Noves normes ortogràfiques sobre els noms en -es
(acord del 7 de febrer de 1984)

Aquest document fou publicat per primera vegada l’any 1990 en els Documents de la Secció Filològica, I, p. 78-80.

1. Les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans del 24 de gener de 1913 no fan referència a l’existència d’apel·latius o d’antropònims masculins en -as dins l’apartat 1, que regula l’escriptura d’a i e. En altres apartat hom cita entre exemples un antropònim en -es (Jeremies) i un en -as (Pal·las).

2. El paràgraf segon del punt 11 de l’Exposició de l’ortografia catalana que precedeix les tres primeres edicions (1917, 1923, 1931) del Diccionari ortogràfic de l’Institut d’Estudis Catalans, redactat sota la direcció de Pompeu Fabra, diu: «És petitíssim el nombre dels noms comuns en -as: atlas, bòreas, càrdias, pàncreas, galimatias, mecenas».

3. Les terminacions dels apel·latius del tipus mencionat a l’apartat precedent i dels antropònims hebreus, grecs i llatins acabats en -as en llur forma grega o llatina tenen -e- en la pronúncia dels parlars occidentals, que diferencien a i e àtones. Seguint aquesta pronúncia, les obres lexicogràfiques i gramaticals dels darrers anys tendeixen a escriure aquests mots en -es, dins una certa vacil·lació.

4. Tenint en compte els fets exposats en l’apartat precedent i davant l’estat d’incertesa existent en aquest terreny, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, en la seva sessió científica del 7 de febrer de 1984, ha pres les decisions següents:

a) D’acord amb la pronúncia dels parlants que diferencien a i e àtones, són suprimides les excepcions del paràgraf segon del punt 11 de l’«Exposició de l’ortografia catalana» segons el sistema de l’Institut incorporada a les tres primeres edicions del Diccionari ortogràfic (1917, 1923, 1931), i hom escriurà, doncs, -es en les terminacions dels mots apel·latius plans o esdrúixols l’etimologia dels quals fineix en -as: àlies, bòrees, càrdies, galimaties, judes, mecenes, messies, pàncrees.

Bé que l’Institut aconsella també d’escriure atles, considera així mateix admissible la forma atlas, especialment en singular, tenint en compte l’ús gairebé unànime fins avui d’aquesta darrera forma.

b) D’acord amb l’exemple citat al punt 2 de les Normes ortogràfiques de 1913 i amb la pronúncia dels parlars que diferencien a i e àtones, hom recomana d’escriure -es en les terminacions dels noms de persona hebreus, grecs i llatins que tenen -as en llurs formes gregues i llatines: Ananies, Azaries, Atenàgores, Críties, Elies, Enees, Epaminondes, Esdres, Fídies, Gòrgies, Hípies, Isaïes, Jeremies, Judes, Leònides, Lísies, Maties, Mecenes, Pal·les, Pausànies, Pelòpides, Pitàgores, Seutes, Símmies, Telèuties, Tobies, Zacaries, etc.

Darrera actualització: febrer de 2000