial d’aliments a Europa: el fòrum FLEP Iñaki Eguileor, membre del Grup Directiu del FLEP, soci de l’ACCA Per comprendre el paper que representa el fòrum FLEP (Food Law Enforcement Practitioners) en el control oficial d’aliments a Europa, és necessari, en primer lloc, fer una sèrie de reflexions sobre el context en què va sorgir el fòrum. La Directriu del Consell 89/397/CEE relativa al control dels productes alimentaris va marcar una fita de gran transcendència en el desenvolupament legislatiu sobre el control d’aliments a la Comunitat Europea. Amb aquesta directriu s’esquerdava la política de desenvolupament exhaustiu de regulacions sectorials que, a més de tenir un procés laboriós fins a la seva aprovació, resultaven complexes i, de vegades, contradictòries en la seva aplicació pràctica. També incorporava a un text legal nous conceptes en el control alimentari, com ara els plans de formació d’inspectors, els programes coordinats de control dins la Comunitat Europea, els intercanvis d’informació, la possibilitat de crear un servei d’inspecció comunitària, les normes de qualitat per als laboratoris, la necessitat d’identificar els laboratoris oficials... Per tot això, no va sorprendre la gran expectació que va despertar entre les organitzacions responsables del control oficial dels aliments el simposi que va organitzar la Comissió Europea, el desembre de 1989 a Roma, per a la presentació i debat d’aquesta directriu. A aquesta reunió va assistir-hi una important representació dels diversos sectors i disciplines relacionats amb el control dels aliments (inspecció, laboratori, indústria, universitat...). En el decurs del simposi es van celebrar nombroses trobades sectorials i entre els implicats en el control oficial dels aliments a Europa, davant el repte de la implantació del mercat únic, es va identificar la necessitat de crear una organització que permetés conèixer-se i intercanviar informació a més d’assenyalar i corregir les inconsistències i dificultats en la pràctica del control alimentari. .../... Trobareu l’article sencer al número 3 de TECA SALUT Alimentació del malalt hospitalitzat Mercè Planes i Cleofé Pérez-Portabella, Unitat de Suport Nutricional, Hospital General Vall d’Hebron, Barcelona Durant l’hospitalització, l’administració d’una dieta adequada és una eina més dins tota l’estratègia terapèutica encaminada a pal·liar la malaltia. Els pacients que ingressen a l’hospital tenen un gran risc de presentar o desenvolupar trastorns de la nutrició. Poden presentar desnutrició (lleu, moderada o severa), sobrenutrició (essent l’obesitat una conseqüència en la seva progressió), i deficiències nutricionals específiques. A més, les situacions fisiopatològiques poden comportar trastorns en la metabolització dels diversos substrats nutritius. Les necessitats nutricionals es veuran, doncs, condicionades no sols per l’existència o no de trastorns de la nutrició, sinó també pels problemes metabòlics associats a les diverses malalties. .../... Trobareu l’article sencer al número 3 de TECA Obesitat i control del pes corporal Inmaculada Rafecas, José Antonio Fernández López, Xavier Remesar i Marià Alemany, Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona.. L’obesitat és una malaltia mal coneguda que afecta un nombre creixent de persones arreu del món. L’increment de la incidència de l’obesitat en alguns països s’ha atribuït a un increment del consum de determinats aliments i, sobretot, de les disponibilitats energètiques, malgrat haver-se produït durant els últims anys un descens significatiu en el consum energètic, en disminuir la ingestió de greixos i de sucre. Aquesta contradicció és explicada per alguns com una conseqüència del sedentarisme, per d’altres per la incidència de gens que regulen l’obesitat i encara uns altres l’atribueixen a causes desconegudes complementades per tots aquests factors. Sigui com sigui, la morbiditat lligada a l’obesitat és considerable i també ho és la mortalitat addicional que genera. .../... Trobareu l’article sencer al número 3 de TECA TAULES RODONES Els organismes modificats genèticament: reflexions des de l’Administració sanitària Eduard Mata i Albert, director del Programa de Reordenació de la Salut Pública a Catalunya, D epartament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya Durant el novembre i el desembre de l’any 1996 es va iniciar el descarregament, a diversos ports de la Unió Europea, entre els que hi havia el de Barcelona, de partides de soja que ontenien proporcions diverses d’una varietat d’aquesta espècie modificada genèticament per proporcionar-li una major resistència a l’herbicida glifosat. Aquest va ser el primer episodi d’un fenomen polèmic: l’autorització de comercialització dins de la Unió de diverses varietats vegetals modificades genèticament per a ser utilitzades com a mataria primera en l’elaboració d’aliments. Des d’aquelles dates hi ha un debat social latent sobre la utilització de la biotecnologia, entesa com l’aplicació de processos tècnics i industrials als sistemes biològics i als organismes vius, aguditzat per la publicació de les ultimes experiències sobre la clonació d’animals