Estudià lletres i
arquitectura. Freqüentà el Centre Escolar
Catalanista. La seva producció poètica
entusiasmà Maragall, amb qui establí amistat. Fou
professor dels Estudis Universitaris Catalans. Escriví
cròniques per a La Veu de Catalunya. Fou nomenat vocal de la
Junta de Museus. Secretari del Primer Congrés Internacional
de la Llengua catalana (1906), inspirà moltes iniciatives
culturals de Prat de la Riba. Fou secretari de l’IEC, des
d’on impulsà l’adquisició del
fons bibliogràfic de Marià Aguiló,
nucli de la futura Biblioteca de Catalunya. Féu
col·laboracions per a La Vanguardia des de Ginebra. F.
Cambó li encarregà el llibre Les pintures
romàniques a Catalunya. Publicà fragments
autobiogràfics a Quaderns de l’exili.
