Doctora en Filosofia i Lletres (Secció de Filologia Catalana) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el 1985. Actualment és professora titular del Departament de Filologia Catalana de la mateixa Universitat, on exerceix la docència des del curs 1974-1975. Les seves línies d'investigació són: estandardització i codificació; llengua i mitjans de comunicació, i lingüística històrica. És membre del grup d'investigació Llengua i Media de la UAB. Des del 1991 participa en projectes sobre models de llengua als mitjans de comunicació. D’entre els seus llibres destaquen: Història de l'ortografia catalana (1985), Història de la normativa catalana (1985, Premi de la Recerca sobre llengua catalana atorgat per la Generalitat de Catalunya), Edició i estudi introductori a Josep Pau Ballot, Gramática i apología de la llengua cathalana (1987), Pompeu Fabra. L'enginy al servei de la llengua (1998), Pompeu Fabra (1991, reeditat el 2002) Anàlisi de la normativa catalana (2000) i amb M. Bassols, J. A. Castellanos, M. Dolç, N. Faura, J. Martí, D. Paloma, A. Rico, L. Santamaria, E. Teruel i A. M. Torrent, La llengua de TV3 (1997) i La llengua de Televisió de Catalunya. Materials per a l'anàlisi (1998). Ha publicat, a més, una cinquantena d’articles, tots ells a l’entorn de dos temes centrals: la normativa catalana i els models de llengua per als mitjans de comunicació.
