Format a la Universitat de Barcelona i,
sobretot, als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble d’A. Rubió i Lluch.
Col·laborà amb J. Rubió, R. d’Alòs-Moner, L. Nicolau d’Olwer i F. Valls i
Taberner en l’elaboració dels Documents per la història de la cultura catalana
mig-eval de Rubió i Lluch. Organitzà el Primer Congrés Internacional de la Llengua
Catalana (1906). Inicià l’ordenació de l’Arxiu del Mestre Racional, que E.
Prat de la Riba havia instal·lat al Palau de la Generalitat per iniciativa de l’IEC.
Fou professor d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans i
d’història de l’art durant la dictadura. Membre del Consell de Pedagogia de la
Mancomunitat de Catalunya i del Consell de Cultura de la Generalitat, col·laborà en les
principals revistes erudites del país.