superiors. .../... Trobareu l’article sencer al número 3 de TECA Els organismes modificats genèticament: un serial? Rafael Tauler, químic, membre del BCDOS i de l’ACCA Sembla que va ser ahir, i continuem sense tenir clar com s’ha d’actuar amb els OMG des del punt de vista legal. Considerarem quatre etapes: 1. El 1990 la Comissió Europea publica les seves dues primeres directrius, la 90/219 i la 90/220, sobre l’ús confinat i l’alliberament intencionat al medi ambient dels OMG. 2. Des del 1996 i durant l’any següent, la Comissió publica les autoritzacions per a llavors de soia, blat i xicoira. El 1997 es publica el Reglament dels nous aliments, en el qual s’inclouen els OMG. 3. El Reglament 1813/97 inclou la soia i el blat MG en els nous aliments i fixa l’1-11-1997 com a data per a la seva entrada en vigor i, per tant, per al seu etiquetatge. Comença el desconcert. Com, quan i amb quins criteris cal etiquetar? Comença la posició trobada entre la Comissió. 4. Situació final. Ens referirem al punt de vista de la Unió Europea, ja que l’Administració espanyola, com veurem més avall, seguirà fidelment els passos de Brussel·les. Trobareu l’article sencer al número 3 de TECA ENTREVISTA De sobretaula amb la doctora Maria del Carmen de la Torre Ivan Boronat i Josep Calderón Quan pensàvem com introduir la doctora Maria del Carmen de la Torre se’ns va presentar un primer problema: com explicar, amb poques paraules, qui és aquesta dona? En no trobar-hi solució, perquè no en té, vam optar per l’opció més senzilla: deixar que el seu currículum il·lustrés els lectors. És per això que us presentem, en una taula adjunta, una versió resumida de l’historial de la doctora De la Torre. Quan hagueu donat un cop d’ull al quadre, convindreu amb nosaltres que la tasca de la presentació només podia fer-se així, si més no la part no personal. En l’aspecte personal ens vam trobar una persona afable que va accedir a respondre totes les nostres qüestions, però que es va mostrar inflexible en demanar-li que posés per a unes fotografies que il·lustressin aquesta entrevista. I la veritat és que allò que podem aprendre d’una persona prové d’allò que diu o fa, i no pas de la seva imatge física. Per tant, potser serà millor deixar que el paràgraf següent us defineixi la persona a iniciativa de la qual es va fundar l’ACCA. Trobareu l’article sencer al número 3 de TECA CIÈNCIA Toxines cianobacterials (i II): Factors ambientals decisius en la producció i estabilitat de les microcistines Maria del Carme Riva, Laboratori de Toxicologia Ambiental (INTEXTER, UPC), Ctra. nac. 150, km 14,5, 08220 Terrassa Els factors ambientals, tant físics com químics, són decisius en el creixement i en la producció dels cianobacteris. Això implica que les cianotoxines, i entre elles les microcistines, estiguin també influïdes pels factors que envolten l’hàbitat dels cianobacteris. Segons la revisió feta per Christoffersen el 1996 es coneix que a partir de mostres de blooms tòxics naturals recollides a vint llocs diferents d’ambdós hemisferis, les concentracions de toxines varien entre 3 i 8.600 ug/g de pes sec de cianobacteri. La diferència en el rang de concentracions és prou elevada, i per això es dedueix que són molts els factors que influeixen en els nivells de concentracions. .../... Trobareu l’article sencer al número 3 de TECA TECNOLOGIA Bona pinta. Millorant l’aparença dels aliments Donald E. Pszczola, editor associat de Food Technology Traducció de l’article «Lookin’ good» de la revista Food Technology L’aparença d’un producte alimentari és molt important. Els consumidors no compraran allò que no tingui bon aspecte. Per exemple, la carn pot tenir el color correcte, les maduixes poden no estar florides, l’amanida pot semblar fresca, però l’envàs del menjar pot fer mala pinta pel fet d’estar trencat o obert d’alguna manera. A banda de la frescor i la seguretat, hi ha moltes altres raons per les quals «fer bona pinta» és bàsic. Un producte amb un color brillant o una aparença inusual pot atreure una persona a comprar-lo. L’aparença pot indicar també que el producte és nutritiu, bo i, fins i tot, divertit. A continuació es discuteixen alguns dels ingredients o tecnologies que s’han dissenyat per bastir l’aparença d’un producte alimentari Trobareu l’article sencer al número 3 de TECA ANÀLISI I CONTROL Halometans en aigües i aliments Josep Calderón Des del començament del segle vint s’utilitza el clor per eliminar de l’aigua els microbis responsables del tifus, del còlera i d’altres malalties produïdes en ingerir aigua de mala qualitat. Als anys setanta es va descobrir que a causa de la cloració de l’aigua es generaven uns subproductes perjudicials per a la salut humana, el més abundant dels quals és el cloroform. En aquest article es mostren les diverses tècniques existents per a efectuar aquesta anàlisi, centrant-nos en el purge and trap com a tècnica d’extracció i concentració, i anàlisi posterior per GC-MS. Trobareu l’article sencer al número 3 de TECA QUALITAT Tècnica NIR: aplicació en el control de qualitat Gemma de la Cruz Almeida i Francesc Jordi Tomàs, Laboratorio Central, Cargill España SA (Divisió de Nutrició Animal) La tècnica