TECCA: Núm. 1 Novembre 1997
Editorial | informació

ACTUALITAT
5 Els additius inútils
Robert xalabarder 

7 OMG, i això què és?
Rafael tauler 

14 Cercant on cercar
Antoni portela 

CIÈNCIA
22Els components volàtils responsables de l'aroma dels aliments
Josep m. guadayol cunill 

ENTREVISTA
26De sobretaula amb... Josep Maria Ventura Ferrero
Antoni portela 

INFORMACIÓ
3
1QualMed, un respir a Internet
Miquel carreras 

QUALITAT
32
Implantació d'un sistema per al croissant en massa congelada
E. alonso, m. raventós 

SALUT
44
Greixos i substitutius de greixos: a la recerca d'un equilibri en benefici de la salut
james giese 

48Aliments sense gluten. La malaltia celíaca
josep pedró 

51La guerra al gluten
m. torralba

SEGURETAT I HIGIENE
52
Control de plagues en la indústria alimentària
carles peidro i carbonell 

TECNOLOGIA
57Estudi sobre el comportament de l'oli de gira-sol i l'oleïna de palma en el procés de fregida de patates chips
m.b. marcos muntal, m. raventós

65 La tècnica de conservació d'aliments per pulsacions elèctriques
olga martín belloso; gustavo v. barbosa cánovas

72 Les patents de tecnologia dels aliments

ACTIVITATS
77Resum de les activitats de l'ACCA

79Institut d'Estudis Catalans, 90 anys

81L'ACCA creix

82Normes de publicació

 


 

ACTUALITAT

Els additius inútils
Robert Xalabarder

Malgrat el títol d’aquest article, el seu autor fa una defensa dels additius alimentaris, encara que reclama una revisió de la llarga llista existent, per tal d’aclarir aquest clima de confusió en què sempre han estat i justificar-ne la necessitat, la seguretat i l’eficàcia.

Trobareu l’article sencer al número 1 de TECA

OMG, i això què és?
Rafael Tauler

Fins a la tardor de 1996 podríem dir que vivíem feliços. No sabíem res dels aliments que es van anomenar «transgènics» o, el que encara sona pitjor, organismes modificats genèticament (OMG), que molta gent va confondre amb les organitzacions no governamentals (ONG). Però aquells mesos, organitzacions anomenades «ecològiques» com Greenpeace, van començar a atacar multinacionals de l’alimentació, radicades a Alemanya, escalant per les façanes dels edificis centrals, fent manifestacions, escrivint als diaris, etc. I tot això perquè la Unió Europea havia autoritzat l’ús de soja modificada genèticament que arribava dels EUA.

Trobareu l’article sencer al número 1 de TECA

Cercant on cercar
Antoni Portela

Les noves eines de tractament i recuperació de la informació posen al nostre abast un volum de coneixements que serà determinant a l’hora de prendre decisions. Ignorar aquesta informació per desconeixement d’aquestes eines ens posa en inferioritat de condicions. Cal, doncs, cercar on cercar la informació. Amb les bases de dades amb accés en línia, i més recentment amb Internet, podem, des de la pantalla d’un ordinador, viatjar arreu del món i extreure la informació que ens cal.

Nota: Podeu consultar les adreces de l’Internet presentades en aquest article fent un clic aquí.

Trobareu l’article sencer al número 1 de TECA

CIÈNCIA

Els components volàtils responsables de l’aroma dels aliments
Josep M. Guadayol Cunill, del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Politècnica de Catalunya.

L’existència de nombrosos components orgànics volàtils dels aliments fa que aquests siguin més agradables per a menjar. Això fa que el coneixement d’aquests components tingui molta importància per a valorar un producte alimentari, encara que la seva aportació nutritiva sigui nul·la. Amb aquest article, es volen començar una sèrie de treballs que permetin separar-los i identificar-los.

Trobareu l’article sencer al número 1 de TECA

ENTREVISTA

De sobretaula amb Josep Maria Ventura Ferrero
Antoni Portela

El creixement de la indústria alimentària catalana en la segona meitat d’aquest segle que ara fineix és ben palès. Ho podríem demostrar amb unes quantes gràfiques agafant diferents paràmetres, però ens estimem més fer-ho amb la història: la història d’una empresa catalana nascuda en els difícils anys de la postguerra, la nostra i la de més enllà. De la mà dels seus fundadors, lluitant i no defallint davant l’adversitat (que també va haver-n’hi i no poca), va anar creixent més i més. Noves generacions s’hi van incorporar, nous temps, nous reptes, però l’empresa segueix creixent. Aquesta història no és altra que la de Nutrexpa, i la coneixerem de primera mà per un dels seus forjadors, un continuador de la nissaga: el senyor Josep Maria Ventura.

