Company de J. Rubió i F. Martorell
als Estudis Universitaris Catalans i ajudant de P. Fabra a la Universitat Autònoma de
Barcelona. La seva activitat científica tingué una triple orientació: la filologia, la
bibliografia i l’ensenyament de gramàtica i estilística. Prengué partit a favor de
la gramàtica correcta. Des del 1939, el seu mestratge fou als Estudis Universitaris
Catalans, que ell féu reviure, i a cursos a l’estranger. Fou el director de la
col·lecció «Estudis Romànics», de la qual han estat publicats vint volums. Fou
delegat de l’IEC a la Unió Acadèmica Internacional, de la qual fou vicepresident,
membre del consell directiu i, president d’honor. Fou el fundador i president de la
Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut. Obtingué el Premi
Ramon Fuster (1982) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1983). Rebé la Creu
de Sant Jordi (1982) i la Medalla d’Or (1990), ambdós guardons de la Generalitat de
Catalunya.
