Doctor en lleis, fou president del Centre
Escolar Catalanista. Secretari de la Unió Catalanista, redactà La qüestió social i
política i el Missatge a Jordi I, que motivà la suspensió de La
Renaixença, que l’havia publicat, i el processament de l’autor. Dirigí
La
Veu de Catalunya. Fou premiat als Jocs Florals del 1898 pel seu Compendi
d’història de Catalunya. Fou secretari de l’Ateneu Barcelonès, on
pronuncià El fet de la nacionalitat catalana, important capítol de la seva obra
política. Membre de la Lliga de Catalunya, se’n separà el 1899 i creà el Centre
Nacional Català. El 1901 fundà la Lliga Regionalista i redactà, entre d’altres, la
Declaració de principis de la Solidaritat Catalana. El 1906 aparegué la seva obra
fonamental, La nacionalitat catalana. Fou president de la Diputació. Presidí la
Mancomunitat de Catalunya des del 1913 fins a la seva mort. Creà l’Institut
d’Estudis Catalans, i n’adoptà oficialment les normes ortogràfiques. Impulsà
la creació de la Biblioteca de Catalunya.
