|
Fòrum d’Estandardització |
|
|
Fòrum d’Estandardització |
|
|
(Aquesta consulta s'ha tancat el dia 30 de maig de 2003) La Comissió de Gramàtica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha volgut conèixer el parer dels professionals de la llengua que són membres del FOREST sobre la concordança del verb haver-hi amb el sintagma nominal postverbal. Un cop tancat el període de consulta, s¹han rebut cinquanta-cinc respostes al qüestionari, que han estat trameses a l'Oficina de Gramàtica i que seran degudament estudiades per a la redacció d'aquest apartat de la sintaxi. Amb aquesta nota volem expressar el nostre agraïment a totes les persones que han participat en la consulta i anunciar el nostre propòsit de fer-ne de noves sobre altres punts de sintaxi, en la mesura que la Comissió de Gramàtica ho consideri convenient. Els coordinadors del FOREST
Resultats
de l’enquesta sobre la concordança del verb haver-hi participació L’enquesta
ha registrat un total de cinquanta-cinc respostes.[1]
El perfil majoritari dels participants es correspon amb el d’una persona
de mitjana edat, nascuda i resident al Principat de Catalunya (el lloc de
residència és majoritàriament urbà a totes les zones). Només hi ha dos
casos de canvi d’àrea territorial, a part d’un altre, que resideix fora
del domini lingüístic.
RESPOSTES Ús
general (dades territorials) D’acord
amb l’àmbit territorial dels participants, les dades d’ús mostren que
la concordança és gairebé inexistent a les Illes, general al País
Valencià i fluctuant al Principat de Catalunya.
Ús
personal (dades territorials) Les
dades d’ús personal són paral·leles a les d’ús general a les Illes i
al País Valencià. Tanmateix al Principat de Catalunya divergeixen de les
de l’ús general.
Usos
general i personal (dades de conjunt) Malgrat
que sovinteja la percepció que la concordança és normal en la llengua
corrent, una majoria que voreja la meitat de participants en l’enquesta
assenyalen que personalment no la fan o, si més no, l’eviten, sobretot si
haver-hi apareix sense auxiliar.
Les opinions sobre la possibilitat d’admetre opcionalment la concordança del verb haver-hi són antagòniques: hi predominen, amb poca diferència, les que en són partidàries. Tant aquesta opció com la contrària són matisades amb referències a l’abast territorial (general/local), les modalitats (oral/escrita) i els registres (formal/informal); i també a l’ús discrecional, la coherència textual, les coincidències amb les construccions amb verbs inacusatius o la comparació amb altres llengües.
El País Valencià es decanta per l’opcionalitat de la concordança del verb haver-hi. A les Illes i al Principat de Catalunya hi ha equilibri entre partidaris d’aquesta opció i contraris a acceptar-la.
Els menors de 31 anys s’oposen majoritàriament a admetre l’opcionalitat de la concordança del verb haver-hi, al contrari que els majors de 55 anys. Els que tenen entre 31 i 55 anys es divideixen gairebé equitativament entre totes dues opcions.
|
|||||||||||||
