Estudià dret a Barcelona i es doctorà a
Madrid. El 1892 començà a investigar als arxius catalans. Recorregué amb Carreras i
Candi les comarques del Pallars per fer una història sobre el comtat. Investigà en
especial a l’arxiu de la Seu d’Urgell. Fou un gran coneixedor de la bibliografia
estrangera, especialment la francesa i la italiana. Fou secretari de la Reial Acadèmia de
Bones Lletres de Barcelona i, juntament amb Carreras i Candi, la revigoritzà. Introduí
l’ús del català a les seves Memorias (1901). Organitzà el I Congrés
d’Història de la Corona d’Aragó (1908), i introduí en la historiografia
catalana la confecció d’itineraris de destacades personalitats
històriques.
