Secció Històrico-Arqueològica
Especialitat: Professor, historiador i home de lletres
Data d’ingrés: 18.6.1907
Membre fundador de l’IEC
Primer president de l’IEC (1913)
Fill de
Joaquim Rubió i Ors. Doctor en filosofia i lletres. El 1885 ocupà la càtedra que la
mort de Milà i Fontanals havia deixat vacant a la Universitat de Barcelona. Fou membre
numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i vicepresident del Primer
Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Presidí els Jocs Florals de
Barcelona del 1907. Fou membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts. La recerca
arxivística li proporcionà una valuosa documentació per a la història de la literatura
i la cultura catalanes. Des de la seva càtedra dels Estudis Universitaris Catalans,
fomentà en els seus deixebles l’interès per aquesta mena de recerca, i formà una
escola que forní l’IEC de notables col·laboradors.