Trobareu l’article sencer al número 1 de TECA

INFORMACIÓ

QualMed, un respir a Internet
Miquel Carreras

Malgrat el títol d’aquest article, el seu autor fa una defensa dels additius alimentaris, encara que reclama una revisió de la llarga llista existent, per tal d’aclarir aquest clima de confusió en què sempre han estat i justificar-ne la necessitat, la seguretat i l’eficàcia.

Trobareu l’article sencer al número 1 de TECA

QUALITAT

Implantació d’un sistema de qualitat per al croissant en massa congelada
E. Alonso i M. Raventós, de l’ESAB

En els darrers anys s’ha produït un notable creixement del sector de la fleca congelada, especialment important a Catalunya. Dins d’aquest sector, el croissant en massa congelat pot considerar-se el seu principal producte. El sistema de qualitat que es proposa per al croissant en massa congelada es desglossa en els apartats següents:

  • 1) Control de la matèria primera
  • 2) Control del procés
  • 3) Control del producte acabat.
  • 4) Anàlisi de riscs i control de punts crítics (ARICPC)
  • 5) Auditories de qualitat.
Trobareu l’article sencer al número 1 de TECA

SALUT

Greixos i substitutius de greixos: a la recerca d’un equilibri en benefici de la salut*
James Giese

Per a valorar l’impacte sobre la dieta dels greixos, i els substitutius de greixos, els consumidors han de prendre decisions de manera informada.
*Traducció autoritzada de l’article «Fats and Dat Replacers: Balancing the Health Benefits» de la revista Food Technology.

Trobareu l’article sencer al número 1 de TECA

Aliments sense gluten. La malaltia celíaca
Josep Pedró

El present article tracta dels aliments sense gluten. Aquests aliments són consumits per persones que presenten intolerància al gluten. El text, a més a més d’exposar la definició i propietats del gluten, també tracta aspectes com la fabricació i comercialització dels productes.

Trobareu l’article sencer al número 1 de TECA

La guerra al gluten
M. Torralba, de Celíacs de Catalunya

La intolerància al gluten que pateixen algunes persones les obliga a ingerir una dieta lliure d’aquesta substància proteica. Això comporta un control ben estricte del procés d’elaboració dels productes que poden consumir aquests malalts, ja que tot sovint hi són presents sense un etiquetatge que ho adverteixi clarament. Les associacions de malalts lluiten aferrissadament per aconseguir una normativa que garanteixi la seva qualitat de vida.

Trobareu l’article sencer al número 1 de TECA

SEGURETAT I HIGIENE

Control de plagues en la indústria alimentària
Carles Peidro i Carbonell, biòleg i director tècnic de Fumix, SL.

Actualment, i cada cop més, el control de plagues ha deixat d’ésser un sistema per tal de solucionar problemes puntuals d’infestacions per a passar a ésser una part important del pla d’higiene global, i evitar així l’aparició de veritables plagues

Trobareu l’article sencer al número 1 de TECA

TECNOLOGIA

Estudi sobre el comportament de l’oli de gira-sol i l’oleïna de palma en el procés de fregida de patates chips
M.B. Marcos Muntal i M. Raventós, de l’ESAB

S’ha estudiat l’evolució de diferents paràmetres fisicoquímics (viscositat, color, acidesa, índex de peròxids, percentatge de compostos polars i composició en àcids grassos) en mostres d’oli de gira-sol i oleïna de palma, per tal d’estudiar el comportament d’aquests greixos durant el procés de fregida de patates chips, amb renovació periòdica d’oli. Es van realitzar un total de vuitanta fregides en condicions idèntiques per a ambdós tipus de greix. En acabar el procés, s’observen nivells baixos d’alteració i una major estabilitat en l’oli de gira-sol. Es parteix de nivells d’acidesa molt baixos, i els increments experimentats no superen, en cap cas, el 0,2 %; en el cas de l’oleïna, els increments són més grans. També s’observa un increment més gran de la fracció polar amb el temps de fregida de l’oleïna de palma, però en cap cas no arriba al límit legal del 25 %. Es produeix una tendència global a la baixa dels àcids poliinsaturats. L’oleïna de palma experimenta la degradació més gran en disminuir el seu contingut d’àcid linoleic en un 23,35 %. Existeix una bona correlació entre el percentatge de compostos polars, l’acidesa i la desaparició de l’àcid gras més insaturat, que indiquen el nivell d’alteració dels olis.

