Filòleg i polític. Llicenciat en
filologia romànica per la Universitat de Barcelona, fou professor de llengua catalana als
Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on
l’expulsaren el 1972 per raons polítiques. Ha estat catedràtic de la Universitat de
Càller (Sardenya) i lector de català a la Universitat de Liverpool. Membre fundador de
la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC, dirigí la
Gran
enciclopèdia catalana (1965-1971). Ha fet estudis sobre J. Roís de Corella, la
cultura catalana a Sardenya, etc. És autor d’una introducció al teatre de J. M. de
Sagarra. Obtingué, junt amb H. Curell, el Premi Francesc Cambó de l’IEC. En el
terreny polític, participà en iniciatives de l’oposició antifranquista, com
l’Assemblea de Catalunya, i impulsà el moviment de Nacionalistes d’Esquerra.
Des del 1996 fou president d’Esquerra Republicana de Catalunya
i ara n'és president honorari.
