Fou un dels organitzadors de Palestra i
dirigent de la Joventut d’Acció Catalana Republicana. També fou secretari general i
membre del Comitè de Govern i del Consell Nacional d’Unió Democràtica de Catalunya
(UDC). Amb R. Aramon, reorganitzà els Estudis Universitaris Catalans, on succeí F.
Soldevila com a professor d’història de Catalunya. Centrat en l’estudi del
període medieval, publicà Historiografia de Catalunya en el període primitiu.
Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre fundador de la
Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la Societat Catalana d’Estudis
Jurídics, Econòmics i Socials. També fou conseller adjunt a la presidència de la
Generalitat del 1980 al 1984 i president del Parlament de Catalunya del 1984 al 1988.
