Llicenciat en dret i en filosofia i lletres.
Fou director de l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de
l’IEC (1922-1925) i hi exposà la seva tasca en una Memòria dirigida al
president de la Mancomunitat de Catalunya i un Report de primeres recerques. En
col·laboració amb J. Coromines, publicà els Materials per a l’estudi dels
parlars aragonesos. L’IEC li concedí el Premi Verdaguer pel seu treball
Contribució
a l’estudi dels escrits juvenils de Jacint Verdaguer, particularment dels inèdits.
També estudià a fons la Renaixença. El 1924 fundà l’editorial Barcino. Amb
l’edició de Lo somni, de Bernat Metge, inaugurà «Els Nostres Clàssics»,
la col·lecció més important destinada a l’edició d’autors catalans
medievals. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, el 1981 obtingué
el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. També rebé el Premi d’Honor Jaume
I.