NIR (Near Infrared Spectroscopy) ha demostrat ser un mètode analític ràpid, fiable i amb un cost de manteniment baix. Això ha contribuït a fer que la seva utilització s’hagi estès durant les dues últimes dècades i que actualment, sigui un mètode rutinari per efectuar controls de qualitat tant al laboratori com en la fabricació (on-line) en molt diversos productes. És important recordar que aquesta tècnica ha anant evolucionant de forma paral·lela als instruments i especialment a la matemàtica a utilitzar. La tècnica NIR gaudeix d’una infinitat d’utilitats i de múltiples avantatges quant a rapidesa d’obtenció de resultats; això sí, previ pagament del peatge que representa la seva calibració. Trobareu l’article sencer al número 3 de TECA TECA @ LA XARXA El nou web de l’ACCA Ivan Boronat Avui, acostumats al fenomen i usuaris habituats a la navegació per la xarxa, només podem fer-nos ressò de les novetats. I malgrat que pugui semblar poc adequat, el més convenient és mirar-nos el melic. L’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA) va estrenar el setembre de 1998 la seva nova pàgina web a Internet. Fins aleshores només havia estat una pàgina vinculada al web de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Ara ja és un llibre. Trobareu l’article sencer al número 3 de TECA EDITORIAL Aires nous Enguany, l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació fa vint anys. Si per a una persona d’aquesta edat seria precipitat fer balanç de la pròpia existència, per a l’ACCA són prou anys perquè ens hi atrevim. L’associació va néixer per iniciativa de la doctora Carmen de la Torre i d’un grup de professionals de tots els camps relacionats amb l’alimentació, amb la voluntat de constituir-se en una eina al servei de la interrelació i de l’enriquiment que s’obté a partir del contrast d’opinions sobre temes concrets vistos des de l’òptica de la pròpia especialització de cada membre. L’any 1992, i amb la voluntat de donar cos institucional a l’associació, l’ACCA es convertia en una filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Hem crescut en nombre de socis, hem evolucionat del neguit inicial a la serenor de saber-nos partícips d’una associació viva i amb una utilitat que cal aprofitar. S’han anat succeint les taules rodones, les jornades cientificotècniques i tantes altres activitats que han gaudit de l’acceptació general dels participants. Aquest bon resultat, però, no vol pas dir que ja estigui feta tota la feina; ben al contrari, és l’estímul que ens ha de fer engegar noves iniciatives. Una mostra d’aquest esperit és la creació de la primera publicació en català dedicada al món de l’alimentació, TECA. Tecnologia i Ciència dels Aliments apareix amb la voluntat de donar als professionals integrats en l’ACCA l’accés a coneixements amb els quals, atesa la seva dedicació a una àrea concreta del coneixement, no s’han familiaritzat. La revista ha renovat el seu esperit amb un canvi que comença per la introducció de gent jove en la direcció, després de l’arrencada inicial i de la consolidació del projecte. Aquest número que teniu entre mans n’és el fruit: s’introdueix el color a les seves pàgines, s’incorpora un nou format que dóna personalitat pròpia a cada secció, s’assegura la diversificació dels temes tractats... Amb la voluntat de convertir-se en el portaveu dels socis de l’ACCA, de les seves activitats, de les seves inquietuds, de l’esforç fet en les seves tasques professionals. Una nova mentalitat per fer-la eficaç i interessant per a tots els professionals del camp de l’alimentació. Una altra mostra de l’esperit de l’ACCA és l’aprofitament de les noves eines de comunicació, com és ara Internet. La pàgina de l’ACCA a la xarxa no solament ha crescut, sinó que també s’ha dotat de l’actualitat que la revista TECA no pot cobrir, atesa la periodicitat de la seva aparició. Ofereix la informació suficient perquè es pugui conèixer l’associació i perquè s’hi pugui participar. De la mateixa manera, ajuda la revista, en suport tradicional, incloent els resums de tots els articles que s’han publicat a TECA. I tot, amb un accés intuïtiu i ràpid. També s’impregna d’aquest esperit l’actualització del directori de membres de l’associació. Fent que la Junta Directiva de l’ACCA conegui els interessos dels associats podrà aconseguir-se una millor gestió de l’associació. Coneixent qui forma l’ACCA podrem fer que les activitats organitzades, els temes tractats per la revista i la informació facilitada a través d’Internet compleixi els objectius que van portar a la formació d’una associació com la nostra: el desenvolupament, la difusió i l’intercanvi de coneixements sobre ciències de l’alimentació i el foment dels interessos científics, tècnics i professionals dels seus associats i de la comunitat. Hem de mirar, doncs, endavant. I una manera de fer-ho és aconseguint que els membres de l’ACCA se sentin involucrats en la gestió de l’associació. En aquesta revista, a les pàgines d’Internet, a través del correu convencional o de l’electrònic, del telèfon o del fax, disposeu dels mitjans necessaris per participar i per responsabilitzar-vos de la marxa de l’associació. |
|
|
|
|