Doctor en dret i en filosofia i lletres.
Catedràtic de la Universitat de Barcelona des del 1906. Destaca el discurs
d’obertura del curs 1916-1917 sobre el renaixement hel·lènic a Catalunya. Dirigí
col·leccions de clàssics grecs i llatins, de les quals destaca la «Biblioteca
Scriptorum Graecorum et Romanorum» . Fou professor de llatí i director de l’Escola
de Bibliotecàries. Féu un curs de gramàtica comparada als Estudis Universitaris
Catalans, i formà part de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Realitzà una
important tasca de traducció dels clàssics, sobretot al castellà. Les seves versions
d’Homer són encara l’esforç més remarcable de traducció dels clàssics en
aquesta llengua. En català, traduí obres com Hero i Leandre, de Museu. També
escriví tractats de gramàtica, com la Gramática del dialecto eólico.
