Estudià enginyeria industrial, i fou
autodidacte en l’estudi del català. És considerat l’ordenador de la llengua
catalana moderna. Formà part de L’Avenç, on promogué una campanya per a la
reforma ortogràfica. Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua
Catalana (1906). Autor de la Gramática de la lengua catalana (1912), impulsà la
promulgació de les Normes ortogràfiques (1913). Per encàrrec de l’IEC, que
l’adoptà com a oficial, publicà la Gramàtica catalana (1918). És
l’autor de les Converses filològiques i del Diccionari general de la
llengua catalana (1932), concebut com a canemàs del futur diccionari de
l’Institut. El 1939 s’exilià, i pòstumament s’edità la seva nova
Gramàtica
catalana (1956). Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona.
