Estudià dret i lletres, i es doctorà amb
una tesi sobre la Nausica de Maragall. Professor de l’Escola de
Bibliotecàries, fou un autèntic professional de les lletres. Treballà amb P. Fabra en
el Diccionari general de la llengua catalana, i continuà la seva obra a
l’IEC. Fou professor de grec a la Universitat Autònoma, catedràtic a la Fundació
Bernat Metge, que arribà a dirigir i per a la qual féu traduccions, i vicepresident de
la Institució de les Lletres Catalanes. Compromès amb la República, s’exilià el
1939. Esdevingué el mestre i portaveu dels intel·lectuals catalans en els congressos de
poesia de Segovia, Salamanca i Santiago. Dins l’àmbit de la poesia, en el qual
s’inicià amb Estances, destaquen les Elegies de Bierville, fruit de
l’experiència de la guerra i l’exili. Com a traductor, cal esmentar l’Odissea.
També traduí Hölderlin, Kafka, Sòfocles i molts d’altres. D’ell arrencà una
escola crítica seguida per autors com J. Teixidor o G. Ferrater.
