Llicenciat (1947) en ciències naturals a
la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de Fitografia i Ecologia Vegetal des del
1953; actualment, n’és emèrit. Doctorat (1950) per la Universitat de Madrid,
s’especialitzà en florística i geobotànica dels Països Catalans, que han estat la
seva principal àrea de recerca, estesa de vegades a una bona part de l’Europa
meridional, a la regió macaronèsica i al Brasil. Col·laborador, per oposició, del
Consell Superior d’Investigacions Científiques (1951), i adscrit a l’Institut
Botànic de Barcelona, que dirigí del 1967 al 1984. Conseller de la Institució Catalana
d’Història Natural, és membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
i de la Comissió Fitosociològica Internacional. És autor d’unes dues-centes
publicacions, entre aquestes la Flora dels Països Catalans, en col·laboració amb
J. Vigo. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol (1982) i la Creu de Sant Jordi de la
Generalitat de Catalunya (1993) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca
(1994).