Trobareu l’article sencer al número 1 de TECA

La tècnica de conservació d’aliments per pulsacions elèctriques
Olga Martín Belloso i Gustavo V. Barbosa Cánovas, del Departament de Tecnologia d’Aliments de la Universitat de Lleida.

En els darrers anys s’estan desenvolupant tecnologies alternatives al tractament tèrmic per al processament dels aliments, entre les quals es troba l’aplicació de pulsacions elèctriques d’alta intensitat de camp. Aquest tractament destrueix els microorganismes per ruptura de la paret cel·lular, i la seva efectivitat depèn tant de factors elèctrics com de les característiques físiques i químiques de l’aliment i del tipus i naturalesa del microorganisme. L’efecte del tractament sobre els enzims que causen el deteriorament dels aliments està menys estudiat, però s’està trobant un alt grau d’inactivació enzimàtica. Els estudis sobre aquesta tecnologia fets tant al laboratori com en planta pilot estant donant resultats que s’espera que permetin, en un futur pròxim, la transferència d’aquesta tecnologia a la indústria.

Trobareu l’article sencer al número 1 de TECA

Les patents de tecnologia dels aliments
Document de l’Oficina Española de Patentes y Marcas (MINER).

El concepte de recerca va molt lligat al de patent; tant és així que costa d’imaginar una política de recerca sense l’existència d’un sistema de patents. L’Oficina Espanyola de Patents i Marques ha fet un gran esforç per oferir una sèrie de serveis que donen a conèixer a empreses i investigadors l’estat de la tècnica existent, i alhora protegir amb eficàcia les invencions que resultin d’aquesta investigació.

Trobareu l’article sencer al número 1 de TECA

EDITORIAL

Noves eines

Així que ens llevem ja tenim necessitat de menjar; una de les necessitats més primàries de l'home és la de nodrir-se. Ho va ser per a l'home de Cromanyó, ho és per a l'home a les portes del segle XXI i no costa gaire augurar que ho seguirà sent allà on l'home vagi en el temps i en l'espai.
El que sí que canvia, però, són les eines per poder satisfer aquesta necessitat. D'antuvi era a cops de pedra; més tard, la cosa es sofisticà amb l'arc, les fletxes, les llances; més sofisticació encara amb l'escopeta, els estris per al conreu de la terra, la ramaderia... Segles i segles nodrint-nos sense una indústria alimentària, sense unes ciències de l'alimentació. Ara les tenim, i penso que no hi ha cap persona, amb dos dits de front, que qüestioni aquesta indústria, aquestes ciències. Però i les de demà?

De segur que seguirem amb l'evolució, amb la sofisticació. Aquesta indústria, aquestes ciències són, si se'm permet, encara incipients. Vàrem estar més temps menjant a cop de pedra que ara a costa d'una i ndústria alimentària. Grans avenços fruit d'una investigació són a punt d'arribar; una alimentació més sana i per a tothom ha d'arribar algun dia. És un compromís que el món civilitzat ha de resoldre: no podem girar la cara durant més temps, perquè la història ens passarà factura. La capacitat de generar i assimilar nous coneixements, d'incorporar-los a processos productius i de treure'n un rendiment social i econòmic és el compromís que ens ha de moure. Això serà possible si hi ha una política de recerca decidida que aposti pel futur; si empresaris i institucions uneixen esforços i, per sobre del panorama actual -que no sempre és prou engrescador- si fan seva la màxima de «renovar-se o morir».

La Generalitat de Catalunya ha aprovat enguany el II Pla de Recerca 1997-2000; amb això es referma la voluntat de seguir el camí iniciat amb el I Pla, amb el convenciment de la importància que tenen al progrés cultural, social i econòmic del país les activitats de recerca i desenvolupament tecnològic.

Aquest Pla s'estructura entorn de set àrees de gestió -una d'elles és agroalimentació- i de dos grans programes horitzontals, un programa de foment general de la recerca i un programa de desenvolupament i transferència de tecnologia. Els recursos (diners) d'aquest Pla, més els detinats a R+D en els pressupostos de les universitats catalanes, més els destinats pel Govern central al seu Plan Nacional de I+D, es pot fer una valoració d'uns 220.000 milions de pessetes pel que fa als recursos públics que es pensen destinar a Catalunya per a recerca i desenvolupament durant els propers quatre anys. Aquestes són les noves eines, el motor que ens ha de permetre fer un pas més endavant tot complint els compromisos que hem adquirit.

Que sapiguem aprofitar-les!