Cursà estudis de medicina a
Barcelona, i exercí el periodisme a Madrid. El 1883 publicà un treball intuïtiu sobre
el mecanisme de la circulació. Polemitzà amb J. de Letamendi, amb atacs a les teories
vitalistes d’aquest. Tornà a Barcelona, i el 1887 ingressà al Laboratori
Microbiològic Municipal, que dirigí a partir del 1906. Fou membre de l’Acadèmia de
Medicina de Barcelona. El 1897 dirigí els cursos de bacteriologia a l’Acadèmia i
Laboratori de Ciències Mèdiques, que presidí del 1908 al 1910. Fou soci fundador i
president de la Societat de Biologia de Barcelona (després Societat Catalana de Biologia)
i de la Societat Catalana de Filosofia. Col·laborà intensament amb A. Pi i Sunyer.
Elaborà una teoria del coneixement que féu pública a Els orígens dels coneixement:
La fam. Fou l’introductor del mètode experimental de C. Bernard a l’Estat
espanyol.
