Estudià en diverses facultats
universitàries. Fundà L’Avenç i, associat amb Joaquim Casas i Carbó,
n’impulsà les publicacions i afavorí les iniciatives que convertiren
l’editorial en el nucli intel·lectual més influent del Modernisme. Presidí
l’Ateneu Barcelonès i el Centre Excursionista de Catalunya. Fou membre de la
comissió tècnica que convocà el Primer Congrés Internacional de la Llengua catalana
(1906). La seva gran vocació fou l’erudició històrica i literària catalana. Fou
arxiver bibliotecari de l’IEC i responsable, per tant, de la formació inicial de la
Biblioteca de Catalunya. Fou professor dels Estudis Universitaris Catalans i doctor
honoris
causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.
