Doctor en filosofia i lletres. Fou
director de la Biblioteca de Catalunya i de l’Escola de Bibliotecàries, catedràtic
de Bibliologia a la Universitat de Barcelona i professor a la Universitat Autònoma.
També fou professor de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans i membre
de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Rebé el Premi d’Honor de les
Lletres Catalanes (1969) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1980).
Organitzà la Xarxa de Biblioteques Populars, iniciada per la Mancomunitat de Catalunya.
La seva obra és molt important per a la història de la cultura, perquè completà la
investigació literària amb treball d’arxiu. En aquest aspecte, destaquen obres com
De
l’edat mitjana al Renaixement: Figures literàries de Catalunya i València.
També publicà monografies sobre cròniques catalanes i dirigí el Butlletí de la
Biblioteca de Catalunya.
